Valpurga de Heidenheim

Valpurga, o
Walburga

Pintura del final del s. XVIII a Eichstätt
Biografia
Naixement	Wealdburg, Walburga c. 710 Crediton (Reialme de Wessex)
Mort	25 febrer 779 (68/69 anys) Heidenheim (Regne dels Francs)
Sepultura	Kloster St. Walburg (Eichstätt)
Abadessa
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Wimborne Minster (en)
Activitat
Ocupació	hegumen
Orde religiós	Monges benedictines
verge, abadessa
santa catòlica
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana
Festivitat	25 de febrer; en alguns llocs, l'1 de maig
Iconografia	Com a abadessa benedictina, amb bàcul, i una gerra; amb corona
Patrona de	Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen
Família
Pares	Ricard el Pelegrí (discutit)   i Wuna of Wessex (discutit)
Germans	Wunibald de Heidenheim Willibald d'Eichstätt

Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era filla de sant Ricard el Pelegrí, germana dels sants Winebald i Willibald d'Eichstätt i cosina de Bonifaci de Magúncia. De petita fou educada a l'abadia benedictina de Winborne Abbey (Dorset), i hi passà 26 anys com a monja. El 722, els seus pare i germans van marxar cap a Roma, morint el pare de camí.

Walburga es reuní amb Willibald i Winebald i els tres anaren a Francònia per trobar-hi Bonifaci. Fou monja al monestir doble de Heidenheim am Hahnenkamm, prop d'Eichstätt, que havia fundat el seu germà Willibald. En fou la successora com a abadessa en 751. Hi va morir el 777 o 779 i fou sebollida a l'abadia de Heidenheim.

Escrigué les vides llatines de Winibald i Willibald, de qui narra els viatges a Palestina. Per això és considerada com a la primera dona escriptora coneguda tant d'Anglaterra com d'Alemanya.

Les seves restes foren portades a Eichstätt l'1 de maig de 870, per ordre del bisbe, el mateix dia que la canonitzà a Roma el papa Adrià II.

Segons la tradició, de la seva tomba a Eichstätt, en una cavitat a la roca, regalimava un líquid amb poders guaridors que atraia els pelegrins.

Antigues vides i hagiografies amb miracles són els Miracula S. Walburgae Manheimensis de Wolfhard von Herrieden (895/96) i la Vita secunda del segle x, potser obra d'Aselbod, bisbe d'Utrecht. Al segle xiv, la Vita S. Walburgae de Phillipp von Rathsamhaüsen, bisbe d'Eichstätt.

Walpurga és especialment venerada als països germànics; és patrona d'Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen i altres ciutats.

• 
  Pintura de ca. 1530 (Standflügel, Martinskirche)
• 
  Escultura a l'església de Konter (Luxemburg)
• 
  Talla a la parròquia de Gornhofen
• 
  Tomba de la santa al monestir de Heidenheim

Article principal: Nit de Walpurgis

La seva festivitat era antigament celebrada l'1 de maig, aniversari de la seva translació. La nit d'abans era coneguda als països germànics com a Walpurgisnacth o Nit de Walburga i les tradicions populars deien que era la nit que les bruixes deixaven els seus amagatalls per reunir-se i dansar a la llum de la luna al mont Bocker.

• 
  Reliquiari a l'església del Kloster St. Walburg d'Eichstätt
• 
  Monestir de S. Walburga a Eichstätt
• 
  Monestir de S. Walburga a Eichstätt

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valpurga de Heidenheim