Manuel Orantes Corral

Manuel Orantes Corral

Biografia
Naixement	6 febrer 1949 (75 anys) Granada (Espanya)
Alçada	178 cm
Pes	75 kg
Lateralitat	esquerrà
Activitat
Ocupació	tennista, entrenador de tennis
Activitat	1968 - 1983
Patrimoni net estimat	1.398.303 $
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual tennis dobles
Mà de joc	esquerrà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 679–268   33 2 (1973) Tennis dobles 310–160 22 160 (1983) Hall of fame Info HOF ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició - Equip de Copa Davis d'Espanya
Participà en
1968	Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
Premis
International Tennis Hall of Fame

Manuel Orantes Corral (Granada, Andalusia, 6 de febrer de 1949) va ser un tennista espanyol d'èxit durant els anys 1970 i 80, que va arribar al número 2 del rànquing individual. En el seu palmarès destaca l'US Open (1975).

En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va assolir arribar a 35 finals, les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).

Orantes va viure la seva infància al si d'una família humil al costat dels seus avis a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat Va començar com recull pilotes al Club Tennis de La Salut de Barcelona.

Ara com ara regenta l'escola de tennis que porta el seu nom, a Barcelona. El 15 d'abril de 2012 va ser ingressat al Saló Internacional de la Fama del tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.^[1]

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	1974	Roland Garros	Björn Borg	6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6
Guanyador	1.	1975	US Open	Jimmy Connors	6−4, 6−3, 6−3

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	1978	Roland Garros	José Higueras	Gene Mayer Hank Pfister	3−6, 2−6, 2−6

L'any 1966 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l'Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l'època Manuel Santana a la final del torneig de Madrid.

El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial, reconegut per l'ATP al torneig de Barcelona on va derrotar novament Santana a la final. Orantes va aconseguir el prestigiós torneig català en altres 2 oportunitats i va ser campió espanyol els anys 1967, 1970, 1971, 1974, 1975 i 1979. Ha aconseguit molts dels torneigs més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona i es va mantenir com el tennista espanyol amb més títols de l'Era Open fins l'arribada de Rafael Nadal.

Va aconseguir el 1974, la final de Roland Garros, el més important torneig sobre pistes de terra batuda i un dels 4 Grand Slam. Allà va ser derrotat per la jove promesa sueca, el llegendari Björn Borg a 5 sets, després d'haver guanyat els dos primers. Un any abans havia arribat a ser el número 2 del món. El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera. El 7 de setembre va derrotar el favorit Jimmy Connors a la final del US Open a Forest Hills, Nova York, guanyant així el seu únic torneig del Grand Slam. Va guanyar la final en sets quan el torneig es jugava sobre argila verda (pista lenta). El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Màsters de Houston sobre moqueta sintètica. El seu últim títol el va aconseguir l'any 1982 en guanyar el torneig de Bournemouth.

A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974. Va assolir 20 finals de dobles, incloent-hi Roland Garros el 1978, Canadà el 1976 i Hamburg el 1973.

Va ser l'estendard de l'equip espanyol de Copa Davis entre 1967 i 1980, aconseguint un rècord de 60 victòries i 27 derrotes en partits de la Copa Davis.

El 1967 va col·laborar amb l'arribada fins a la final per al seu país, encara que en va perdre 5 dels 6 partits que va jugar, tres d'ells a la final davant d'Austràlia en Brisbane. Va ser també membre de l'equip espanyol guanyador de la primera edició de la Copa del Món de tennis el 1978 on van derrotar Austràlia a la final.

Després de la seva jubilació del tennis, Orantes va ser capità de Copa Davis per a Espanya fins a l'any 1992 quan es va retirar després d'alguns conflictes amb els jugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal.

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (1−1) Jocs Olímpics Argent (1) Tennis Masters Cup / ATP Finals (1−0) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (4−6) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (3−6) ATP International Series / ATP World Tour 250 (24−24)

Títols per superfície Dura (2−4) Gespa (0−0) Terra batuda (30−32) Moqueta (1−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	20 d'octubre de 1968	Jocs Olímpics (demostració), Guadalajara, Mèxic	Terra batuda	Manuel Santana	6−2, 3−6, 6−3, 3−6, 4−6
Finalista	2.	1969	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Manuel Santana	4−6, 2−6, 3−6
Guanyador	1.	4 d'octubre de 1969	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Manuel Santana	6−3, 6−4, 6−4
Finalista	3.	13 d'abril de 1970	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Željko Franulović	4−6, 4−6, 3−6
Finalista	4.	9 de novembre de 1970	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	Željko Franulović	4−6, 2−6, 0−6
Finalista	5.	1971	Kitzbühel (2)	Terra batuda	Clark Graebner	1−6, 5−7, 7−6, 7−6, 4−4, suspensió
Finalista	6.	22 de març de 1971	Caracas, Veneçuela	Terra batuda	Thomaz Koch	6−7, 1−6, 3−6
Guanyador	2.	25 d'octubre de 1971	Barcelona (2)	Terra batuda	Robert Lutz	6−4, 6−3, 6−4
Guanyador	3.	20 de març de 1972	Caracas	Dura	Haroon Rahim	6−4, 7−5, 6−4
Finalista	7.	27 de març de 1972	Johannesburg, Sud-àfrica	Dura	Cliff Richey	4−6, 5−7, 6−3, 4−6
Guanyador	4.	24 d'abril de 1972	Roma, Itàlia	Terra batuda	Jan Kodeš	4−6, 6−1, 7−5, 6−2
Guanyador	5.	15 de maig de 1972	Brussel·les, Bèlgica	Terra batuda	Andrés Gimeno	6−4, 6−1, 2−6, 7−5
Guanyador	6.	5 de juny de 1972	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Adriano Panatta	6−3, 9−8, 6−0
Guanyador	7.	17 de juliol de 1972	Bastad, Suècia	Terra batuda	Ilie Năstase	6−4, 6−3, 6−1
Finalista	8.	4 de setembre de 1972	South Orange, Estats Units		Ilie Năstase	4−6, 4−6
Finalista	9.	23 d'octubre de 1972	Barcelona	Terra batuda	Jan Kodeš	3−6, 2−6, 3−6
Guanyador	8.	26 de març de 1973	València, Espanya	Terra batuda	Adriano Panatta	6−4, 6−4, 6−3
Guanyador	9.	15 d'abril de 1973	Niça, França	Terra batuda	Adriano Panatta	7−6, 5−7, 4−6, 7−6, 12−10
Finalista	10.	4 de juny de 1973	Roma	Terra batuda	Ilie Năstase	1−6, 1−6, 1−6
Finalista	11.	9 de juliol de 1973	Bastad	Terra batuda	Stan Smith	4−6, 2−6, 6−7
Finalista	12.	23 de juliol de 1973	Kitzbühel (3)	Terra batuda	Raúl Ramírez	Final no disputada
Guanyador	10.	30 de juliol de 1973	Louisville, Estats Units	Terra batuda	John Newcombe	3−6, 6−3, 6−4
Finalista	13.	6 d'agost de 1973	Cincinnati, Estats Units	Terra batuda	Ilie Năstase	7−5, 3−6, 4−6
Guanyador	11.	13 d'agost de 1973	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Georges Goven	6−4, 6−1, 6−4
Finalista	14.	20 d'agost de 1973	Mont-real, Canadà	Dura	Tom Okker	3−6, 2−6, 1−6
Finalista	15.	8 d'octubre de 1973	Barcelona (2)	Terra batuda	Ilie Năstase	6−2, 1−6, 6−8, 4−6
Finalista	16.	3 de juny de 1974	Roland Garros, França	Terra batuda	Björn Borg	6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6
Finalista	17.	15 de juliol de 1974	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Guillermo Vilas	1−6, 2−6
Finalista	18.	12 d'agost de 1974	Mont-real (2)	Terra batuda	Guillermo Vilas	4−6, 2−6, 3−6
Finalista	19.	14 d'octubre de 1974	Barcelona (3)	Terra batuda	Ilie Năstase	6−8, 7−9, 3−6
Finalista	20.	25 de novembre de 1974	Buenos Aires (2)	Terra batuda	Guillermo Vilas	3−6, 6−0, 5−7, 2−6
Guanyador	12.	3 de març de 1975	El Caire, Egipte	Terra batuda	François Jauffret	6−0, 4−6, 6−1, 6−3
Guanyador	13.	14 d'abril de 1975	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Bob Hewitt	6−2, 6−4
Finalista	21.	21 d'abril de 1975	València	Terra batuda	Ilie Năstase	3−6, 0−6
Finalista	22.	28 d'abril de 1975	Madrid, Espanya	Terra batuda	Ilie Năstase	6−7, 1−6, 6−2, 3−6
Guanyador	14.	12 de maig de 1975	Bournemouth, Regne Unit	Terra batuda	Patrick Proisy	6−3, 4−6, 6−2, 7−5
Guanyador	15.	19 de maig de 1975	Hamburg (2)	Terra batuda	Jan Kodeš	3−6, 6−2, 6−2, 4−6, 6−1
Finalista	23.	26 de maig de 1975	Roma (2)	Terra batuda	Raúl Ramírez	6−7, 5−7, 5−7
Guanyador	16.	7 de juliol de 1975	Bastad (2)	Terra batuda	José Higueras	6−0, 6−3
Guanyador	17.	4 d'agost de 1975	Indianapolis (2)	Terra batuda	Arthur Ashe	6−2, 6−2
Guanyador	18.	11 d'agost de 1975	Mont-real	Dura	Ilie Năstase	7−6, 6−0, 6−1
Guanyador	19.	25 d'agost de 1975	US Open, Estats Units	Terra batuda	Jimmy Connors	6−4, 6−3, 6−3
Finalista	24.	3 de novembre de 1975	Tòquio, Japó	Terra batuda	Raúl Ramírez	2−6, 7−5, 3−6
Finalista	25.	17 de novembre de 1975	Calcuta, Índia	Terra batuda	Vijay Amritraj	5−7, 3−6
Guanyador	20.	29 de març de 1976	València (2)	Terra batuda	Kjell Johansson	6−2, 6−2, 6−2
Guanyador	21.	3 de maig de 1976	Múnic, Alemanya	Terra batuda	Karl Meiler	6−1, 6−4, 6−1
Finalista	26.	10 de maig de 1976	Bournemouth	Terra batuda	Wojtek Fibak	2−6, 9−7, 2−6, 2−6
Finalista	27.	17 de maig de 1976	Hamburg	Terra batuda	Eddie Dibbs	4−6, 6−4, 1−6, 6−2, 1−6
Finalista	28.	24 de maig de 1976	Düsseldorf, Alemanya	Terra batuda	Björn Borg	2−6, 2−6, 0−6
Finalista	29.	12 de juliol de 1976	Myrtle Beach, Estats Units	Terra batuda	Ilie Năstase	4−6, 3−6
Guanyador	22.	19 de juliol de 1976	Kitzbühel	Terra batuda	Jan Kodeš	7−6, 6−2, 7−6
Guanyador	23.	4 d'octubre de 1976	Teheran, Iran	Terra batuda	Raúl Ramírez	7−6, 6−0, 2−6, 6−4
Guanyador	24.	11 d'octubre de 1976	Madrid	Terra batuda	Eddie Dibbs	7−6, 6−2, 6−1
Guanyador	25.	18 d'octubre de 1976	Barcelona (3)	Terra batuda	Eddie Dibbs	6−1, 2−6, 2−6, 7−5, 6−4
Finalista	30.	1 de novembre de 1976	Londres, Regne Unit	Moqueta	Raúl Ramírez	3−6, 4−6
Guanyador	26.	6 de desembre de 1976	Commercial Union Assurance Masters, Houston, Estats Units	Moqueta	Wojtek Fibak	5−7, 6−2, 0−6, 7−6(1), 6−1
Finalista	31.	8 de novembre de 1976	Estocolm, Suècia	Dura (i)	Mark Cox	6−4, 5−7, 6−7
Finalista	32.	9 de maig de 1977	Hamburg (2)	Terra batuda	Paolo Bertolucci	3−6, 6−4, 2−6, 3−6
Finalista	33.	1 d'agost de 1977	North Conway, Estats Units	Terra batuda	John Alexander	6−2, 4−6, 4−6
Guanyador	27.	8 d'agost de 1977	Indianapolis (3)	Terra batuda	Jimmy Connors	6−1, 6−3
Guanyador	28.	22 d'agost de 1977	Boston, Estats Units	Terra batuda	Eddie Dibbs	7−6, 7−5, 6−4
Finalista	34.	17 d'octubre de 1977	Barcelona (4)	Terra batuda	Björn Borg	2−6, 5−7, 2−6
Guanyador	29.	31 d'octubre de 1977	Tòquio	Terra batuda	Kim Warwick	6−2, 6−1
Finalista	35.	14 de novembre de 1977	Manila, Filipines	Dura	Karl Meiler	Renúncia
Guanyador	30.	21 d'agost de 1978	Boston (2)	Terra batuda	Harold Solomon	6−4, 6−3
Guanyador	31.	21 de maig de 1979	Múnic (2)	Terra batuda	Wojtek Fibak	6−3, 6−2, 6−4
Finalista	36.	24 de setembre de 1979	Madrid (2)	Terra batuda	Yannick Noah	3−6, 7−6, 3−6, 2−6
Finalista	37.	24 de març de 1980	Niça	Terra batuda	Björn Borg	2−6, 0−6, 1−6
Guanyador	32.	14 de setembre de 1981	Palerm, Itàlia	Terra batuda	Pedro Rebolledo	6−4, 6−0, 6−0
Guanyador	33.	19 d'abril de 1982	Bournemouth (2)	Terra batuda	Ángel Giménez	6−2, 6−0
Finalista	38.	21 de març de 1983	Niça (2)	Terra batuda	Henrik Sundström	5−7, 6−4, 3−6

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (0−1) Tennis Masters Cup / ATP Finals (1−0) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (1−1) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (1−2) ATP International Series / ATP World Tour 250 (22−17)

Títols per superfície Dura (2−2) Gespa (1−1) Terra batuda (20−16) Moqueta (1−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Guanyador	1.	1969	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Manuel Santana
Finalista	1.	7 de juliol de 1969	Bastad, Suècia	Terra batuda	Manuel Santana	Ilie Năstase Ion Țiriac	3−6, 4−6
Guanyador	2.	1969	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Patricio Rodríguez	Terry Addison Ray Keldie	8−10, 6−3, 6−1, 5−7, 6−2
Guanyador	3.	15 de febrer de 1971	Nova York, Estats Units	(i)	Joan Gisbert	Jimmy Connors Haroon Rahim	7−6, 6−2
Guanyador	4.	21 de febrer de 1971	Salisbury, Estats Units	Dura (i)	Joan Gisbert	Clark Graebner Thomaz Koch	6−3, 4−6, 7−6
Finalista	2.	7 de febrer de 1972	Kansas City, Estats Units		Andreu Gimeno	Ilie Năstase Ion Țiriac	3−6, 4−6
Guanyador	5.	20 de febrer de 1972	Salisbury (2)	Dura (i)	Andreu Gimeno	Joan Gisbert Vladimír Zedník	6−4, 6−3
Finalista	3.	5 de març de 1972	Hampton, Estats Units	Moqueta (i)	Andreu Gimeno	Ilie Năstase Ion Țiriac	5−7, 5−7
Finalista	4.	20 de març de 1972	Caracas, Veneçuela	Dura	Jim McManus	Patricio Cornejo Jaime Fillol	4−6, 3−6, 6−7
Finalista	5.	10 d'abril de 1972	Madrid, Espanya	Terra batuda	Andreu Gimeno	Ilie Năstase Stan Smith	3−6, 4−6, 4−6
Guanyador	6.	15 de maig de 1972	Brussel·les, Bèlgica	Terra batuda	Joan Gisbert	Patricio Cornejo Jaime Fillol	9−7, 6−3
Guanyador	7.	23 de juny de 1972	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Joan Gisbert	Nicky Kalogeropoulos Andrew Pattison	8−6, 6−2
Guanyador	8.	23 d'octubre de 1972	Barcelona (2)	Terra batuda	Joan Gisbert	Frew McMillan Ilie Năstase	6−3, 3−6, 6−4
Guanyador	9.	2 d'abril de 1973	Barcelona (3)	Terra batuda	Joan Gisbert	Mike Estep Ion Țiriac	6−4, 7−6
Finalista	6.	11 de juny de 1973	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Ion Țiriac	Jürgen Fassbender Hans-Jürgen Pohmann	1−6, 3−6
Finalista	7.	23 de juny de 1973	Eastbourne	Gespa	Ion Țiriac	Ove Bengtson Jim McManus	1−6, 3−6
Guanyador	10.	6 d'agost de 1973	Louisville, Estats Units	Terra batuda	Ion Țiriac	Clark Graebner John Newcombe	0−6, 6−4, 6−3
Finalista	8.	13 d'agost de 1973	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Ion Țiriac	Robert Carmichael Frew McMillan	3−6, 4−6
Finalista	9.	8 d'octubre de 1973	Barcelona	Terra batuda	Antonio Muñoz	Ilie Năstase Tom Okker	6−4, 3−6, 2−6
Finalista	10.	1 d'abril de 1974	Tucson, Estats Units	Dura	Tom Edlefsen	Charlie Pasarell Sherwood Stewart	4−6, 4−6
Finalista	11.	8 d'abril de 1974	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Tony Roche	John Alexander Phil Dent	6−7, 6−4, 6−7, 3−6
Guanyador	11.	13 de maig de 1974	Múnic, Alemanya	Terra batuda	Antonio Muñoz	Jürgen Fassbender Hans-Jürgen Pohmann	2−6, 6−4, 7−6, 6−2
Guanyador	12.	15 de juliol de 1974	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	José Higueras	Roy Emerson Thomaz Koch	7−5, 0−6, 6−1, 9−8
Guanyador	13.	12 d'agost de 1974	Mont-real, Canadà	Terra batuda	Guillermo Vilas	Jürgen Fassbender Hans-Jürgen Pohmann	6−1, 2−6, 6−2
Finalista	12.	14 d'octubre de 1974	Barcelona (2)	Terra batuda	Guillermo Vilas	Joan Gisbert Ilie Năstase	6−3, 0−6, 2−6
Guanyador	14.	28 d'octubre de 1974	Teheran, Iran	Terra batuda	Guillermo Vilas	Raúl Ramírez Brian Gottfried	7−6, 2−6, 6−2
Guanyador	15.	25 de novembre de 1974	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	Guillermo Vilas	Patricio Cornejo Jaime Fillol	6−4, 6−3
Guanyador	16.	3 de març de 1975	El Caire, Egipte	Terra batuda	Antonio Muñoz	Jaime Pinto-Bravo Belus Prajoux	3−6, 6−3, 6−4, 7−5
Guanyador	17.	12 de maig de 1975	Eastbourne (2)	Terra batuda	Joan Gisbert	Syd Ball Dick Crealy	8−6, 6−3
Guanyador	18.	19 de maig de 1975	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Joan Gisbert	Wojtek Fibak Jan Kodeš	6−3, 7−6
Finalista	13.	7 de juliol de 1975	Bastad (2)	Terra batuda	Joan Gisbert	Ove Bengtson Björn Borg	6−7, 5−7
Guanyador	19.	4 d'agost de 1975	Indianapolis	Terra batuda	Joan Gisbert	Wojtek Fibak Hans-Jürgen Pohmann	7−5, 6−0
Finalista	14.	13 d'octubre de 1975	Madrid (2)	Terra batuda	Joan Gisbert	Jan Kodeš Ilie Năstase	6−7, 6−4, 7−9
Guanyador	20.	27 d'octubre de 1975	Teheran (2)	Terra batuda	Joan Gisbert	Bob Hewitt Frew McMillan	7−5, 6−7, 6−1, 6−4
Finalista	15.	3 de novembre de 1975	Tòquio, Japó	Terra batuda	Joan Gisbert	Brian Gottfried Raúl Ramírez	6−7, 4−6
Guanyador	21.	17 de novembre de 1975	Calcuta, Índia	Terra batuda	Joan Gisbert	Anand Amritraj Vijay Amritraj	1−6, 6−4, 6−3
Guanyador	22.	1 de desembre de 1975	Commercial Union Assurance Masters, Estocolm, Suècia	Moqueta	Joan Gisbert		Round Robin
Guanyador	23.	29 de març de 1976	València, Espanya	Terra batuda	Joan Gisbert	Corrado Barazzutti Antonio Zugarelli
Guanyador	24.	3 de maig de 1976	Múnic (2)	Terra batuda	Joan Gisbert	Jürgen Fassbender Hans-Jürgen Pohmann	1−6, 6−3, 6−2, 2−3, retirada
Finalista	16.	10 de maig de 1976	Bournemouth, Regne Unit	Terra batuda	Joan Gisbert	Wojtek Fibak Fred McNair	6−4, 5−7, 5−7
Finalista	17.	16 d'agost de 1976	Mont-real	Terra batuda	Joan Gisbert	Bob Hewitt Raúl Ramírez	2−6, 1−6
Finalista	18.	4 d'octubre de 1976	Teheran	Terra batuda	Joan Gisbert	Wojtek Fibak Raúl Ramírez	5−7, 1−6
Finalista	19.	10 d'octubre de 1977	Madrid (3)	Terra batuda	Antonio Muñoz	Bob Hewitt Frew McMillan	7−6, 6−7, 3−6, 1−6
Finalista	20.	29 de maig de 1978	Roland Garros, França	Terra batuda	José Higueras	Gene Mayer Hank Pfister	3−6, 2−6, 2−6
Guanyador	25.	25 de gener de 1982	Viña del Mar, Xile	Terra batuda	Raúl Ramírez	Guillermo Aubone Ángel Giménez	Retirada
Finalista	21.	1 de febrer de 1982	Buenos Aires	Terra batuda	Ángel Giménez	Hans Kary Zoltán Kuhárszky	5−7, 2−6

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Guanyador	1.	22 de novembre de 1977	Tòquio, Japó	Moqueta (i)	Billie Jean King	Kristien Shaw Cliff Drysdale	6−4, 6−4

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	26 − 28 de setembre de 1967	Copa Davis, Brisbane, Austràlia	Gespa	José Luís Arilla Juan Gisbert Manuel Santana	Bill Bowrey Roy Emerson John Newcombe Tony Roche	1−4

El granadí Manuel Orantes jugava els seus millors partits en pistes de terra batuda. Acostumava a jugar sempre del revés però el seu «drive» era demolidor.

Torneig	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	Títols
Open d'Austràlia	QF	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 1
Roland Garros	1R	3R	4R	1R	SF	2R	F	1R	QF	A	QF	4R	4R	1R	A	2R	0 / 14
Wimbledon	1R	1R	3R	1R	SF	A	4R	A	A	A	A	2R	A	A	A	A	0 / 7
US Open	A	2R	A	QF	3R	3R	2R	G	QF	QF	1R	A	A	A	A	A	1 / 9
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Torneig	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	Títols
Open d'Austràlia	SF	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 1
Roland Garros	A	4R	3R	A	4R	1R	2R	SF	SF	A	F	0 / 8
Wimbledon	4R	4R	2R	1R	QF	A	2R	A	A	A	A	0 / 6
US Open	A	2R	1R	2R	A	1R	1R	4R	A	A	A	0 / 6
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

• Manuel Orantes Corral a l'ATP (anglès)
• Manuel Orantes Corral a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Manuel Orantes Corral a la Copa Davis (anglès)
• Manuel Orantes Corral a l'International Tennis Hall of Fame (anglès)
• Escola de Tennis Manuel Orantes Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine.