Arbëreshë

 

 

• Abruços
  • Província de Pescara
    • Villa Badessa (fracció de Rosciano): Badhesa
• Basilicata
  • Província de Potenza
    • Barile: Barilli o Barili
    • Ginestra: Zhura
    • Maschito: Mashqiti o Mashkjiti
    • San Costantino Albanese: Shën Kostandini o Shen Kostandini
    • San Paolo Albanese: Shën Pali o Shen Pali
• Calàbria
  • Província de Catanzaro
    • Andali: Dandalli
    • Caraffa di Catanzaro: Garrafa o Garafa
    • Marcedusa: Marçidhuza
    • Vena di Maida (fracció de Maida): Vina
    • Zangarona (fracció de Lamezia Terme): Xingarona
  • Província de Cosenza
    • Acquaformosa: Firmoza
    • Cariati: Kariati
    • Castroregio: Kastërnexhi
      • Farneta (fracció de Castroregio): Farneta
    • Cerzeto: Qana
      • Cavallerizzo (a Cerzeto): Kejverici o Kajverici
      • San Giacomo di Cerzeto (a Cerzeto): Sënd Japku o Shën Japku
    • Cervicati: Çervikati
    • Civita: Çifti
    • Falconara Albanese: Fallkunara
    • Firmo: Ferma
    • Frascineto: Frasnita
      • Eianina (fracció de Frascineto): Ejanina
    • Lungro: Ungra o Ungir
    • Mongrassano: Mungrasana
    • Plataci: Pllatëni o Pllatani
    • San Basile: Shën Vasili
    • San Benedetto Ullano: Shën Benedhiti
      • Marri (fracció de San Benedetto Ullano): Allimarri
    • San Cosmo Albanese Strigari
    • San Demetrio Corone: Shën Mitri
      • Macchia Albanese (fracció de San Demetrio Corone): Maqi
    • San Giorgio Albanese: Mbuzati
    • San Martino di Finita: Shën Mërtiri o Shën Murtiri
    • Santa Caterina Albanese: Picilia
    • Santa Sofia d'Epiro: Shën Sofia
    • Spezzano Albanese: Spixana
    • Vaccarizzo Albanese: Vakarici
  • Província de Crotona
    • San Nicola dell'Alto (o San Nicola dell' Viola): Shën Kolli
    • Pallagorio: Puheriu o Puhëriu
    • Carfizzi: Karfici o Karfici
• Campània
  • Província d'Avellino
    • Greci: Katundi Greçi
• Molise
  • Província de Campobasso
    • Campomarino: Këmarini o Kemarini
    • Montecilfone: Munxhufuni o Munçifuni
    • Portocannone: Porkanuni o Portkanùn
    • Ururi: Ruri o Rùri
• Pulla
  • Província de Foggia
    • Casalvecchio di Puglia: Kazallveqi
    • Chieuti: Qefti o Kjéuti
  • Província de Tàrent
    • San Marzano di San Giuseppe: San Marcani o Shen Marzani
• Sicília
  • Província de Palerm
    • Contessa Entellina: Kundisa
    • Piana degli Albanesi: Hora e Arbëreshëvet
    • Santa Cristina Gela: Sëndastina o Shëndastina

 

No es troben sota la protecció de l'article 6 de la constitució italiana, ja que no els esmenta. Nogensmenys, l'estatut de la Regió de Calàbria reconeix l'herència històrica, cultural i artística dels pobladors d'origen albanès i grec, i la promoció de l'ensenyament d'ambúes llengües allà on es parlin.

L'article 5 de l'estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats "promoure i renovar l'apreciació de l'originalitat de l'herència lingüística i cultural de les comunitats locals". I l'estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l'herència històrica i lingüística, així com els tradicions familiars de les comunitats ètniques del territori. Això només s'ha traduït en algunes retolacions bilingües.

Pel que fa a l'ensenyament, no està inclòs en el programa oficial d'estudis de preescolar ni de primària, llevat de com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundària, només a l'institut de Shën Mitri (San Demetrio Corone) es fan cursos d'albanès. A l'ensenyament tècnic és totalment absent. Pel que fa a l'ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Nàpols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d'albanès. L'AIADI va organitzar cursos d'albanès per a mestres de primària del 1965 al 1975.

En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 n'hi havia 4.000 d'emigrats a Roma, i pateixen un fort fenomen de despoblació similar al resta de la regió, ja que han d'emigrar per millorar econòmicament. Així, es calcula que han perdut el 20% dels efectius en els darrers vint anys.

Sembla que ja s'establiren alguns al territori en els segles xiii i xiv, i foren reforçats per emigracions del segle xv de catòlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, a causa de la caiguda de Constantinoble (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia administrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, però en el segle xvii els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catòlica. Durant el segle xix prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albanès. La caiguda en l'ús de la llengua es deu a quatre factors principals:

• La dispersió territorial de les comunitats albaneses
• Influència del sistema educatiu, que facilita la diglòssia
• Influència dels mitjans de comunicació social, tots en italià
• Emigració massiva d'albanesos ètnics a causa de la precària situació econòmica.

Durant els anys seixanta i setanta van aparèixer diverses associacions italo-albaneses, les més important de les quals eren:

• A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jöne (La nostra llar).
• A Calàbria, l'Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Ynë (El nostre país); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l'AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Arebereshë (Món albanès) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de ràdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arbereshë; la Unione della Communità Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jöne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arberesh di San Benedetto Ullano.
• Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleïade) i Flammuri.
• A Molise, la revista Gluhia Jöne e Bukur.
• A Puglia, la revista Zeri i Arbereshet.
• A Sicília, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Laimtari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l'Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tin'zoti (Paraula de Déu), l'Associazione teatrale Ansambli i Teatrit Popullor Arbëresh, l'Associazione musicale Dhëndurët e Arbërit i culturale Fjala e re.

No hi ha cap diari en albanès, però sí que algunes publicacions reben subsidis per incloure continguts en albanès:

• Zjarri (Foc), de caràcter lingüístic i científic, publicat de manera irregular, amb un 30% de continguts en albanès.
• Katundi Ynë, revista quatrimestral amb un 20-30% en albanès
• Kalendari i Arbëreshvet, anyal, amb un 80-90% en albanès
• Mondo Albanese, revista trimestral

D'altres són Zë i Arbëreshvet i l'aparició d'alguns articles en albanès al diari italià Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albanès, però, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albanès, destinat, però, a Albània.

Pel que fa a la ràdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albanès, però cap d'elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.

• Jan Ulrich Clauss Isole linguistiche nell'Italia meridionale a Minoranze núm. 16, 4t trimestre 1979.
• Vincenzo Dorsa, Sugli albanesi: ricerche e pensieri, Napoli, 1847 (a Google books).
• Enrico Ferraro, Bibliografia arberesca (a Mondo Arberesco).
• Guerrieri dell'Epiro - Appendice sugli Arbëreshë in Italia.
• HALIMI, Redi, «L'Albania prima dell'Albania», Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, n. 4-3, 2010.
• Kellner, Heidrun : Die albanische Minderheit in Sizilien: eine ethnosoziologische Untersuchung der Siculo-Albaner, dargestellt anhand historischer u. volkskundlicher Quellen sowie eigener Beobachtung in Piana degli Albanesi. (=Albanische Forschungen. 10), Wiesbaden 1972.
• Giovanni Armillotta : The Arbëreshët. The Christian Albanian emigration to Italy. a: L'Osservatore Romano, Jg. 141, Nr. 139 (20 de juny de 2001). article a Internet

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbëreshë

• http://www.mondoarberesco.it
• http://www.pianalbanesi.it
• http://www.eparchiapiana.it/
• http://www.jemi.it Jemi la més gran comunitat Arbereshe al web
• Arbitalia