115 aC
any
El 115 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escaure i Metel o també any 639 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «115 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 115 aC (cxv aC) |
Islàmic | 759 aH – 758 aH |
Xinès | 2582 – 2583 |
Hebreu | 3646 – 3647 |
Calendaris hindús | -59 – -58 (Vikram Samvat) 2987 – 2988 (Kali Yuga) |
Persa | 736 BP – 735 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 136 |
Ab urbe condita | 639 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
140 aC 130 aC 120 aC - 110 aC - 100 aC 90 aC 80 aC | |
Anys | |
118 aC 117 aC 116 aC - 115 aC - 114 aC 113 aC 112 aC |
Esdeveniments
modificaRegne Indogrec
modifica- Antialcides, de la dinastia eucràtida, inicia el seu mandat al Regne Indogrec, amb capital a Tàxila.[2]
Antic Egipte
modifica- Cleòpatra III associa al govern d'Egipte al seu fill gran Ptolemeu IX Làtir, degut a la seva popularitat, encara que ella hi volia associar al fill segon, Ptolemeu X Alexandre I. Cleòpatra IV governa també a Egipte amb el seu marit i germà Ptolemeu IX Làtir.[3]
República Romana
modifica- Marc Emili Escaure i Marc Cecili Metel són elegits cònsols.[4]
- Durant aquest consolat s'aprova una llei sumptuària (Aemilia cibaria) i una altra sobre el vot dels lliberts als comicis.[4]
- Emili Escaure fa la guerra contra algunes tribus alpines que li valen els honors del triomf. Aureli Víctor diu que va derrotar lígurs i gantiscs, i els Fasti el fan triomfador sobre gals i carns.[4]
- Gai Mari, és nomenat pretor amb 42 anys, i s'està a Roma com a pretor urbà o peregrí, amb comandament sobre alguna província a Itàlia.[5]
- Publi Deci, pretor urbà, ofèn al cònsol Marc Emili Escaure en quedar-se al seu seient quan aquest passa. Escaure torna a passar, i Deci refusa d'aixecar-se. Escaure li trenca la cadira a trossos i ordena que ningú obtingui justícia de mans d'aquell pretor.[6]
- Luci Cecili Metel Dalmàtic i Gneu Domici Ahenobarb són censors i expulsen 32 membres del senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard també serà censor.[7]
Necrològiques
modifica- Quint Cecili Metel Macedònic, general i polític romà, quan el seu fill Marc Cecili Metel és cònsol.[8]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tarn, W. W. The Greeks in Bactria & India. Cambridge: Cambridge University Press, 1951, p. 273.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 3
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Smith, William (ed.). «3. Scaurus, Aemilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 agost 2024].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Mari, XII, 27, 5
- ↑ Ciceró. De l'orador, II, 31
- ↑ Cassi Dió Història de Roma XXVI,87
- ↑ Vel·lei Patèrcul. Història romana, I, 11, 7