[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Wapishana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaWapishana
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius13.000 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRoraima, East Berbice-Corentyne (en) Tradueix i Alt Takutu-Alto Essequibo Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Guyana Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak
maipuran septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable i 3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wap Modifica el valor a Wikidata
Glottologwapi1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewap Modifica el valor a Wikidata
UNESCO320 Modifica el valor a Wikidata
IETFwap Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1954 Modifica el valor a Wikidata

El wapishana (Wapixana) és una llengua arawak de Guyana i Brasil. El parlen més de 6.000 wapixana a banda i banda de la frontera entre el Brasil i Guyana.[1] Al Brasil, la concentració més alta de parlants de wapishana es troba als municipis de Cantá i Bonfim, la regió de la Serra da Lua, on ha estat reconeguda com a llengua oficial des del 2014.[2]

Les pressions externes han disminuït l'ús del wapishana entre les generacions més joves, i no va ser fins al 1987 que es va utilitzar el wapishana com a llengua d’ensenyament a les escoles indígenes de la comunitat lingüística. El 2009, la Universitat Federal de Roraima va crear un programa d'extensió per a l'aprenentatge de wapishana.[2] A Guyana, hi ha organitzacions per a la preservació de la llengua, com ara Wapichan Wadauniinao Ati'o.[3]

Importància cultural

[modifica]

Molts dels noms de plantes i animals endèmics de la regió només es coneixen en wapishana, i la llengua té un sistema de taxonomia diferent. Un exemple són les tres classes de plantes, karam’makau, wapaurib bau i wapananinau, que són indicatives dels “criteris de cultiu” dels indígenes. Karam’makau representa les plantes que es recol·lecten en estat salvatge, mentre que el wapaurib bau són les plantes domesticades i que sovint porten noms segons la ubicació o el conreador d'origen. La mandioca, un aliment de gran importància per als indígenes de la regió, té una "desconcertant varietat de noms" en wapishana. Els wapananinau són plantes amb propietats màgiques i tenen funcions importants per als xamans de les creences tradicionals.[2]

Relació amb altres llengües indígenes

[modifica]

Kaufman (1994) va considerar wapishana, atorada i mapidian com a dialectes. Aikhenvald (1999) separa mawayana / mapidian / mawakwa (considerades com una sola llengua) del wapishana, i els inclou en una branca de Rio Branco. Ethnologue assenyala que atorada té un 50% de semblança lèxica amb wapishana i un 20% amb mapidian, i que wapishana i mapidian comparteixen un 10%.[4] Ramírez (2020) considera que atorai és un dialecte de wapishana.[5]:33

Wapishana i pemon, una llengua carib, s’han manllevat molt a causa de l’intens contacte mutu.[5]

Fonologia

[modifica]

Consonants

[modifica]
Labial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva sorda p t k ʔ
sonora b ɖ ɡ
Africada
Nasal m n ɲ
Fricativa s ʐ ʃ
Bategant ɽ
Aproximant w j
  • Les consonants /b ɖ ʐ/ en posició final esdevenen sordes [p ʈ ʂ].[6]

Vocals

[modifica]
Frontal Central Posterior
Tancada i iː ɨ ɨː u uː
Oberta a aː

Morfologia

[modifica]

Afixos personals del wapishana:[1]

1 sg. n-/m- -na
2. sg. ɨ-/i- -i
3. sg. ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ
3 refl. a-
1 pl. wa- -wi
2. pl. ɨ- -wiko
3. pl. na- -nu

Afixos verbals del wapishana:[1]

temàtic -ta, -ɗa, -ɓa
present -e
recíproc -(a)ka
adjectival -ɾe, -ke

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 65–106. 
  • Tracy, Frances V. «An Introduction to Wapishana Verb Morphology». International Journal of American Linguistics, 40, 2, 1974, pàg. 120–125. DOI: 10.1086/465294.

Enllaços externs

[modifica]