Apollo 10

L'Apollo 10, denominat oficialment AS-505, va ser el quart vol tripulat del programa Apollo, fou llançat el dia 18 de maig de 1969 amb Thomas P. Stafford -comandant-, John W. Young i Eugene A. Cernan a bord.

Apollo 10

El Mòdul Lunar de l'Apollo 10, Snoopy , s'apropa al CSM Charlie Brown per re-acoblar-se
Tipus de missió	vol espacial tripulat i satèl·lit artificial
Operador	NASA
NSSDCA ID	1969-043A
Núm. SATCAT	03941
Durada de la missió	8 dies, 3 minuts i 23 segons
Propietats de la nau
Nau espacial	CSM-106 LM-4
Fabricant	Rockwell International Grumman Corporation
Massa	44.576 kg 4.945 kg
Tripulació
D'esquerra a dreta: Cernan, Stafford, Young}}
Membres Thomas P. Stafford (comandant) John W. Young (pilot de mòdul de comandament) Eugene Cernan (pilot del mòdul lunar)
Tripulants	3
Indicatiu	Apollo 10 Command and Service Module (en) : Charlie Brown Snoopy (en) : Snoopy
Inici de la missió
Llançament espacial Data 18 maig 1969 Lloc plataforma 39B, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	Saturn V
Fi de la missió
Amaratge Data 26 maig 1969 Lloc oceà Pacífic 15° 01′ 52″ S, 164° 38′ 44″ O / 15.0311°S,164.6456°O / -15.0311; -164.6456
Recuperat per	USS Princeton
Activitat orbital  Activitat orbital a la Lluna Component de la missió Apollo 10 Command and Service Module (en) Inserció 21 maig 1969 Sortida 24 maig 1969 Tipus d'òrbita òrbita lunar Periàpside 109,6 km Apoàpside 113 km Inclinació 1,2 ° Període 2 h Òrbites realitzades 31
Acoblaments / amarratges  Acoblament 18 maig 1969 Desacoblament 22 maig 1969 Acoblament 23 maig 1969 Desacoblament 23 maig 1969
Programa Apollo ← Apollo 9 Apollo 11 →

Aquesta missió va ser una combinació de les dues anteriors, ja que per primera vegada es va situar el mòdul lunar (L.M.) en una òrbita pròxima a la Lluna, i alla es van realitzar les maniobres necessàries que ja s'havien efectuat en òrbita al voltant de la terra.

Stafford i Cernan es van situar en el mòdul lunar "Snoopy", després d'abandonar el módul de comandament i servei C.S. M. "Charlie Brown", i van assolir situar-se en l'òrbita lunar el·líptica, que el seu periluni va quedar situat a uns 10 quilòmetres sobre la seva superfície.^[1]