Manuel Farràs i Baró

Manuel Farràs i Baró

Biografia
Naixement	24 gener 1899 Tremp (Pallars Jussà)
Mort	8 juliol 1974 (75 anys) Ciutat de Mèxic
Batlle de Sabadell
21 gener 1939 – 25 gener 1939 ← Josep Moix i Regàs – Miquel Bertran i Oleart →
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Unió Socialista de Catalunya Partit Socialista Unificat de Catalunya

Manuel Farràs i Baró (Tremp, Pallars Jussà, 24 de gener de 1899 - Ciutat de Mèxic, 8 de juliol de 1974) va ser un polític republicà català d'orientació socialista i catalanista, membre de l'anomenat Govern de Guerra de l'Ajuntament de Sabadell (1936-39), del Comitè Local Antifeixista, del Comitè Local de Defensa de Sabadell^[1] i conseller de Sanitat i Assistència Social^[2] encarregat del Comitè Comarcal d'Ajuda als Refugiats.^[3]

Fou el darrer batlle de Sabadell (excepte els postrems 8 dies de Miquel Bertran i Oleart), representant oficial a Catalunya del govern de la Segona República Espanyola, fins a la caiguda de Sabadell en mans nacionals el gener de 1939 durant la Guerra Civil espanyola.^[4]

Fou el tercer de 5 fills: 3 dones (Lluïsa, Dolors i Assumpció) i 2 homes (Manuel i Antoni), fills tots cinc de Pere i Josepa, uns modestos treballadors que varen emigrar amb el seus fills cap a Sabadell des de Tremp. Assistí a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Des de molt jove va treballar al ram de la construcció com a paleta i, més tard, a l'empresa tèxtil La Llanera, on feu amics, companys i contactà amb diverses personalitats del àmbit sindicalista i socialista. Fou també un esportista aficionat al ciclisme, que va participà a curses com la Volta Ciclista a Catalunya i. abans de la Guerra, representà Sabadell en diverses competicions a França sota el patrocini de la firma italiana de bicicletes Bianchi.^[4]

Militant del moviment Unió Socialista de Catalunya i posteriorment del Partit Socialista Unificat de Catalunya, durant el període de Josep Moix i Regàs (també militant de l'USC), va rebre l'encàrrec de dirigir a Sabadell el Programa d'Atenció i Assistència a Refugiats, desenvolupat en plena Guerra Civil a tots els territoris governats per la República.^[5] Arran de la convocatòria feta a Josep Moix (batlle de Sabadell) per part del president de govern de la República Espanyola Juan Negrín, per a la seva integració al gabinet espanyol en qualitat de ministre de Treball, Manuel Farràs fou nomenat batlle de Sabadell el 26 d'agost de 1938 exiliant-se el 6 de febrer de 1939.^{[cal citació]}

Després de la derrota militar de la República Espanyola, Manuel Farràs estigué internat al camp de concentració de Bram. Els homes es concentraven en camps separats física i geogràficament dels de les dones i llurs famílies. L'any 1940 i amb l'ajuda del SERE, dirigit per Josep Moix i Regàs, Manuel Farràs aconseguí reunir-se amb la seva dona, Mercè Albert i Fugueras, i els seus tres fills, Pepita –Josefina–, Ricard i Antoni Farràs i Albert, per partir l'any cap a Mèxic a l'exili. El 19 de juny de 1940 s'embarcaren al port de Bordeus, primer al vaixell Cuba i després al Saint Domingue, fins amarrar al port de Coatzacoalcos, el 26 de juliol de 1940.^[6]

A Mèxic, Manuel Farràs formà part del Centro Republicano Español,^[7][8] (important institució cultural i política que va donar peu a la conformació del Col·legi de Mèxic) seu, a la Ciutat de Mèxic, del Govern de la República Espanyola a l'Exili, instància reconeguda oficialment pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas i per tots els governs mexicans successius fins a la mort de Franco i la fi de la dictadura (a prop de 40 anys) a Espanya. Durant aquest període, Mèxic havia trencat les relacions diplomàtiques amb Espanya.^[9]

• Simó i Bach, Ricard. Sabadellencs morts en l'Exili. Sabadell: Agulló-Costa (1986), pp. 73-76
• Simó i Bach, Ricard. “Manuel Farràs i Baró: sisè batlle republicà de Sabadell” A: El Diari de Sabadell, 19 de desembre de 1981
• Santamaría, Antonio. Història de Sabadell: Els refugiats a la Guerra Civil (1936-1939). En: https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/historia-de-sabadell-els-refugiats-a-la-guerra-civil-1936-1939/ [consulta: 15.3.19]
• Pozo González, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de Juliol a Octubre de 1936: Crisi i recomposició de l'Estat [Tesi]. Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània (2002), pp 153- 154. En : https://www.tdx.cat/handle/10803/4790 [consulta: 3.4.19]
• Berenguer, Arnau. “Manuel Farràs i Baró” En: Història de Sabadell S.XIX-XX [Bloc] en: https://historiadesabadell.com/2016/12/21/farras-i-baro-manuel/ [consulta: 15.3.19]
• Vargas Puga, Matías. Actividad política de la izquierda libertaria en la comarca del Vallés Occidental durante la Guerra Civil [Tesis Doctoral]. Universidad Autónoma de Barcelona: Facultad de Geografía e Historia, UNED (2001). En :
• LLEI 11/2017 del 4 de juliol, de Reparació Jurídica de les víctimes del Franquisme. DOGC núm. 7406, de data 17/07/2017. en: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=791945&language=ca_ES
• Pereira, Armando [coord]; Albarrán, Claudia; Rosado, Juan Antonio; Tornero Angélica. “Centro Republicano Español (institución)” En: Diccionario de literatura mexicana, Siglo XX. 2ed México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México / Instituto de Investigaciones Filológicas / Centro de Estudios Literarios / Ediciones Coyoacán [Filosofía y Cultura Contemporánea; 19], 2004
• Mateos, Abdón. La batalla de México final de la Guerra Civil y ayuda a los refugiados, 1939-1945. Madrid: Alianza editorial. 2009.
• Villarías Solana, Sara. El Centro Republicano Español de México y su discurso político durante la Transición Democrática Española (1975-1982). Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras. 2016.