Administrador de Infraestructuras Ferroviarias

Administrador d'Infraestructures Ferroviàries^[1] (ADIF) és una empresa estatal i fou creada a través de la Llei Ferroviària aprovada a Espanya quan la Unió Europea va sol·licitar la progressiva liberalització del mercat del ferrocarril.^{[cal citació]} Depèn del Ministeri de Foment.^[2]

Administrador de Infraestructuras Ferroviarias

Dades
Nom curt	Adif
Tipus	gestor d'infraestructures
Forma jurídica	entitat pública empresarial
Història
Reemplaça	Gestor d'Infraestructures Ferroviàries Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (2013), S'aplica a: infraestructura ferroviària Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Creació	1r gener 2005
Activitat
Membre de	RailNetEurope Unió Internacional de Ferrocarrils (1997–)
Governança corporativa
Seu	Madrid
Presidència	Antonio González Marín (en) (2005–2012) Enrique Verdeguer Puig (2012–2013) Gonzalo Jorge Ferre Moltó (en) (2013–2016) Juan Bravo Rivera (2016–2018) Isabel Pardo de Vera Posada (2018–2021) María Luisa Domínguez González (en) (2021–2023) Miguel Ángel Contreras Marín (2023–)
Treballadors	11.866 (2019)
Entitat matriu	Ministeri de Foment d'Espanya
Propietari de	Estació de Riba-roja d'Ebre Veriña (fr) La Pereda-Riosa train station (en) Llames (fr) Centro de Transportes (fr) Estació de Borriana-les Alqueries Estació de Puçol Estació de Vila-real Estació d'Almassora Callosa de Segura-Cox (fr) Hospital Station (en) Estació de Juneda Estació de Puigverd de Lleida La Unión train station (en) estació de Torreblanca Estació de Valls Estació de Vilabella Estació de les Borges Blanques Estació de Castelló de la Plana Estació de Xèrica-Viver Línia 8 Line C-6 (en) rodalia de Madrid Línia 3 Santa María de la Alameda railway station (en) Estación de Zarzalejo (en) Passeig de Gràcia Estació de València-Sant Isidre Pasaia railway station (en) Estació d'Estivella-Albalat dels Tarongers Estació de Sogorb-Arrabal Estació de Navaixes Estació de Gilet Estació de Sogorb-Ciutat Estació d'Algímia d'Alfara Estació de Soneixa Estació de la Floresta
Indicador econòmic
Ingressos totals	2.045 M€ (2012)
Benefici net	400 M€ (2010)
Lloc web	Web oficial

Les normatives de la Unió Europea exigeixen diferenciar l'activitat de gestió de les infraestructures ferroviàries (que es considera un monopoli estatal) i els operadors que ofereixen serveis de transport, mercat obligat a admetre competència de manera similar a la telefonia, la telefonia mòbil o la xarxa elèctrica.

La llei aprovada per l'Estat va fer que l'1 de gener de 2005 finalitzés el monopoli establert fins llavors per part de la companyia estatal RENFE i l'empresa va dividir-se en dues seccions:

• Renfe Operadora: operadora de transport de mercaderies i passatgers en règim de competència amb altres possibles operadors europeus interessats en el mercat ferroviari espanyol.
• Adif: Entitat estatal que gestiona les infraestructures (vies, estacions i senyalització entre altres) cobrant un cànon a les empreses usuàries de la xarxa. En l'actualitat però, l'única operadora és Renfe a causa de la lenta actuació de l'Estat en la liberalització d'aquest mercat.

Així Renfe Operadora s'encarrega del transport de passatgers en un teòric règim de lliure competència (tot i que a la pràctica ADIF encara no ha establert cap concurs d'adjudicació de llicències) i ADIF manté el monopoli en el manteniment i ampliació de la infraestructura ferroviària a Espanya. Des de l'1 de gener de 2013 ADIF també gestiona la infraestructura de les vies estretes de Feve.^[3]

Al voltant del 2019 hi hagué una polèmica perquè el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va denunciar que una clàusula per a la licitació de les obres de "reordenació de l'estació de Sants que obligava l'empresa adjudicatària a tenir una oficina tècnica plenament operativa dins de l'àrea metropolitana de Madrid". El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, el qual depèn del Ministeri d'Hisenda, els donà la raó i va fer que s'eliminara la clàusula exigida per ADIF.^[4]