Peter Barlow
 Gravat per Thales Fielding (1835) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1776  Norwich (Anglaterra) |
| Mort | 1r març 1862 (85 anys) Kent (Anglaterra) |
| Sepultura | Cementiri de Charlton 51° 28′ 52″ N, 0° 02′ 58″ E / 51.4810°N,0.0494°E |
| Es coneix per | Taules matemàtiques Roda de Barlow Lent de Barlow |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyeria, Matemàtiques |
| Organització | Reial Acadèmia Militar, Woolwich |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Fills | William Henry Barlow |
| Premis | |
Medalla Copley (1825) | |
Peter Barlow (1776-1862), va ser un enginyer i matemàtic anglès.
Vida i obra
[modifica]Res es coneix de la infància i la joventut de Barlow. El seu interès per les matemàtiques el va portar a escriure alguns articles sobre teoria de nombres per alguns almanacs i revistes que varen atraure l'atenció de Charles Hutton qui va aconseguir que fos nomenat professor de la Reial Acadèmia Militar de Woolwich el 1801, càrrec que tindria la resta de la seva vida professional.[1] Es va retirar de l'Acadèmia el 1847 i tampoc es coneix res de la seva activitat des d'aquesta data fins a la seva mort el 1862.[2]
Els seus primers treballs es van orientar cap a les matemàtiques pures, publicant An Elementary Investigation of the Theory of Numbers (1811) i A new Mathematical and Philosophical Dictionary (1814). Aquest mateix any va publicar les reconegudes New Mathematical Tables, que s'han estat editant fins al 1947,[3] quan els computadors les van convertir en obsoletes.
A partir de 1819 es va interessar en la desviació de les brúixoles pel ferro dels vaixells. Els seus estudis del magnetisme el van portar a ser escollit fellow de la Royal Society el 1823 i a obtenir la medalla Copley el 1825.[4]
Entre 1827 i 1833 es va dedicar a estudiar problemes d'òptica, fruit dels quals es va dissenyar de lent de Barrow: una modificació del telescopi que corregia l'Aberració cromàtica. I, finalment, a partir de 1835 es va interessar per la locomoció ferroviària i la construcció de ponts penjants, essent nomenat comissionat reial dels ferrocarrils.[5]
-
Essay on magnetic attractions, and on the laws of terrestrial and electro magnetism, 1824
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Anjos, Marta Figueredo dos «A difícil aceitação dos números negativos: um estudo da teoria dos números de Peter Barlow (1776-1862)» (en (portuguès)). . Universidade Federal do Rio Grande do Norte, 2008. Arxivat de l'original el 2016-04-07 [Consulta: 28 març 2016].
- Dormy, Emmanuel. «Barlow, Peter (1776-1862)». A: David Gubbins; Emilio Herrero-Bervera (eds.). Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism (en (anglès)). Springer, 2007. ISBN 978-1-4020-3992-8.
Enllaços externs
[modifica]
- «Peter Barlow». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Peter Barlow» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Dharlin, Harold I. «Barlow, Peter». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 març 2016].