Lucky Luke

Lucky Luke

Tipus	sèrie de còmics
Fitxa
Autor	René Goscinny i Morris
Llengua	francès
Data d'inici	1946
Fundador	Morris
Estat	Bèlgica
Dades i xifres
Personatges	Germans Dalton Rantanplan Lucky Luke Jolly Jumper
Lloc web	lucky-luke.com

Lucky Luke és un personatge de ficció de còmic francobelga, creat pel dibuixant Morris a l'Almanach 1947, un número especial de la revista Spirou publicada el 1946, i publicat per primer cop en català a la revista Cavall Fort. Morris és ajudat amb els guions a partir de 1955 per altres autors, el més famós dels quals és René Goscinny. Després de la mort de Morris les històries s'han continuat publicant, dibuixades per Achdé.

El protagonista és un vaquer que parodia les aventures de l'oest americà. És un home tranquil, "més ràpid amb la pistola que la seva pròpia ombra" i que munta en Jolly Jumper, "el cavall més llest del món". Els seus enemics recurrents són els germans Dalton, que pensen només a aconseguir diners atracant bancs, l'alçada dels quals és inversament proporcional a la seva intel·ligència (el més baix, Joe, es desespera perquè per culpa dels seus germans mai no pot fer que els seus plans funcionin). Un altre personatge característic és Rantanplan, un gos mig ximple que afegeix humor a les aventures de Lucky Luke.

Al començament el vaquer fumava constantment, però la cigarreta fou reemplaçada per un bri de palla a les historietes a partir dels 1980s per lluitar contra el tabac i l'addicció als cigarrets. L'èxit del còmic va fer que sorgís una sèrie de dibuixos animats homònima.^[1]

La sèrie la protagonitza el personatge de Lucky Luke, conegut per ser «L'home que dispara més ràpid que la seva ombra», acompanyat del seu cavall Jolly Jumper. Defensa la llei a l'Oest americà i s'enfronta a bandolers històrics o inventats, els més recurrents dels quals són els Germans Dalton.^[2]

Les històries de Lucky Luke aparegudes a Cavall Fort van ser traduïdes per Albert Jané.^[3] La primera història de Lucky Luke publicada en català va ser Jesse James l'any 1973, publicada als números 247 a 260 de la revista.^[4] Les primeres traduccions en àlbum de Lucky Luke van ser fetes per Víctor Mora Pujadas, que va ser-ne també el traductor a l'espanyol. Les edicions publicades entre el 1983 i 1994 pel segell Junior de l'Editorial Grijalbo, posteriorment Grijalbo/Dargaud, foren traduïdes principalment per Alfred Sala. El 1989 Ediciones B va treure un número amb traducció de Dolors Alibés, i més tard, el 1992, l'editorial Barcanova va treure un altre títol en traducció d'Albert Jané.^[5]

La sèrie s'ha traduït a més de vint idiomes i té èxit especialment als Països Baixos, Alemanya i Escandinàvia^[6]

Heroi epònim central d'aquestes històries (tot i que els Dalton i d'altres, a vegades, li lleven protagonisme i protagonitzen escenes). cowboy, rodamón introvertit i solitari, fadrinàs, excel·lent tirador, "més ràpid que la seva ombra", un dels "bons boníssims" de l'art seqüencial. El seu nom és un joc fonètic entre Lucky ('afortunat') i Luke (Lluc).

Al principi de la sèrie, Lucky Luke és violent, descarat i vulgar. No dubta a acabar amb Mad Jim a la història Le Sosie de Lucky Luke, Phil Defer i els germans Dalton a Hors-la-loi.^[7] Amb l'arribada de René Goscinny com a guionista, la seva personalitat va canviar i fer-se més complex: es fa hàbil amb l'arma i ja no mata, sinó que utilitza el seu talent com a tirador per desarmar els seus oponents.^[8] Es converteix en un servidor de la justícia,^[9] les missions principals del qual són tornar a atrapar els Dalton, escortar o controlar els presoners perillosos, i incapacitar els bandolers.^[10] També pot, en algunes ocasions, fer de cowboy i dirigir ramats a l'Oest, caravanes de pioners o de solteres a la cerca de marits (La promesa de Lucky Luke),^[10] escortar una personalitat o delegacions estrangeres a càrrec del govern, en particular per l'oficina d'afers indis, o fins i tot pel president dels Estats Units. Empleat en la protecció d'empreses privades en els àmbits de la comunicació (telegrafia, missatgeria express) i el transport (empresa de ferrocarrils, diligència, transport marítim, transport de fons), també pot exercir les funcions de sheriff i alcalde quan els notables locals han fugit.^[11] Té diverses qualitats, com ara galanteria, ja que es treu el barret per saludar les dones, cortesia, respecte i seducció (és cortejat per diverses dones). No violent des de l'arribada de Goscinny com a guionista, sempre està disposat a ajudar els més febles, ignora la por,^[8] té nervis d'acer, i defensa desinteressadament la propietat dels altres ja que es nega repetidament a rebre una recompensa.^[9] També està molt sol i no se sap res de la seva família, excepte quan només esmenta el seu avi dues vegades a The Buffalo Creek Gold Rush i Phil Defer.^[7] Es desconeix el seu domicili, tot i que l'esmenta a la cançó que canta al final de cada història. Tanmateix, sabem que rep la majoria dels seus missatges a la ciutat de Nothing Gulch.^{[alpha 1][11]}

Cavall rondinaire, de color blanc, amb una crinera rossa i alguna taca marró a la gropa. Una mica mal geni, és el company inseparable del cowboy solitari. Li encanta menjar enciam i és molt poc amic de córrer aventures, si bé la lleialtat al seu amo l'obliga a no fer-se enrere i acompanyar-lo sempre.

Al començament de la sèrie, poques vegades expressa les seves opinions, però a partir de la història Sur la piste des Dalton es converteix sota la ploma de René Goscinny en comentarista de les accions. Els seus comentaris es fan expressant els seus pensaments, lamentant una situació o subratllant-ne l’absurditat, sovint apel·lant al testimoni del lector. Mai dialoga amb Lucky Luke, tot i que entengui el que diu, cosa de la que Lucky Luke és conscient. De vegades conversa amb els seus congèneres, que de manera arrogant sovint també desconsidera, fins i tot mostrant-se groller amb els cavalls de tir.^[12]

És un cavall molt ràpid (es diu que és el més ràpid de l'Oest), no té por del perill i salva Lucky Luke diverses vegades. Té qualitats força inusuals per a un cavall, ja que pot equilibrar-se sobre un filferro amb un piano a l'esquena, pujar arbres, comptar, forçar bloqueigs i jugar als escacs, fins i tot sovint superant a Lucky Luke en aquest joc. És un company excel·lent que de vegades fa bugaderia, neteja i cuina per a Lucky Luke. Molt susceptible, es pot molestar quan el seu cowboy li fa un comentari desagradable. Odia Rantanplan i mai perd cap oportunitat de criticar-lo,^[12] però no té més remei que suportar-lo.

A vegades escrit com a Ran-Tan-Plan i Ran Tan Plan. Gos trapella, de nas enorme, sempre més perdut que un pop en un garatge, però perseverant i de bona voluntat. Un cop, un multimillonari va fer que, durant un temps, fos partícip d'una fortuna considerable. Sovint se'l felicita perquè la seva presència acaba per ser indispensable per acabar amb èxit l'aventura, si bé sovint més per sort que per res més. Encara que aquest simpàtic gosset normalment sigui conegut com el gos d'en Lucky Luke, no viu amb ell, sinó a la presó del senyor Pawlow. Té una sèrie en solitari, on el seu company és en Pawlow, de la qual n'han sortit aventures interessants, com ara El Padrí.

Joe, Jack, William i Averell Dalton són els quatre entranyables dolents de la sèrie. Germans que sempre van plegats arreu, sense més família que llur mare. En Joe és el líder, quasi sempre frustrat en els seus plans, baixet i malhumorat. L'Averell és el més alt, una mica ruc i ingenu, aparentment molt bona persona, però sempre disposat a deixar sense un cèntim les víctimes propícies que troba per on viatja. Jack i William no tenen una personalitat molt definida, i sovint es limiten a seguir la situació simplement tal com aquesta apareix, sense discutir gaire. Els quatre odien a mort en Lucky Luke (sobretot en Joe), mentre que l'Averell sembla sentir un cert afecte per Rantanplan. En moltes aventures de Lucky Luke, els Dalton són els dolents per definició. En una certa ocasió se'ls va oferir un indult de prova, però per un error en el calendari van incomplir els termes de l'indult tot i aconseguir les simpaties de la població, Tortilla Guçch, i van retornar a la presó capturats pel senador que controlava la prova i per Lucky Luke.

Calamity Jane

De molt jove, ja era una dona forta de caràcter, indomable i ardida. Va arribar a casar-se, però el seu marit va morir en un tiroteig. Conegué en Luke i el salvà de la mort a les mans d'uns indis, i aviat es feren amics inseparables, i van participar junts en diverses aventures.

Billy el nen (Billy the Kid)

Un noi molt trapella, de caràcter una mica violent, deixà casa seva des de molt jove, i se n'anà a rodar món i a viure com a malfactor, guanyant-se aviat una dubtosa reputació de criminal expert. En Lucky Luke se'l troba diverses vegades en les seves aventures, i sempre l'acaba portant a la presó, de la qual fins ara sempre se n'ha acabat escapant.

Pawlow

Funcionari de la presó on treballa en Rantanplan, home alt, obès, i tranquil. Tolera les trapelleries del gos, que és la mascota preferida dels encarregats de la presó, i sempre el cuida i l'alimenta afectuosament. Els Dalton normalment són tancats a la presó que gestiona en Pawlow, i quasi sempre, d'una manera o una altra, acaben escapant-se'n, i per això en Lucky Luke decebut descriu la presó com "un colador d'on tothom se n'escapa."

La sèrie té lloc durant un període de 40 anys, des de 1861 (just abans de la Guerra de Secessió, que començà a l'abril d'aquell any) fins a finals de segle. La majoria de les històries tenen lloc al voltant de la dècada de 1880. Els germans Dalton són els primers personatges històrics que van aparèixer a la història, a l'àlbum Hors-la-loi, publicat serialitzat de 1951 a 1952. Van seguir grans figures del Far West com el jutge Roy Bean a El Jutge, els germans Earp i en particular Wyatt Earp a O.K. Corral, Soapy Smith a Le Klondike o fins i tot Jesse James, Billy el Nen, Calamity Jane i Sarah Bernhardt que apareixeran com personatges principals de diverses històries de la sèrie.^[13]

Es reprodueixen molts esdeveniments històrics. La febre de l'or i l'arribada de nous colons a les terres índies són objectes de molts àlbums. El llegendari conflicte entre les famílies Hatfield i McCoy és parodiat a Els rivals de Painful Gulch. L'arribada de la màquina escurabutxaques a la història El bandit mecànic, la construcció de la línia ferroviària Est-Oest, el Pony Express o l'arribada del telègraf a Le Fil qui chante són altres temes històrics tractats a Lucky Luke.^[13]

• du Chatenet, Aymar. J.-C. Lattès. Le Dictionnaire Goscinny (en francès), 2003. ISBN 2709623137. 

• Morris
• René Goscinny

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucky Luke

• Pàgina oficial (francès)
• Lucky Luke, setanta anys cavalcant article a Elmon.cat Arxivat 2016-02-07 a Wayback Machine. (català)