132 aC
any
El 132 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lenat i Rupili o també any 622 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «132 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 132 aC (cxxxii aC) |
Islàmic | 777 aH – 776 aH |
Xinès | 2565 – 2566 |
Hebreu | 3629 – 3630 |
Calendaris hindús | -76 – -75 (Vikram Samvat) 2970 – 2971 (Kali Yuga) |
Persa | 753 BP – 752 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 119 |
Ab urbe condita | 622 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC | |
Anys | |
135 aC 134 aC 133 aC - 132 aC - 131 aC 130 aC 129 aC |
Esdeveniments
modificaRepública Romana
modifica- Aquest any són elegits cònsols Publi Popil·li Lenat i Publi Rupili.[2]
- Rupili persegueix als amics i partidaris de Tiberi Semproni Grac, assassinat l'any anterior (133 aC), amb la màxima crueltat.[3]
- Popil·li Lenat rep l'encàrrec del victoriós partit aristocràtic de processar als seguidors de Grac i mostra l'odi personal i la crueltat d'ell i de tota la seva família. Gai Grac pensava en ell quan va fer aprovar una llei contra tots aquells que havien condemnat a un ciutadà sense judici, i així li va explicar a Lenat personalment. Popil·li Lenat es retira voluntàriament a l'exili i no torna a Roma fins després de la mort de Gai Grac.[4]
- Publi Corneli Escipió Africà Emilià torna a Roma després d'haver ocupat i destruït Numància a celebrar el triomf. La seva aprovació de la mort de Grac (diu que va ser assassinat justament) l'allunya del poble. La plebs, que havia esperat una resposta diferent del seu general que a més era cunyat de Tiberi Grac, protesta en públic, i des d'aquest moment Escipió perd molta de la seva influència sobre ells.[5]
Sicília
modifica- Publi Rupili és enviat a a Sicília contra els esclaus revoltats i posa fi a la guerra servil. Al seu retorn a Roma obté els honors del triomf.[6]
Naixements
modifica- Mitridates IV, rei del Pont, segons Estrabó.[7]
Necrològiques
modifica- Èunous, dirigent de la revolta d'esclaus (136 aC - 132 aC) de Sicília. Davant del cònsol Rupili fuig a les muntanyes quasi inaccessibles, però finalment és capturat en una cova i portat davant del cònsol, que no el mata, probablement per portar-lo a Roma per a celebrar el seu triomf, però mor de malaltia (morbus pedicularis) a la presó de Morgantina.[8]
- Publi Corneli Escipió Nasica Serapió, que havia dirigit els senadors a assassinar Tiberi Grac. Obligat a anar a l'Àsia en una missió fictícia pel Senat a causa de la seva impopularitat, mor a Pèrgam.[9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Epítom, LIX
- ↑ Vel·lei Patercul. Història Romana, II, 7
- ↑ Plutarc Vides paral·leles: Grac, IV
- ↑ Smith, William (ed.). «22. Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Mommsen, Theodor. The History of Rome. Nova York: A new ed. by Dero A. Saunders & John H. Collins, 1958, p. 28-30.
- ↑ Dueck, Daniela. Strabo of Amasia: A Greek Man of Letters in Augustan Rome. Londres: Routledge, 2000, p. 5. ISBN 9780415620178.
- ↑ Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, III, 20
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Grac, 21