Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta
	;
Biografia
Naixement	5 febrer 1906 ; Erriberri (Navarra)
Mort	20 juny 1987 (81 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	ciclista
Membre de	Federació Catalana de Ciclisme (president) (1968–1974)
Esport	ciclisme de competició
Clubs professionals
	1926. Individual ; 1927. FC Barcelona ; 1928. Elvish-Wolber ; 1929. FC Barcelona ; 1930. Styl ; 1931-1933. Individual ; 1934-1935. Orbea ; 1936. Colin-Wolber ; 1937. France Sport-Dunlop ; 1938. Individual i France Sport-Dunlop ; 1939-1940. Individual ; 1941-1942. FC Barcelona ; 1943. Individual
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Volta a Catalunya (1928-29-30-32-35-36-39) ; 1 etapa al Tour de França ; 3 etapes a la Volta a Espanya
Curses d'un dia	Campió d'Espanya (1930, 1931, 1933, 1936)

Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història. El seu rècord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat. Fou conegut amb el sobrenom de el català d'Olite.^[1]

Orfe a 14 anys, es traslladà a Barcelona amb la seva germana i fou aquí on descobrí la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excel·lent escalador i contra-rellotgista fou pràcticament invencible a la Volta on vencé en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A més fou quatre cops campió d'Espanya i guanyà una etapa del Tour de França la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.^[2] Quan es va retirar va iniciar una altra fecunda etapa com a director esportiu, dirigent i organitzador. Entre altres càrrecs, va ser director de l'equip espanyol de ciclisme que de 1951 a 1953 va competir en el Tour de França, va dirigir diverses formacions ciclistes, va ser director de curses, entre elles la Setmana Catalana i el Circuit Català, membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana de Ciclisme del 1969 al 1974. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1987.^[3]

A causa de la celebritat i les virtuts pròpies del ciclista, com la potència i velocitat, el seu primer cognom catalanitzat en ny, canyardo,^[4] s'utilitza popularment per descriure un xut molt potent, sovint emprat en la mainada.^[a]

Palmarès

1926
- 1r de la Vuelta a Cantabria i vencedor de 2 etapes
- 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
- 1r del trofeu Torrot a Sabadell
- 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real
1927
- 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet i vencedor de 2 etapes
- 1r del trofeu Vivert a Tarragona
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
1928
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Astúries

1929
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa
- 1r del Campionat de Barcelona
- 1r del trofeu Vivert a Tarragona
- 1r del G.P. de l'Exposició a Barcelona
- 1r a Figueres
- 1r a Sant Martí
1930
- 1r del Campionat d'Espanya
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes
- 1r de la Volta a Llevant i vencedor de 3 etapes
- 1r de la Volta al País Basc i vencedor d'una etapa
- 1r de la Vuelta a Santander
- 1r del circuit de Getxo
- 1r a San Pedro a Irún
1931
- 1r del Campionat d'Espanya
- 1r de la Vuelta a Madrid i vencedor d'una etapa
- 1r de la Terol-València-Terol
- 1r del G.P. de Faura
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya
- Vencedor de 3 etapes de la Volta a Llevant
1932
- 1r de la Volta a Catalunya
- 1r del Trofeu Masferrer
- 1r del G.P. de Sabadell
- 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
- 1r del G.P. de Reus
- 1r del circuit de la Ribera del Jalon
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant
1933
- 1r del Campionat d'Espanya
- 1r del Trofeu Masferrer
- 1r de la València-Alcoi-València i vencedor d'una etapa
- 1r del G.P. de Valladolid i vencedor d'una etapa
- 1r del G.P. de Faura
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant

1934
- 1r del Campionat de Catalunya
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya
1935
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Galícia
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
1936
- 1r del Campionat d'Espanya
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la República
1937
- 1r de la Volta al Marroc i vencedor d'una etapa
- 1r de la Alès-Besiers
- 1r a Perpinyà
- 1r a Els Banys d'Arles
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
1938
- 1r de la Volta al Marroc i vencedor de 2 etapes
1939
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes
- 1r de la Madrid-Lisboa i vencedor d'una etapa
- 1r del Circuit del Nord i vencedor de 4 etapes
- 1r de la Vuelta a Sevilla
- Vencedor d'una etapa de la Barcelona-Madrid
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Àlaba
1940
- 1r de la Vuelta a Los Puertos
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la Victòria
1941
- 1r del G.P. de Sabadell
- 1r de la Manresa-Santpedor-Manresa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya

Resultats al Tour de França

1934. 9è de la classificació general
1936. 6è de la classificació general
1937. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1938. 16è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

1935. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1936. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Notes

↑ Per exemple, l'infant que juga en la posició de porter en un partit de futbol acostuma a dir als seus companys «No s'hi val canyardo», per avisar-los que no facin xuts potents.^[4]

Referències

↑ «Marià Cañardo i Lacasta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
↑ Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN B-51.809-2002.
↑ ^4,0 ^4,1 Paloma, David. «Canyardo». Rodamots. [Consulta: 11 juliol 2018].

Bibliografia

Iván Vega, El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo. (Cultura Ciclista, 2014, ISBN 978-84-941898-8-3)

Enllaços externs

[5] Per exemple, l'infant que juga en la posició de porter en un partit de futbol acostuma a dir als seus companys «No s'hi val canyardo», per avisar-los que no facin xuts potents.^[4]

[1] «Marià Cañardo i Lacasta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.

[3] Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN B-51.809-2002.

[canyardo-4] 4,0 ^4,1 Paloma, David. «Canyardo». Rodamots. [Consulta: 11 juliol 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[a]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)