Sergio Chejfec
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1956  Buenos Aires (Argentina) | ||
| Mort | 2 abril 2022 (65 anys) Nova York | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ficció literària i crítica literària | ||
| Ocupació | escriptor, novel·lista, crític literari, professor, poeta | ||
| Gènere | Poesia | ||
| Premis | |||
Sergio Chejfec (Buenos Aires, 28 de novembre de 1956 - Nova York, 2 d'abril de 2022) va ser un escriptor argentí. Des de 1990 fins a 2005 va viure a Veneçuela, on va publicar Nueva Sociedad, un diari que tracta temes de política, cultura i ciències socials. Posteriorment va viure a Nova York i va donar classes a NYU.[1]
Chejfec va escriure novel·les, contes, assajos i seleccions de poesia. Dels seus treballs, es poden esmentar Lenta biografía (1990), Los planetas (1999), Boca de lobo (2000), Los incompletos (2004), Baroni: un viaje (2007, 2010), Mis dos mundos (2008), La experiencia dramática (2012, Candaya 2013), Modo Linterna (2013, Candaya 2014). Les seves novel·les usualment estan escrites amb un estil narratiu parsimoniós, que entreteixeix la trama amb la reflexió. Records, violència política, i la cultura i història jueu-argentina són alguns dels temes recurrents en la seva obra.
És autor també dels llibres de poemes: Tres poemas y una merced (2002) y Gallos y huesos (2003) i del llibre d'assajos El punto vacilante. Ha estat traduït a l'anglès, francès, alemany, portuguès i hebreu. A Sergio Chejfec. Trayectorias de una escritura (Edició de Dianna C. Niebyski), quinze autors de diferents nacionalitats analitzen la totalitat de la seva obra.
Enrique Vila- Matas l'ha qualificat com un boníssim escriptor.[2] També Jorge Carrión ha assenyalat la seva qualitat.[3]
Obra
[modifica]La reflexió i l'anàlisi tenen un paper destacat en l'escriptura de Sergio Chejfec, un autor que relaciona la narració d'una novel·la amb el curs del pensament. Segons Chejfec, cada nou llibre fa sistema amb els anteriors i estableix diferents connexions entre ells; es creen continuïtats i es produeixen ruptures, fins que trobem l'element irrevocable que altera l'obra anterior. No debades Chejfec rescata cavallers errants de la pampa argentina del segle xix o la seva primera enciclopèdia, on neix potser aquest perpetu desplaçament que cobra vida en els personatges i escenaris dels seus relats i les seves novel·les. Sergio Chejfec té un blog anomenat «Parábola Anterior» per deixar part de la seva obra també a Internet.[4]
Bibliografia
[modifica]- Lenta biografía. Buenos Aires: Puntosur, 1990.
- Moral. Buenos Aires: Puntosur, 1990.
- El aire. Buenos Aires: Alfaguara, 1992.
- Cinco. Saint-Nazaire (Francia): M.E.E.T., 1996.
- El llamado de la especie. Rosario (Argentina): Beatriz Viterbo, 1997.
- Los planetas. Buenos Aires: Alfaguara, 1999.
- Boca de lobo. Buenos Aires: Alfaguara, 2000.
- Tres poemas y una merced, en Diario de Poesía 62 (2002), Buenos Aires.
- Los incompletos. Buenos Aires: Alfaguara, 2004.
- El punto vacilante. Buenos Aires: Norma, 2005.
- Baroni: un viaje. Buenos Aires: Alfaguara, 2007.
- Mis dos mundos. Barcelona:
- Sobre Giannuzzi. Buenos Aires: bajo la luna, 2010.
- La experiencia dramática. Buenos Aires: Alfaguara, 2012.
- Hacia la ciudad eléctrica. La Plata, Argentina: El Broche, 2012.
- Modo linterna. Buenos Aires: Editorial Entropía, 2013.
Referències
[modifica]- ↑ «Sergio Chejfec». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ http://artcompart.es/es/home/35-mis-dos-mundos.html Arxivat 2014-05-08 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.libromania.ch/product_info.php?products_id=40484&XTCsid=f2hvrk93mu72k2vrfot5201ke5 Arxivat 2014-12-16 a Wayback Machine.
- ↑ «Entrevista a Sergio Chejfec». web. CCCB. [Consulta: 5 novembre 2015].