Marc Orts

Marc Orts
	(2022)
Biografia
Naixement	1972 (51/52 anys); Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	tècnic de so
Premis
	(2022) Gaudí al millor so, per l'obra Tres; (2022) Goya al millor so, per l'obra Tres; (2020) Gaudí al millor so; (2017) Goya al millor so; (2017) Gaudí al millor so; (2016) Gaudí al millor so; (2015) Gaudí al millor so; (2015) Goya al millor so; (2013) Goya al millor so; (2013) Gaudí al millor so; (2011) Goya al millor so; (2010) Gaudí al millor so; (2008) Goya al millor so; (2007) Premis Barcelona de Cinema ;

Marc Orts (Badalona, 1972) és un tècnic de so català, guanyador de sis Premis Goya al millor so. El seu pare és crític de cinema i amb 18 anys va començar a treballar en un estudi de so i de doblatge.^[1] Va començar com assistent al departament de so als llargmetratges Mararía i El milagro de P. Tinto (1998), com a editor de so a Els sense nom (1999) i Asfalto (2000) i com a mesclador de so a Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! i Marujas asesinas (2001). El 2003 fou nominat per primer cop al Goya al millor so per Darkness de Jaume Balagueró.^[2]

Ha guanyat sis vegades el Goya al millor so: el 2008 amb L'orfenat, el 2011 amb Buried (Enterrat), el 2013 amb The Impossible, el 2014 amb El Niño, el 2017 amb Un monstre em ve a veure^[3] i el 2022 per Tres. A més ha estat nominat a aquest guardó vuit cops pel seu treball a Darkness (2003), Mapa dels sons de Tòquio (2010). La piel que habito (2012), EVA (2012), Blackthorn (2012), Anacleto: Agente secreto (2016), Dolor y gloria (2019) i Madres paralelas (2021). També ha guanyat set premis Gaudí al millor so pel seu treball a REC 2 (2009), The Impossible (2013), El Niño (2014), Anacleto: Agente secreto (2016), Un monstre em ve a veure (2017), Dolor y gloria (2019)^[4] i Tres (2022).

També és professor a l'ESCAC - Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya i a l'ECAM de Madrid, i també dona màsters i conferències.^[5] També és responsable de l'equip artístic de so a Deluxe.^[6]

Referències