[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Riber silvestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ribes petraeum)
Infotaula d'ésser viuRiber silvestre
Ribes petraeum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae
GènereRibes
EspècieRibes petraeum Modifica el valor a Wikidata
Wulfen in Jacq.
Nomenclatura
Sinònims
  • Grossularia petraea ((Wulf.) Bubani)
  • Ribes acerrimum (Rochel ex Schult.)
  • Ribes altissimum (Turcz. ex Ledeb.)
  • Ribes atropurpureum (C. A. Mey.)
  • Ribes biebersteinii (Berland)
  • Ribes carpathicum (Kit. ex Schult.)
  • Ribes caucasicum (Bieb.)
  • Ribes ciliatum (C. Koch)
  • Ribes macrobotrys (Hort. ex C. Koch)
  • Ribes petraeum var. atlanticum (Maire)
  • Ribes ringens (Hort. ex C. Koch)
  • Ribes triste (Bunge)[1]

El riber silvestre, arès, grosella, groselles (fruit), riber petri o ribes[2] (Ribes petraeum) és una planta d'alta muntanya que es fa als herbassars megafòrbics i a l'avetosa, a l'estatge subalpí.[3]

Etimologia

[modifica]

Del grec petrâion (que viu entre roques).[3]

Descripció

[modifica]

És un arbust sense espines, el qual pot atènyer fins a 3 m d'alçària. Fulles grans (de 5 a 10 cm d'amplada), amb el pecíol tan llarg com el limbe o més, lobulades, amb els lòbuls aguts i dentats. La floració té lloc entre l'abril i el juny. Flors hermafrodites, campanulades, de color rogenc, disposades en raïms de fins a 30 flors, amb la part inferior de l'eix de la inflorescència més o menys erecte i l'extrem superior pèndul. Corol·la amb 5 pètals petits amagats dins el calze. Calze campanulat, amb els sèpals en forma d'espàtula, erectes i amb cilis, soldats per la base. El fruit, comestible, és una baia globulosa d'un vermell fosc, de gust un xic amarg i àcid.[4] Les baies es reuneixen en raïms pènduls.[3] És molt semblant al riber vermell (Ribes rubrum) conreat a gran part d'Europa (té, com aquell, les fulles lobulades i els fruits de color vermell, comestibles; però les flors són rogenques -i no pas verd groguenques- i el peduncle que duu les flors és arquejat o penjant només a l'àpex).[5]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És pròpia de les clarianes d'avetoses, pinedes de pi negre i fagedes. També es pot trobar en herbassars megafòrbics, llocs rocallosos humits i altres indrets frescals de muntanya.[4] A Catalunya, només es troba als Pirineus entre els 1.300 i els 2.200 metres. També és present a Àustria, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, França, Alemanya, Suïssa, Espanya (els Pirineus, la Serralada Cantàbrica i determinades àrees del Sistema Ibèric -el Moncayo i l'oest de Tierra de Cameros, entre d'altres-),[6] Hongria, Itàlia, els Balcans, Polònia, Romania, Ucraïna, Turquia (Anatòlia), Algèria, Sibèria, Mongòlia, el Caucas i l'Iran (l'Azerbaidjan Iranià).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. ISBN 8473065042. Pàgs. 42-43.
  4. 4,0 4,1 Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (català)
  5. Josep Vigo i Bonada, 2008-2009. L'Alta muntanya catalana: flora i vegetació. Institut d'Estudis Catalans i Centre Excursionista de Catalunya. 2a ed. revisada. ISBN 9788492583249. Pàg. 103. [1]
  6. Páginas de Información Ambiental. núm. 13 - Govern de La Rioja Arxivat 2017-10-07 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Chiche, J. et al., 2003. Genome size, heterochromatin organisation, and ribosomal gene mapping in four species of Ribes. Canad. J. Bot. 81:1049–1057.
  • Keep, E., 1975. Currants and gooseberries. Pàg. 221. A: Janick, J. & J. N. Moore, eds., Advances in fruit breeding.
  • Rehm, S., 1994. Multilingual dictionary of agronomic plants.
  • Senters, A. E. & D. E. Soltis, 2003. Phylogenetic relationships in Ribes (Grossulariaceae) inferred from ITS sequence data. Taxon 52:51-66.
  • Tutin, T. G. et al., eds., 1993. Flora europaea. Segona edició.

Enllaços externs

[modifica]