Un home fenomen

Un home fenomen

Wonder Man
Fitxa
Direcció	H. Bruce Humberstone
Protagonistes	Danny Kaye Virginia Mayo Vera-Ellen Donald Woods S. Z. Sakall Allen Jenkins Edward Brophy Steve Cochran Otto Kruger Cecil Cunningham Gisela Werbisek Huntz Hall Leon Belasco Lluís Alberni Natalie Schafer Richard Lane Virginia Gilmore Edward Gargan Byron Foulger
Director artístic	Ernst Fegté
Producció	Samuel Goldwyn
Guió	Don Hartman Melville Shavelson Philip Rapp, a partir d'una història d'Arthur Sheekman
Música	Louis Forbes
Fotografia	Victor Milner William E. Snyder
Muntatge	Daniel Mandell
Vestuari	Travis Banton Mary Grant
Productora	RKO
Distribuïdor	RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1946
Durada	98 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia musical
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor música original (1946) Oscar al millor so (1946) Oscar als millors efectes especials (1946)
Premis	Oscar als millors efectes especials (1944)

Un home fenomen (títol original en anglès: Wonder Man) és una pel·lícula dels Estats Units de H. Bruce Humberstone estrenada el 1945. Ha estat doblada al català.^[1]

Buzzy Bellew, amo d'un cabaret és testimoni d'un assassinat comès pel gàngster Ten Grand Jackson. Una nit, dos dels homes de Jackson maten Buzzy i llencen el seu cos al llac de Prospect Parc a Brooklyn. Buzzy torna com a fantasma i convoca el seu bessó, un tímid bibliotecari, Edwin Dingle, a Prospect Parc de manera que pugui ajudar el policia Jackson, ocupant el seu lloc com a showman d'un nightclub i venjant la seva mort.^[2]

• Danny Kaye: Edwin Dingle / Buzzy Bellew
• Virginia Mayo: Ellen Shanley
• Vera-Ellen: Midge Mallon
• Donald Woods: Monte Rossen
• S.Z. Sakall: Schmidt
• Allen Jenkins: Chimp
• Edward Brophy: Torso
• Steve Cochran: Ten Grand Jackson
• Otto Kruger: Fiscal del districte
• Richard Lane: Ajudant de fiscal del districte
• Natalie Schafer: Sra. Hume
• Huntz Hall: El marit
• Virginia Gilmore: L'amic del mariner
• Edward Gargan: El policia
• Alice Mock: Prima Donna
• Gisela Werbisek: Sra. Schmidt

• 1946: Oscar als millors efectes visuals per John P. Fulton (fotografia) i Arthur Johns (so)

• 1946: Oscar a la millor banda sonora per Louis Forbes i Ray Heindorf
• 1946: Oscar a la millor cançó original per David Rose (música) i Leo Robin (lletra) per la cançó "So in Love"
• 1946: Oscar a la millor edició de so per Gordon Sawyer