La batalla del mont Gargà va ser una batalla que es va donar el 72 aC al massís que els llatins anomenaven Mons Garganus (l'actual Gargano), a l'Apulia (l'actual Pulla),[1] entre la legió romana del cònsol Luci Gel·li Publícola I i l'esclau rebel Crix,[2][3] qui, malgrat haver-se rebel·lat al costat d'Espàrtac, ara estava fent la guerra per si sol. La batalla va acabar amb una victòria romana,[1][2] encara que Espàrtac va vèncer després el cònsol, motiu pel qual no va poder aprofitar-se d'aquesta victòria.[1][2][3]
Tot va començar quan el gladiador Espàrtac (el qual, segons Apià, era gladiador per haver desertat de l'exèrcit;[4] segons Plutarc, sense cap motiu),[5] es va revoltar a Càpua i va vèncer, el 73 aC, dos pretors romans.[4][3][6] A la primavera del 72 aC, els esclaus fugats van abandonar els campaments d'hivern i van començar a moure's cap al nord.[5][6] Llavors, el Senat va enviar un parell de legions consulars sota el comandament de Luci Gel·li Publícola i Gneu Corneli Lèntul Clodià.[1][3] Per sort dels cònsols, el rebel Crix va desertar amb trenta mil homes de l'exèrcit d'Espàrtac[1][3] i va decidir fer la guerra pel seu compte. Llavors, Gel·li se'n va aprofitar, va atacar Crix al Gargano i el va vèncer.[1][2][3] No obstant això, no va poder gaudir de la seva victòria, ja que Espàrtac el va derrotar juntament amb el seu col·lega consular.[3] Finalment, el general romà Marc Licini Cras va vèncer Espàrtac el 71 aC,[7][8] vora el riu Silarus, l'actual Sele.[7][8]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Apià, Historia de Roma; Guerres Civils, Llibre I, cap. 117
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Titus Livi, Periocae Ab Urbe condita, llibre 96
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Plutarc, Vides Paral·leles: Cras, cap. 9
- ↑ 4,0 4,1 Apià, Historia de Roma: Guerres Civils, Llibre I, cap. 116
- ↑ 5,0 5,1 Plutarc, Vides Paral·leles: Cras, cap. 8
- ↑ 6,0 6,1 Titus Livi, Periocae Ab Urbe condita, llibre 95
- ↑ 7,0 7,1 Apià, Historia de Roma: Guerres Civils, llibre I, cap. 120
- ↑ 8,0 8,1 Plutarc, Vides Paral·leles: Cras, cap. 11
