Batalla d'Abukir (1799)
La primera batalla d'Abukir va ser el darrer triomf militar de Napoleó Bonaparte a Egipte abans que tornés a França i va frustrar l'intent anglo-otomà de reconquerir Egipte.[1][2]
campanya napoleònica d'Egipte i Síria  | |
|---|---|
 El general Murat a la batalla d'Abukir, perAntoine-Jean Gros (1806) | |
| Tipus | batalla |
| Data | 25 juliol 1799 |
| Coordenades | 31° 19′ 00″ N, 30° 04′ 00″ E / 31.3167°N,30.0667°E |
| Lloc | Abukir |
| Estat | Egipte |
| Participants | Imperi Otomà |
A París hi ha un carrer d'Aboukir (al segon districte/arrondissement), nomenada per decret de 2 d'octubre de 1865 que celebra la victòria francesa de 1799.
Victòria inicial otomana
modificaL'Imperi Otomà, empès pel Regne Unit, va declarar la guerra a França. Un exèrcit turc d'uns 18.000 homes comandats per Mustafà IV, desembarcà a Abukir (Egipte), el març de 1799. Quan Napoleó, que estava assetjant Acre (Israel), en va ser informat, va retirar el setge i marxà cap Síria. Estant ell de camí, els otomans derrotaren les petites guarnicions franceses del litoral egipci.[3]
El 14 de juny, el contingent francès de Napoleó tornà al Caire amb sols 7.000 soldats, reagrupà altres guarnicions i marxaren cap al nord, deu dies després es van trobar amb els otomans congregats a Abukir.[4] Els francesos van contraatacar. Una càrrega de cavalleria del general Joachim Murat va fer fugir els otomans, va prendre un dels fortins i captura Mustafà; amb ell es rendeixen 6.000 homes.[5]
Resultat de la batalla
modificaEls francesos tingueren unes 386 baixes. Els otomans perderen 2.000 homes morts en combat, i més de 4.000 ofegats. Uns altres 2.500 turcs es van tancar al castell d'Abukir, sense disposar d'aigua potable. Durant la setmana següent en moriren un miler; el 2 d'agost els supervivents hissaren la bandera blanca.[6]
Sidney Smith va enviar alguns vaixells per rescatar alguns dels turcs que es van enfonsar a les aigües. Entre els otomans rescatats de l'aigua hi havia l'oficial de trenta anys d'ascendència albanesa Mehmet Ali, que sis anys després governaria i transformaria Egipte.[7]
Referències
modifica- ↑ Durant i Durant, 1975, p. 113.
- ↑ Cervera, Francesc. «La batalla del Nilo: cuando el almirante Nelson destruyó la flota de Napoleón en Egipto» (en castellà). National Geographic HIstoria, 07-08-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Woodman, 2014, p. 122.
- ↑ Strathern, 2008, p. 392.
- ↑ Strathern, 2008, p. 396.
- ↑ Bonaparte, 2008, p. 537.
- ↑ Young, Alden. Transforming Sudan (en anglès). Cambridge University Press, 2018, p. 27. ISBN 978-1-107-17249-4.
Bibliografia
modifica- Durant, Will; Durant, Ariel. The age of Napoleon : a history of European civilization from 1789 to 1815. New York : Simon and Schuster, 1975. ISBN 978-0-671-21988-8.
- Woodman, Richard. The Sea Warriors: Fighting Captains and Frigate Warfare in the Age of Nelson (en anglès). Seaforth Publishing, 2014. ISBN 978-1-84832-202-8.
- Strathern, Paul. Napoleon in Egypt (en anglès). Bantam Books, 2008. ISBN 978-0-553-80678-6.
- Bonaparte, Napoléon. Michel Kerautret, Gabriel Madec (eds.). Boulogne, Trafalgar, Austerlitz, 1805 (en francès). París: Fayard, 2008. ISBN 978-2-213-63721-1.
Enllaços externs
modifica- Bataille d'Aboukir Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine.