Tennantita-(Fe)
 Tennantita-(Fe) | |
|---|---|
 Foto de llum reflectida de tetraedrita-(Cu) de color gris associada a calcostibita (blanca) i tennantita-(Fe) (gris rosa-marró).  | |
| Fórmula química | Cu₆(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂S |
| Localitat tipus | Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,232 Å |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Grup espacial | i4 3m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2019 s.p. |
| Símbol | Tnt-Fe |
| Referències | [1] |
La tennantita-(Fe) és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al subgrup de la tennantita.
Característiques
[modifica]La tennantita-(Fe) és una sulfosal de fórmula química Cu₆(Cu₄Fe₂)As₄S₁₂S. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tennantita-(Fe) pertany a «02.G - Nesosulfarsenits, etc. amb S addicional» juntament amb els següents minerals: argentotennantita-(Zn), giraudita, goldfieldita, hakita, selenoestefanita, estefanita, pearceïta, polibasita, selenopolibasita, cupropearceïta, cupropolibasita i galkhaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la Cornualla (Anglaterra), i ha estat descrita també en diversos indrets d'Europa, Rússia, Argentina i els Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Tennantite-(Fe)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Biagioni, Cristian; George, Luke L.; Cook, Nigel J.; Makovicky, Emil; Moëlo, Yves; Pasero, Marco; Sejkora, Jiří; Stanley, Chris J.; Welch, Mark D.; Bosi, Ferdinando «The tetrahedrite group: Nomenclature and classification». American Mineralogist, 105, 1, 01-01-2020, pàg. 109–122. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2020-7128 [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].