Arnold Sommerfeld

Sommerfeld va estudiar matemàtiques i ciències físiques des de 1887 a la universitat de Königsberg,^[2] la seva ciutat natal situada a Prússia Oriental (avui Kaliningrad, territori de Rússia). El seu director de tesi doctoral va ser el matemàtic Ferdinand von Lindemann encara que també es va beneficiar de classes amb els matemàtics Adolf Hurwitz i David Hilbert,^[3] i amb el físic Emil Wiechert. Després de rebre el doctorat el 1891,^[4] Sommerfeld va romandre a Königsberg per tal d'aconseguir el diploma que l'acredités com a professor. Va aprovar l'examen nacional el 1892 i, tot seguit, va complir un any de servei militar obligatori fins al setembre de 1893.

A l'octubre del 1893 es va canviar a la universitat de Göttingen la qual era el centre neuràlgic de les matemàtiques a Alemanya.^[5] Allà es va convertir en assistent de Theodor Liebisch a l'Institut de Mineralogia a través d'un contacte personal - Liebisch havia estat professor a la universitat de Königsberg i amic de la família Sommerfeld. Al setembre de 1894, Sommerfeld va passar a ser assistent de Felix Klein,^[6] etapa que li va permetre aconseguir plaça de professor adjunt (sense salari). Entre les seves conferències destaquen les referides a equacions diferencials parcials, continguts que van passar a formar part del llibre "Lectures on Theoretical Physics" que posteriorment editaria. La col·laboració amb Klein el va inclinar cap a l'estudi de les matemàtiques aplicades; fruit d'aquesta col·laboració van ser els primers quatre volums de Über die Theorie des Kreisels (1903-1910), que reflecteix el canvi d'actitud envers la mecànica que va experimentar Sommerfeld durant el llarg període d'escriptura del tractat.^[7]

Durant la seva estada a Göttingen Sommerfeld va rebre la càtedra el 1896 i va conèixer a Johanna Höpfner, filla d'Ernst Höpfner (representant del govern a la universitat). A l'octubre de 1897, Sommerfeld comença a exercir com a professor de l'escola de mines de Clausthal^[7] (actualment Universitat Tecnològica de Clausthal com a successor de Wilhelm Wien.^[8] Aquesta plaça li proporciona ingressos suficients per casar-se amb Johanna Höpfner. A petició de Klein, Sommerfeld es va fer càrrec de l'edició d'un cinquè volum de "Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften" que el va mantenir ocupat del 1898 fins al 1926.

El 1900 va obtenir plaça de professor d'enginyeria tècnica sota la càtedra de mecànica aplicada a la universitat tècnica reial d'Aquisgrà^[9] on va desenvolupar la teoria hidrodinàmica. Més tard, a la universitat de Múnic, els estudiants de Sommerfeld Ludwig Hopf i Werner Heisenberg escriuran les seves tesis doctorals sobre aquest tema.

El 1906 va esdevenir professor de física de la universitat de Múnic.^[10] Allà entrà en contacte amb la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que encara no estava acceptada per la comunitat. Les seves contribucions matemàtiques a la teoria van ajudar que els científics més escèptics l'acceptessin. Posteriorment es va convertir en un dels fundadors de la mecànica quàntica, i molts dels seus deixebles es van fer famosos - els més importants Werner Heisenberg i Wolfgang Pauli.

L'any 1922, Sommerfeld va visitar Barcelona, convidat del científic català Esteve Terradas i Illa, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya.^[11]

El 1927 Sommerfeld va aplicar les estadístiques de Fermi-Dirac al model de Drude dels electrons en els metalls. La nova teoria resolia molts dels problemes predient les propietats tèrmiques del model emprat.

Sommerfeld va morir el 1951 a Múnic a causa de les ferides d'un accident de trànsit.

• Nombre de Sommerfeld
• Model atòmic de Sommerfeld
• Efecte Sommerfeld
• Sommerfeld (cràter)

• Benz, Ulrich. Arnold Sommerfeld: Lehrer und Forscher an der Schwelle zum Atomzeitalter (en alemany). Wissenschaftliche Verlagsgesellschaft, 1975. ISBN 978-3-8047-0501-2. 
• Born, Max «Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld 1868-1951» (en anglès). Obituary notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 8, Num. 21, 1952, pàg. 275-296. DOI: 10.1098/rsbm.1952.0018. ISSN: 1479-571X.
• Eckert, Michael. Arnold Sommerfeld: Science, Life and Turbulent Times 1868-1951 (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7460-9. 
• Heisenberg, Werner «Arnold Sommerfeld» (en alemany). Naturwissenschaften, Vol. 38, Num. 15, 1951, pàg. 337-338. DOI: 10.1007/BF00594660. ISSN: 0028-1042.
• Joas, Christian; Eckert, Michael «Arnold Sommerfeld and Condensed Matter Physics» (en anglès). Annual review of condensed matter physics, Vol. 8, 2017, pàg. 31-49. DOI: 10.1146/annurev-conmatphys-031016-025418. ISSN: 1947-5454.
• Sánchez Ron, José Manuel «Documentos para una Historia de la Física Moderna en España» (en castellà). Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Vol. 5, Num. 8-9, 1983, pàg. 97-110. ISSN: 0210-8615.
• Seth, Suman «Crafting the quantum: Arnold Sommerfeld and the older quantum theory» (en anglès). Studies in History and Philosophy of Science - Part A, Vol. 39, Num. 3, 2008, pàg. 335-348. DOI: 10.1016/j.shpsa.2008.06.005. ISSN: 0039-3681.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold Sommerfeld

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arnold Sommerfeld» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Forman, Paul; Hermann, Armin. «Sommerfeld, Arnold (Johannes Wilhelm)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2019]. (anglès)
• «Arnold Sommerfeld». Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 17 maig 2019]. (anglès)