Alfabet hebreu

En aquesta taula es mostren les lletres de l'alfabet hebreu, en les seves formes estàndard i final on correspon el nom de la lletra en català i la pronunciació (H.T.: hebreu tiberienc; H.M.: hebreu modern; H.M.I.: hebreu modern israelià). La columna "Derivades" no s'aplica, de fet, a l'hebreu tiberienc. En aquesta columna hi trobem les lletres ת,פ,כ,ד,ג,ב (anomenades begadkefat per mnemotècnia) que poden presentar una realització oclusiva (b, g, d, k, p, t) o fricativa (v, ɣ, ð, x, f, θ) segons llur posició en la paraula o segons determinades formes gramaticals. En regla general, una begadkefat es pronuncia oclusiva a principi de síl·laba si no va precedida de vocal. Amb la invenció del sistema massorètic per a fixar la pronunciació de l'hebreu apareix el dagueix (דגש), mena de punt volat. Aquest signe, quan és present en una begadkefat, ens indica que aquesta consonant s'ha de pronunciar oclusiva.

Lletra quadrada		Cursiva		Nom en català	Derivades	AFI
	final		final			H.T.	H.M.	H.M.I.
א				Àlef		ʔ
ב				Bet		v
					בּ	b
ג				Guímel		ɣ	g
					גּ	g
ד				Dàlet		ð	d
					דּ	d
ה				He		h
ו				Vau		v
					וּ	u / v
					וֹ	o		ɔ
ז				Zain		z
ח				Het		ħ		χ
ט				Tet		[tˁ]	t
י				Iod		j
					יִ	i
כ	ך			Caf		x		χ
					ךּ כּ	k
ל				Làmed		l
מ	ם			Mem		m
נ	ן			Nun		n
ס				Sàmec		s
ע				Ain		ʕ		ʔ
פ	ף			Pe		f
					ףּ פּ	p
צ	ץ			Tsade		[sˁ]	t͡s
ק				Cof		q	k
ר				Reix		r		ʁ
ש				Xin		ɬ, ʃ
					שׁ		ʃ
					שׂ		s
ת				Tau		θ	t
					תּ	t

La vocalització de l'hebreu modern, coneguda com a niqqud en hebreu, obeeix al sistema de vocalització masorètica tiberienca. Aquest sistema és el que es fa servir en els textos sagrats i en hebreu modern.

En la taula que es mostra a continuació, apareixen en fons groc les vocals considerades gramaticalment com a vocals molt breus, en verd les vocals breus, i en blau les vocals llargues. S'hi han emprat les lletres ח i ס per fer de suport a les vocals presentades.

1. Vocals

1. Altres diacrítics
   • Es posa un punt sobre la lletra ש per a indicar si s'ha de pronunciar [ʃ] o [s].
     • שׁ: [ʃ]
     • שׂ: [s]
   • El dagueix (דגש) permet d'indicar si una begadkefat és oclusiva o fricativa (vegeu taula de consonants).

En aquesta taula es mostren les lletres de l'alfabet hebreu usades en ídix. En fons groc apareixen les variacions de les lletres de base.

Cada lletra de l'alefat té un valor numèric associat (similar a l'alfabet grec), cosa que va donar lloc a tota una disciplina mística dedicada a l'estudi del valor numèric dels mots, anomenada Guematria. Així es dona, per exemple, que el nom Avraham representa 248 (1+2+200+5+40). En temps moderns, però, l'hebreu fa servir les xifres europees.

Per determinar el valor numèric d'un grup de lletres, simplement se sumen els seus valors individuals. Quan un nombre consta de només una lletra, es fica un "guéreix" (en hebreu גרש, mena d'accent agut) després de la lletra. Per exemple, ט׳ correspon al nombre 9. Si el nombre consta de més d'una lletra, es fica un "guerxàïm" (doble guéreix) entre la penúltima i l'última lletra. Per exemple, ל״ב correspon al nombre 32 (30+2) i קפ״ח al nombre 188 (100+80+8). L'ús del guéreix i del guerxàïm indica que es tracta d'un nombre i no d'una paraula.

Per a escriure un nombre, posem primer (de dreta a esquerra) els valors més grans. És convenció fer servir la menor quantitat de lletres possible. Per als nombres superiors a 799, s'usen dues taus ת que equivalen així a 800. Tot i això, en la tradició cabalística s'usen les formes finals de les lletres khet ך, mem ם, nun ן, pe ף i tsade ץ per a transcriure els nombres 500, 600, 700, 800 i 900 respectivament.

Per als milers existeixen dos sistemes. El més freqüent, el que serveix per exemple per a escriure dates, consisteix a separar la lletra que representa el miler de la resta amb un guéreix. Per exemple, l'any 5769 del calendari hebreu s'escriu ה׳תשס״ט, o sigui 5×1000+400+300+60+9. L'altre sistema, molt menys freqüent, consisteix a ficar dos punts damunt d'una lletra (com una dièresi) per indicar que es tracta d'un miler.

Les excepcions més habituals a aquest sistema són les combinacions de lletres que resultarien en una abreviació del tetragrama, o sia el 15 i el 16, que s'escriuen ט״ו i ט״ז respectivament (9+6 i 9+7, en comptes de 10+5 i 10+6). També s'eviten les combinacions que es podrien llegir com a paraules negativament connotades canviant l'ordre de les lletres. Per exemple, תשמ״ד forma la paraula תשמד, que significa "destruiràs" o "destruirà", aquesta lectura s'evita canviant l'ordre de les dues últimes lletres: תשד״מ.

La taula a continuació mostra el valor numèric associat a cada caràcter.

 

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)