Àlex Rigola

Es va diplomar en interpretació a l'Institut del Teatre, i va començar la seva trajectòria teatral com a intèrpret, tot i que posteriorment es va decantar cap a la direcció d'espectacles per tal d'explorar noves vies de creació escènica. L'any 1997 va fundar la companyia Kronos Teatre, que va presentar al Festival de Sitges i amb la que va fer obres com Kafka: El procés (1997), Les troianes (1998), La màquina d'aigua (1999) i Un cop baix (2000). L'any 2000 va muntar una arriscada versió del Titus Andrònic de Shakespeare per al Festival Grec, i a partir d'aquell moment van seguir les posades en escena i la successió de premis.

Després de la mort de Josep Montanyès, que era el director artístic del Teatre Lliure, i la renúncia de Lluís Pasqual, l'any 2003 Rigola accedeix al càrrec, i d'ençà llavors ha prioritzat l'explotació de produccions pròpies i la importació d'espectacles de l'avantguarda teatral europea.^[6] El 2010 va ser nomenat director teatral de la Biennal de Venècia,^[7][8] i l'any següent va acomiadar-se del teatre amb The End, una obra que el mateix Rigola va descriure com "un narco-mex-spaghetti-western teatral".^[9]

Rigola està molt influït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorporant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.

Ha dirigit i adaptat les següents obres:^[1]

• Camí de Wolokolamsk (I), de Heiner Müller (1996)^[10]
• Kafka: El procés, de Franz Kafka (1997)
• Les Troianes, d'Eurípides (1998)
• La màquina d'aigua, de David Mamet (1999)
• Un cop baix, de Richard Dresser (2000)
• Titus Andrònic de William Shakespeare (2000)
• Les variacions Goldberg, de George Tabori (2000)
• Suzuki I i II, d'Alexei Xipenko (2001)
• Woyzeck, de Georg Büchner (2001)
• Ubú, d'Alfred Jarry (2002)^[11]
• Juli Cèsar, de William Shakespeare (2003)
• Cançons d'amor i droga, d'Albert Pla, Pepe Sales, Judit Farrés i Àlex Rigola (2003)^[11]
• Glengarry Glen Ross, de David Mamet (2003)
• Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht (2004)
• Ricard 3r, de William Shakespeare (2005)
• European House, d'Àlex Rigola (2005)
• Largo viaje hacia la noche, d'Eugene O'Neill^[10]
• Arbusht, de Paco Zarzoso (2006)
• La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès (2007)
• 2666, de Roberto Bolaño, Pablo Ley i Àlex Rigola (2007)
• Der fliegende Holländer, òpera de Richard Wagner (2007)
• El buñuelo de Hamlet, de Luís Buñuel i Àlex Rigola (2008)^[10]
• Rock'n Roll, de Tom Stoppard (2008)
• Días mejores, de Richard Dresser (2009)
• Nixon Frost, de Peter Morgan (2009)^[11]
• Gata sobre teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams (2010)^[12]
• LabCanal Havanera: Argelès sur Mer (2011)^[13]
• Tragèdia, d'Àlex Rigola (2011)^[14]
• The End, d'Àlex Rigola (2011)^[9]
• MCBTH, de William Shakespeare (2012)^[15]
• Coriolà, de William Shakespeare (2012)^[16][17]
• Migranland, d'Àlex Rigola (2013)^[18]
• Madama Butterfly, de Giacomo Puccini (2013)^[19]
• Maridos y mujeres, de Woody Allen (2013)^[20]
• El policía de las ratas, de Roberto Bolaño (2013)^[21]
• Incerta Glòria de Joan Sales (2015)^[22]
• Marits i Mullers de Woody Allen (2015)^[23]
• El Público de Federico Garcia Lorca (2015)^[24]
• Ivànov d'Anton Txèkhov (2017)
• Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers (2020)

A més, ha fet la direcció escènica de El cancionero de palacio (2003).^[10]

Alguns dels premis que ha aconseguit són:^[10]

• 2000: Premi de la Crítica al millor director, per La màquina d'aigua i Un cop baix^[1]
• 2000: Premi José Luis Alonso per a joves directors de l'Asociación de Directores de Escena, per Titus Andrònic^[1]
• 2001: Premi Butaca al millor director de teatre i millor muntatge teatral, per Titus Andrònic
• 2001: Premi de la Crítica al millor director, per Titus Andrònic
• 2003: Premi Enderrock al millor espectacle musical, per Cançons d'amor i droga
• 2006: Premi No‐Todo al millor muntatge d'arts escèniques, per Largo viaje hacia la noche
• 2008: Premi Internacional Terenci Moix per l'espectacle de l'any, per 2666^[7]
• 2008: Premi de la Crítica al millor espectacle teatral, millor dramatúrgia i millor escenografia, per 2666
• 2008: Premi Qwerty a la millor adaptació d'una novel·la a un altre format, per 2666
• 2009: Premi Max al millor espectacle teatral i la millor escenografia, per 2666^[1]
• 2009: Premi de la Crítica al millor espectacle teatral, per Rock'n'roll

• Àlex Rigola - Lloc web oficial
• Àlex Rigola Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Time Rime (anglès)
• Entrevista a Àlex Rigola a El Cultural, 10/7/2009 (castellà)
• Entrevista a Àlex Rigola a Ànima, TV3, 13/9/2010