418 aC
any
El 418 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era també l'any 336 ab urbe condita, o de la fundació de la ciutat de Roma. L'ús del nom «418 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 418 aC (cdxviii aC) |
Islàmic | 1071 aH – 1070 aH |
Xinès | 2279 – 2280 |
Hebreu | 3343 – 3344 |
Calendaris hindús | -362 – -361 (Vikram Samvat) 2684 – 2685 (Kali Yuga) |
Persa | 1039 BP – 1038 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -167 |
Ab urbe condita | 336 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC | |
Anys | |
421 aC 420 aC 419 aC - 418 aC - 417 aC 416 aC 415 aC |
Esdeveniments
modifica- Es publica Io, d'Eurípides.[2]
- Campanya d'Esparta contra Argos. Es reinicia la Guerra del Peloponnès. A la Batalla de Mantinea són vençudes les forces d'Atenes i Argos.[3]
- A Roma van ser elegits tribuns amb potestat consular: Luci Sergi Fidenat, Marc Papiri Mugil·là i Gai Servili Estructe Ahala.[4]
- Roma ataca als eqües amb mals resultats. Estructe Ahala va ser nomenat magister equitum del dictador Quint Servili Prisc Fidenat, elegit per a aconseguir la victòria. Servili Prisc va dirigir la guerra contra els eques amb èxit, conquerint Lavici, on el senat romà va establir immediatament una colònia.[5]
Naixements
modifica- Epaminondes, home d'estat i general tebà (data probable).[6]
Necrològiques
modifica- Laques, estrateg atenenc durant la guerra del Peloponnès, mort a Mantinea.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Pla i Carrera, J. Història de la matemàtica, Grècia I: de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil: resultats, textos i contextos. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2016, p. 195. ISBN 9788499653075.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 18, 19
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 30
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 21, 22, 26
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pelòpides, IX, 3
- ↑ Harding, Philip (ed.). From the end of the Peloponnesian War to the battle of Ipsus. Cambridge: Cambridge University Press, 1985, p. 2. ISBN 9780521299497.