Usuari:Ketsia23/Província de Belluno
Segons la perquisició anual de Il Sole 24 Ore, la província de Belluno està classificada al primer lloc entre les províncies italianes per qualitat de vida el 2017, replicant la primacia del 2009 i millorant les posicions del 2008 i 2007[1] que l'havien situat al segon i quart lloc.[2] En la classificació de les províncies italianes per la millor qualitat de vida, d' ItaliaOggi amb la col·laboració de la Universitat "La Sapienza", el 2017 es situa al tercer lloc darrere a Bolzano i Trento.[3]
El PIB pro enteses nominale, segones dades Unioncamere relatius al 2009, es attesta sobre els 29 453 €[4].
Geografia física
[modifica]
La província, estesa i interamente montana, es suddivide en sectes regions geogràfiques:
- Agordino, corresponent a l'alt i mig embassament del torrent Cordevole;
- Alpago, corrispondente a l'embassament del rierol Tendida i gravitante al voltant del llac de Santa Creu;
- Ampezzo, compren la comune de Cortina de Ampezzo;
- Cadore, corresponent a la vall del Boite (amb l'excepció de Cortina), la vall de Ansiei i l'alt embassament del Piave;
- Comelico, extrem nord del Cadore, corresponent a l'alta vall del Piave i a la vall del torrent Padola;
- Feltrino, territori comprès entre el Piave i el torrent Cismon;
- Valbelluna, coincidente amb la vall del Piave de Castellavazzo fi a Lentiai (a l'esquerra de Piave) i Sedico (a la dreta Piave);
- Vall de Zoldo, identificable amb la vall del torrent Maè.
La província de Belluno confina a nord amb l'Àustria (Tirolo i, per pocs quilòmetres, Carinzia), a #est amb el Friuli-Venècia Giulia (províncies de Udine i Pordenone), a sud amb les províncies venete de Treviso i Vicenza, a oest amb el Trentino-Alt Adige (províncies de Trento i Bolzano).
A excepció dels sectors sudoccidentale i centre-oriental, els confini administratius són en larga part coincidenti amb aquells de l'embassament del Piave.
Orografia
[modifica]Gran parteix de la província és ocupada dóna-li les Dolomiti, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, amb les vette de les Tofane, de les Tres Cime de Lavaredo, del Monte Pelmo, del Monte Civetta, de la Moiazza, del monte Antelao, del Cristall, del grup de les Marmarole, del Sorapis, dels Cadini de Misurina, de la Croda Roja de Ampezzo, del Sella de la Marmolada i dels Retaules de San Martino (aquestes darreres tres al confine amb el Trentino-Alt Adige).
En la part més meridional és present la cadena de les Prealpi bellunesi amb l'Amb el Visentin, el monte Cesen, el Monte Grappa, l'Amb el Nu. En la part meridional de la província s'estén la Valbelluna, la vall més àmplia i majorment habitada de la província en qui sorgeix també el capoluogo i sobre la qual es stagliano les Prealpi bellunesi (Grup dolomitico de la Schiara, Muntes del Sol, Vette Feltrine, massiccio del Monte Grappa) aquí es troba també el Parc Nacional de les Dolomiti Bellunesi.
A continuació vénen enumerades les principals cime a més dels 3000 m s.l.m., limitant-se en la confirmació de més cime pertanyents al mateix grup a la cima més elevada.
| Cima | Quota (m s.l.m.) | Grup |
|---|---|---|
| Punta Penia | 3348 | Marmolada |
| Antelao | 3264 | Antelao |
| Tofana de Mitjà | 3244 | Tofane |
| Cristall | 3221 | Cristall |
| Civetta | 3220 | Civetta |
| Punta Sorapiss | 3205 | Sorapiss |
| Vezzana | 3192 | Retaules de San Martino |
| Pelmo | 3168 | Pelmo |
| Piz Boè | 3152 | Sella |
| Croda Roja de Ampezzo | 3146 | Croda Roja de Ampezzo |
| Croda dels Tons | 3094 | Croda dels Tons |
| Cima Onze | 3092 | Popera |
Passos i valichi
[modifica]En virtut de la conformazione montana, nombrosos són els passos i els valichi que permeten els enllaços entre el bellunese i les províncies confinanti oppure interiors. En el sector settentrionale els enllaços amb la província de Bolzano són garantits dels passos Campolongo, Valparola (en el Agordino), Cimabanche (Ampezzano) i Monte Creu de Comelico (Comelico); a est aquells amb la província de Udine dels valichi de Cima Sappada (sito en territori friulano a seguit del passaggio de l'ajuntament de Sappada al Friuli-Venècia Giulia), Forcella Lavardet i Pas de la Mauria mentre per abastar el pordenonese a través de la Valcellina és necessari percorrere el Pas de Sant#'Osvaldo, sito però en territori friulano. A sud, la Sella de Fadalto i el Pas de San Boldo i el Pas de Praderadego.....poc conegut... salendo de Gus i svoltando a dreta una volta arribats a Carve ..garanteixen els enllaços amb el trevigiano i la plana veneta (us estan però també enllaços a través de la vall del Piave privi de valichi). A oest els passos Valles, San Pelegrí (situat però en província de Trento), Pordoi i Fedaia consenteixen d'abastar el Trentino.
A l'interior de la província rivestono importància els passos Giau i Falzarego (entre Ampezzano i Agordino), Duren i Staulanza (entre Agordino i Zoldano), Cibiana (entre Zoldano i Cadore), Forcella Aurine (interna al Agordino) i Tres Creus (entre Cadore i Ampezzano).
Alguns dels passos citats, situats en la part settentrionale de la província, superen els 2000 m s.l.m.:
| Pas | Altura (m s.l.m.) | Enllaç |
|---|---|---|
| Pas Pordoi | 2239 | Arabba (Livinallongo de l'Amb el de Llana), Canazei |
| Pas de Giau | 2232 | Cortina de Ampezzo, Selva de Cadore |
| Pas de Valparola | 2192 | Pas de Falzarego, Alta Badia |
| Pas de Falzarego | 2117 | Livinallongo de l'Amb el de Llana, Cortina de Ampezzo |
| Pas Fedaia | 2057 | Rocca Pietore, Canazei |
| Pas Valles | 2032 | Falcade, Predazzo |
[[Categoria:Província de Belluno]] [[Categoria:Articles amb coordenades de Wikidata]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]
- ↑ «Belluno prima per qualità della vita, scendono le grandi città». Il sole 24 ore. [Consulta: 1º gennaio 2018].
- ↑ «Qualità della vita 2008». Il sole 24 ore. Arxivat de l'original el 13 agosto 2011. [Consulta: 29 dicembre 2008].
- ↑ «I risultati della 19ª classifi ca di ItaliaOggi, la più completa indagine sulla Qualità della vita».
- ↑ «Pil pro capite nominale province italiane, dati Unioncamere 2010». Arxivat de l'original el 7 novembre 2012. [Consulta: 7 dicembre 2012].