Andravida
Andravida (en grec: Ανδραβίδα, Andravída) és una ciutat a la unitat perifèrica d'Èlida al Peloponès, Grècia. La seva població és d'uns 4300 habitants. Es troba a uns 63 km al sud-oest de Patras i a 33 km a nord-oest de Pirgos. La població ha estat creixent constantment. El creixement anual de la població va ser d'entre 1% i 2% al segle xx, i és al voltant de l'1% en l'actualitat. L'àrea és majorment plana, i la principal utilització de la terra és l'agricultura. Hi ha boscos de pins a nord i boscos mixtes a l'est. Andravida està en la carretera nacional grega 9 (també Ruta europea E55) Patras-Pyrgos-Pilos. Andravida té estació de trens a la línia de Patras a Calamata, que es va inaugurar en la dècada de 1860. Hi ha una base militar de l'aviació a 2,5 km a l'est.
| |||||
| Tipus | vila  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | ||||
| Regió | Grècia Occidental | ||||
| Prefectura | Unitat Perifèrica de l'Èlida | ||||
| Municipi | Andravida-Kyllini Municipality (en)  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.110 (2021) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 14 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 270 51 | ||||
| Prefix telefònic | 2623 | ||||
| Lloc web | andravida-killini.gr | ||||
Història
modificaLa història antiga d'Andravida és obscura: el nom és de procedència desconeguda — s'han fet diverses propostes, la més probable de les quals deriva d'un nom eslau que voldria dir «lloc de les llúdrigues» - i el lloc no apareix esmentat abans de la conquesta pels cavallers de la Quarta Croada el 1205, tot i que ja existia certament abans.[1] Segons la Crònica de Morea , Andravida, com la majoria de les ciutats i regions del nord i l'oest del Peloponès, va ser capturat sense lluita el 1205 pel líder croat Guillem de Champlitte, i va ser allà on els magnats i senyors grecs locals d'Elis i dels les muntanyes de Skorta i Mesarea li van retre homenatge i el van reconèixer com el seu senyor.[2]
Poc després de la conquesta franca, Andravida (coneguda com a Andreville en francès, Andrevilla en aragonès i Andravilla en italià) es va convertir en la residència dels prínceps del recentment establert Principat d'Acaia. Com assenyala el medievalista Antoine Bon, l'elecció d'Andravida com a capital “de facto” del principat es basava en la seva ubicació favorable: situada enmig de la fèrtil plana d'Elis, estava ben proveïda i podia mantenir cavalls, era situada prop de la principal ciutat portuària de Clarentza, però no a la costa i, per tant, no vulnerable a les incursions marítimes, i estava igualment lluny de les muntanyes del Peloponès central amb els seus rebels habitants. En conseqüència, malgrat la seva importància, mai no es va fortificar.[3] La ciutat també es va convertir en la seu d'un bisbat catòlic, certificat des de 1212, que va assimilar el preexistent bisbat d'Olena (bisbat grec) i va conservar el nom d'aquest darrer.[4]
Només queden algunes traces de la ciutat franca i la major part del testimoni sobre els seus edificis prové de fonts literàries: un palau per als prínceps; l'església de Sant Esteve, possiblement pertanyent als franciscans; l'església i l'hospici de Sant Jaume, atorgats a l'Orde Teutònica el 1241 i que servia com a lloc d'enterrament per a la Casa de Villehardouin; el convent de Sant Nicolau del Carmel; i l'església de Santa Sofia, al servei de l'Orde Dominicana i la més gran de totes, en virtut de la qual sovint servia com a lloc d'assemblees i parlaments de la noblesa del principat. Els viatgers de principis del segle xix com François Pouqueville i Jean Alexandre Buchon van informar que les tres esglésies encara existien en gran part, però avui només Santa Sofía sobreviu de manera considerable.[5]
Igual que la resta de restes del Principat a Elis i Aquees, Andravida va ser conquistada pel despotat de Morea a finals de la dècada de 1420, segurament el 1429.[6] El 1460 fou conquerida per l 'Imperi Otomà i va romandre sota domini otomà, amb l'excepció d'un breu període venecià del 1686-1715, fins a la independència grega. Constantinos Andravidiotis, un dels caps de la guerra de la independència, era nadiu de la població.