Can Vivot

El casal està conformat per la reunió de diverses cases contigües, principalment la Raconada d'en Berard i l'Alberg d'en Clapers, que tenen els orígens al segle xiv; d'aquest període es conserva qualque element de la façana i nombrosos vestigis a la planta baixa, entre els quals un celler de volta de canó d'origen islàmic.^[1] Durant la Germania, els propietaris, Romeu Desclapers i Fuster i Margalida Bartomeu i Valentí, foren del bàndol dels mascarats i s'hagueren de refugiar a Bellver, moment en el qual el casal fou saquejat pels agermanats. A la mort de Margalida Bartomeu heretà la casa el seu nét Gregori de Villalonga i Desclapers; d'aquesta manera la casa passà als Villalonga i passà a ser coneguda com a Can Villalonga Gran. Gregori hi va fer una reforma important, de la qual es conserven unes grans sales austeres. La seva nora, Maria Despuig i de Rocabertí, amplià el casal amb una part de la veïna casa dels Armengol, i aprofità per fer grans reformes a la casa. La seva única filla Magdalena de Villalonga i Despuig es casà amb Joan Miquel Sureda i de Santacília, de la casa de Sureda, dels quals fou hereu el seu fill Joan Sureda i Villalonga, qui més tard rebria el títol de marquès de Vivot, el qual acabaria per donar nom a la casa que, mentrestant, passà a anomenar-se Can Sureda.^[2]

Joan Sureda i Villalonga, primer marquès de Vivot, va dur a terme una reforma profunda de l'antic habitatge i encara afegí qualque casa veïna, entre les quals la Gabella de la Sal d'en Catlar.^[1] La reforma començà el 1700 en el nou estil barroc, però hagué d'interrompre les obres per causa de la Guerra de Successió: pel seu suport a Felip de Borbó va ser detengut i condemnat a mort a Barcelona per conspiració. Finalment aconseguí salvar la vida i tornar a Mallorca el 1714, guanyada la guerra, on acabà les obres de la casa. És per aquest motiu que en l'obra nova hi ha moltes de referències a Felip V.^[2]

El 2005 el casal era propietat de Pere de Montaner i Sureda, comte de Savellà.

L'edifici és de planta rectangular amb façana a dos carrers. L'accés principal es troba al carrer Savellà. La façana és molt sòbria en comparació al seu interior. Hi trobam dos patis interiors típics del barroc mallorquí, amb arcades i columnes bombades de marbre vermell amb capitell d'ordre corinti. Al fons del pati trobam l'escala imperial de tres trams que en arribar al primer replà es desdobla en tres i arriba a una llotja amb tres arcs de mig punt.^[1]

L'interior és també barroc, i en podríem destacar els estucs i les pintures al fresc. Algunes de les decoracions s'atribueixen a l'artista italià Giuseppe Dardarone.^[1][3]