Setge de Maó

Per a altres significats, vegeu «Setge de Maó (1147)».

El setge de Maó fou un dels combats succeït durant els anys 1463 i 1472 en el context de la Guerra Civil Catalana.

Havent perdut Tàrrega, Tarragona i Perpinyà,^[1] les tropes castellanes dirigides per Joan de Beaumont aconsegueixen aixecar el Setge de Barcelona, però fracassen en el Setge de Girona, i finalment Joan el Sense Fe utilitza les divisions de la noblesa castellana per forçar Enric IV de Castella mitjançant el Tractat de Baiona, amb Lluís XI d'àrbitre, l'abril de 1463^[2] a renunciar al Principat de Catalunya, i en compensació se li lliura la batllia d'Estella, mentre que Joan el Sense Fe renuncia a les rendes que li corresponien a Castella.

Entre juny de 1462 i gener de 1463, hi hagué a Mallorca moviments de suport a la Generalitat protagonitzats per pagesos que s'aplegaven a l'estil de com ho havien fet durant la revolta forana i que reberen el suport de la noble família Albertí d'Inca,^[3] del Bàndol del Call i que eren familiars de qui havia estat l'anterior procurador reial. El lloctinent general efectua una dura repressió que costa la vida a més d'un centenar de condemnats d'Inca, Binissalem, Pollença i Manacor.

Ciutadella de Menorca es va revoltar en maig de 1463 però el governador Pere de Bell-lloc i de Sentmenat va avortar la revolta^[4] i els rebels van abandonar Ciutadella per refugiar-se a Maó mentre els realistes de Ciutadella van rebre el reforç d'un contingent de mallorquins. Una vegada refugiats a Maó els rebels comptaren amb el suport de quatre galeres catalanes comandades per Francesc de Pinós,^[5] van creuar l'illa per assetjar Ciutadella i aconseguir el control total de Menorca per utilitzar-la com a base d'operacions per envair Mallorca, l'esquadra per mar i la tropa a peu, però Ciutadella va resistir i amb el suport de més soldats mallorquins, van aconseguir acabar amb el setge.^[6]

Un cop retirat l'estol, set vaixells mallorquins capitanejats per Francesc Burguès i Galiana es presentaren a Maó tot intimant la rendició i bloquejaren el seu port entre 1464 i l'hivern de 1465^[7] mentre per terra ho feien Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur i Hug de Pax però en ser tant fortificada hagueren de desistir.^[8] Finalitzat el setge d'Amposta i després de perseguir la flota de la Generalitat fins que es refugia al port de Marsella,^[9] el juny de 1466, sis naus de la flota de Francesc Berenguer de Blanes capitanejades per Gregori Burgues i Uniç, fill de Francesc, reactivaren el setge de Maó, sense èxit, tot i que es realitzà un intercanvi de presoners.

El febrer de 1471, per ordre del Rei, Francesc Burgues es dirigí als assetjats de Maó confirmant els privilegis i costums de la vila i proposant la restitució dels béns confiscats a canvi de la rendició, però l'oferiment fou refusat, amb la qual cosa s'inicià el darrer setge de Maó, per mar i terra. La vila resistí fins a les Capitulacions de Pedralbes, que també preveien el seu cas, tot i que malgrat el seu caràcter de retroacció a l'estat de coses anterior

A Maó la repressió fou molt dura i inclogué penes de mort. Les muralles de Ciutadella de Menorca foren reparades amb els censals confiscats als catalans rebels.^[10]

• Dameto, Juan B. Historia general del Reino de Mallorca. Volum 3. Juan B. Dameto, 1841, p. 432.