Sacrofanita

Sacrofanita
Fórmula química	(Na61K19Ca32)(Si84Al84O336)(SO₄)26Cl₂F₆· 2H₂O
Epònim	Sacrofano
Localitat tipus	Vall de Biachella, Sacrofano, Caldera de Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.5.13
Heys	17.10.15
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,86 Å; c = 72,24 Å;
Grup espacial	space group P-62c (en)
Color	incolor
Exfoliació	perfecta
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,505 nε = 1,486
Birefringència	δ = 0,019
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-058
Any d'aprovació	1979
Símbol	Scf
Referències	[1]

La sacrofanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom de la localitat de Sacrofano, a Itàlia, la seva localitat tipus.

La sacrofanita és un silicat de fórmula química (Na₆₁K₁₉Ca₃₂)(Si₈₄Al₈₄O₃₃₆)(SO₄)₂₆Cl₂F₆· 2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sacrofanita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Va ser descoberta a la vall de Biachella, a la localitat de Sacrofano, a la regió del Laci (Itàlia). També ha estat trobada a la propera muntanya de Cavalluccio, així com al massís alcalí de Turii, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.