Natrojarosita
 Natrojarosita | |
|---|---|
 Natrojarosita de la Pedrera Asland, Montcada i Reixac, Barcelona, Catalunya | |
| Fórmula química | NaFe₃(SO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | jarosita i sodi  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.03a |
| Heys | 25.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7.33Å, c = 16.74Å |
| Color | groc, ocre a marró |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | groga clara |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,9 a 3,2 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.830 nε = 1.750 |
| Birefringència | δ = 0,080 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Njrs |
| Referències | [1] |
La natrojarosita és un mineral que pertany al grup i al supergrup alunita, de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la seva composició química i de la seva similitud amb la jarosita. Va ser descoberta l'any 1902 a Soda Springs Valley, Nevada, Estats Units.
Característiques
[modifica]La natrojarosita és un sulfat de ferro i sodi, amb fórmula NaFe₃(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal formant normalment crostes formades per petits cristalls. També s'hi troba em masses terroses o en pols. Forma cristalls pseudo-cúbics {01_12} o aplanats {0001} amb un esquema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3,5. Té una lluentor vítria o mat, exfoliació perfecta en {0001} i fractura concoidal. Pertany al grup alunita,[2] i forma una sèrie de solució sòlida amb la jarosita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la natrojarosita pertany a «07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma típicament a la zona oxidada dels jaciments minerals d'alteració de la pirita en presència de sodi; rarament com un sublimat volcànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, alunita, jarosita i plumbojarosita.[4]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Bruguers (Gavà, Baix Llobregat),[5] a la pedrera del turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental),[6] a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès),[7] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[8]
Referències
[modifica]
- ↑ «Natrojarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Alunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Natrojarosite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. VI. Sulfatos (Seleniatos, Teluratos), Cromatos, Molibdatos y Wolframatos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2014 [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz-Acha, Yael; Ibáñez Insa, Jordi; Campmany i Guillot, Josep. Mines i minerals de la serra de Les Ferreres, les mines de Rocabruna. Grup Mineralògic Català, 2022. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 21 novembre 2023].