Pinacoteca Ambrosiana
  | |
| Epònim | Ambròs de Milà |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | pinacoteca museu d'art museu privat |
| Camp de treball | arts visuals i exhibition industry (en)  |
| Història | |
| Creació | 1618 |
| Fundador | Federico Borromeo |
| Activitat | |
| Utilitza | biblioteca digital |
| Superfície | exposició: 2.000 m² (2015) exposició: 2.000 m² (2018) |
| Mida de la col·lecció o exhibició | exposició: 400 peces (2018) exposició: 400 peces (2015) |
| Visitants anuals | 77.103 (2018) |
| Nombre de voluntaris | 10 (2011) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Marco Navoni (en) (2023–) |
| Treballadors | 31 (2018) |
| Entitat matriu | Veneranda Biblioteca Ambrosiana (en) |
| Propietat de | Veneranda Biblioteca Ambrosiana (en) |
| Format per | |
| Part de | Biblioteca Ambrosiana |
| Altres | |
| Número de telèfon | +39-02-806921 |
| Lloc web | ambrosiana.it… |
| |
Localització geogràfica  | |
La Pinacoteca Ambrosiana és un museu de Milà que es troba a l'interior del Palau de l'Ambrosiana.[1]
Va ser fundada per Federico Borromeo l'any 1618 a l'interior de la Biblioteca Ambrosiana, constituïda uns anys abans, el 1609.[2] La institució va néixer per proporcionar una formació cultural gratuïta a qualsevol persona que comptés amb qualitats artístiques o intel·lectuals. A la Pinacoteca, en efecte, s'hi va associar, a partir de 1621, una acadèmia de pintura i d'escultura, amb calcs en guix del Laocoont i de la Pietat de Michelangelo Buonarroti procedents de la col·lecció de Leone Leoni.[3] El primer mestre pictòric en fou Giovanni Battista Crespi, conegut com el Cerano.
La Biblioteca Ambrosiana i la Pinacoteca estan íntimament vinculades. La biblioteca primerenca ja recollia una sèrie de retrats amb personatges doctes i savis del món clàssic i de la cultura cristiana i contenia, al seu interior, dibuixos i còdexs amb miniatures: l'any 1637 Galeazzo Arconati va llegar-hi els manuscrits de Leonardo, que avui es troben a l'Institut de France (després de les ràtzies de Napoleó només hi roman el Còdex Atlàntic).[4] Un altre dels tresors de la Biblioteca és el manuscrit amb l'obra de Virgili que havia pertanyut a Petrarca (glossat per ell mateix) amb una miniatura de Simone Martini.[5]
A la Pinacoteca, s'hi poden trobar obres procedents de la col·lecció de Federico Borromeo (en tots quatre passadissos que envolten la sala de lectura de la Biblioteca) i de nombrosos llegats posteriors, entre els quals hi figuren pintures de Leonardo, de Botticelli, de Ticià, de Jacopo Bassano, de Caravaggio o de Francesco Hayez.
Referències
[modifica]- ↑ «Pinacoteca Ambrosiana» (en italià). Treccani.it. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Jones, Pamela M. «Federico Borromeo as a Patron of Landscapes and Still Lifes: Christian Optimism in Italy ca. 1600» (en anglès). The Art Bulletin, 70, 2, 6-1988, pàg. 261–272. DOI: 10.1080/00043079.1988.10788565. ISSN: 0004-3079.
- ↑ Jurkowlaniec, Grazyna «A miracle of art and therefore a miraculous image. A neglected aspect of the reception of Michelangelo's Vatician "Pietà"». Artibus et historiae: an art anthology, 72, 2015, pàg. 175–198. ISSN: 0391-9064.
- ↑ Marcuccio, Roberto «La donazione Arconati dei manoscritti di Leonardo da Vinci alla Biblioteca Ambrosiana (1637) Dall’inedito documento originale agli esemplari a stampa» (en italià). Achademia Leonardi Vinci, 2, 2, 30-12-2022, pàg. 107–121. DOI: 10.6093/2785-4337/9677. ISSN: 2785-4337.
- ↑ Boskovits, Miklòs «A Dismembered Polyptych, Lippo Vanni and Simone Martini». The Burlington Magazine, 116, 856, 1974, pàg. 367–376. ISSN: 0007-6287.
