Batalla de Ponça (1300)

Jaume el Just hagué d'assumir la Pau d'Anagni sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, pel que a canvi de posseir les illes de Sardenya i Còrsega, hauria de cedir Sicília a l'Església qui, al seu torn, donaria el control als Anjou el 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicilià, reunit al Castell d'Ursino de Catània proclamà rei a Frederic II de Sicília i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296.

El seu rebuig a les pretensions del Papa provocà el desembarcament sicilià a Calàbria, des d'on posà en setge diferents viles, incità a la revolta en el Regne de Nàpols, negocià amb el Partit Gibelí de Toscana i Llombardia, i assessorà a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant Carles I de Valois va envair Sicília, i Jaume el Just, que rebé diferents favors de la Santa Seu, feu casar la seua germana Violant d'Aragó amb Robert I de Nàpols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.

Els dignataris catalans de Sicília^[1] es posaren al costat de Frederic II de Sicília, que fou investit pel Parlament Sicilià l'onze de desembre de 1295 i coronat Rei el 25 de maig de 1296, iniciant una ofensiva a Calàbria. Durant la batalla de Catanzaro, abans de prendre-la feu donació d'ella i de tot el comtat a Guillem Galceran de Cartellà, fet que va provocar un enfrontament entre el rei i Roger de Llúria. Frederic s'apoderà dels seus castells i al tractar Roger de reconquerir-los, topà amb Guillem Galceran de Cartellà i els seus almogàvers i quedant molt malferit es va retirar.

Jaume el Just volia complir la seva part de la Pau d'Anagni i va enviar a Joan de Procida i Roger de Llúria, derrotant a Frederic II de Sicília a la batalla del cap Orlando, mentre els fills de Carles, Robert I de Nàpols i Felip de Nàpols desembarcaven a Sicília prenent Catània. Felip va assetjar Trapani però fou vençut i capturat per Frederic a la batalla de Falconara, i Gualter V de Brienne a la batalla de Gagliano.^[2]

Roger de Llúria estava a Nàpols amb 40 galeres angevines quan 32 galeres sicilianes comandades per Conrad d'Oria van arribar i els van reptar a sortir, però Llúria va refusar per manca de confiança en les tripulacions. i d'Oria va atacar les illes dels voltants, però això va permetre que arribessin 12 galeres d'Apúlia i 7 de la República de Gènova, i quan Llúria va tenir les 59 galeres va sortir a buscar als sicilians, a qui va trobar a l'oest, a l'illa de Zannone.

Després que d'Oria va rebutjar l'oferta de retirada, aquest va atacar la galera capitana i les portaestendards, amb la seva pròpia navegant enganxada i capiculada a la de Llúria, sense poder abordar-la. Després que una de les naus sicilianes es retirés després de captura d'una napolitana, fou seguida per sis més, mentre que cinc naus gibel·lines es van aturar i finalment els sicilians les van capturar, la darrera d'elles la de d'Oria, quan Roger de Llúria va amenaçar de cremar-la.

• Manuel de Montoliu, La Llengua catalana i els trobadors «Enllaç».^{[Enllaç no actiu]}