Llengües austronèsiques

Les llengües austronèsiques és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia. També inclou la llengua de Madagascar. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1.244, d'acord amb Ethnologue) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a l'illa de Pasqua). El nom prové de l'grec austronesia que significa 'illes del sud'.

Llengües austronèsiques

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Sud-est asiàtic, Madagascar, Taiwan i Oceania
Nadius	300.000.000
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai
Subdivisions
llengües malaiopolinèsies llengües formosanes
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2	map
Codi Glottolog	aust1307

El descobriment de la família precedeix al de les llengües indoeuropees (establerta a partir del segle xix de manera certa). Des del 1706, el lingüista Hadrian Reland ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Le Maire a Futuna. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada austronèsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de Lorenzo Hervas i Panduro, del 1784. El 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com a malaiopolinèsia pel lingüista Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llengües melanèsies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista Otto Dempwolff (1920).

Les llengües austronèsiques es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen a Taiwan i algunes illes pròximes, i s'agrupen dintre de les llengües formosanes, sense relació amb el xinès. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada malaiopolinèsia, que engloba totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental, amb uns 300 milions de parlants, i l'oriental amb aproximadament un milió de parlants.

La lingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològiques, localitza l'origen dels ancestres lingüístics de la família al sud-est de l'actual Xina, des d'on van emigrar cap a Taiwan.

Alguns lingüistes creuen que la família tai-kadai hauria de col·locar-se dintre d'una versió expandida de la família austronèsica. Uns altres es decanten a favor d'una relació amb la família sinotibetana. I finalment uns altres han proposat una relació amb les llengües afroasiàtiques, formant una superfamília àustrica. Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica.

Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronèsiques tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals petit, sent-ne cinc el més comú.

Algunes de les branques i llengües més importants són:

• Llengües formosanes (llengües vernaculars de Taiwan no emparentades amb el xinès, d'arribada més tardana a l'illa. En perill de desaparició)
• Llengües malaiopolinèsies
  • Llengües malaiopolinèsies occidentals
    • Indonesi (250 milions de parlants) / malai (23 milions)
    • Javanès (80 milions)
    • Malgaix (10 milions)
    • Tagàlog o tagal (90 milions)
    • Cebuà (31 milions)
    • Chamorro
    • Palauès
    • Acehnès
  • Llengües malaiopolinèsies centrals i orientals
    • Llengües malaiopolinèsies orientals
      • Llengües de Halmahera-Sud i de Nova Guinea occidental
      • Llengües oceàniques (antigament subdividides en llengües melanèsies, llengües micronèsies i llengües polinèsies)
        • Llengües oceàniques de Nova Guinea septentrional i occidental i llengües mesomelanèsies
        • Llengües oceàniques orientals (regions més a l'est de Nova Guinea i Salomó, que comprenen totes les llengües de Vanuatu, Nova Caledònia, Rotuma, Fiji, Micronèsia i de Polinèsia
          • Drehu
          • Fijià (337.000)
          • Gilbertès
          • Maori (100.000)
          • Tahitià