[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Llengua picta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua picta
Tipusllengua morta, llengua sense desxifrar, llengua i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton dePictes Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
cèltic
llengües cèltiques insulars Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaogàmic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xpi Modifica el valor a Wikidata
Glottologpict1238 Modifica el valor a Wikidata
IETFxpi Modifica el valor a Wikidata

El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida. Idioma parlat a Escòcia i extingit abans del segle x, es coneix sobretot per topònims i inferències. Els noms de llocs semblaven similars als de la Gàl·lia, per la qual cosa se'l va introduir en la família cèltica, però altres estudiosos apunten que es tractava d'una llengua germànica o fins i tot d'origen no indoeuropeu. Alguns dels prefixos més freqüents en toponímia picta són pit- i aber-, si bé aquest darrer té també ascendència bretona, fet que va complicar encara més la filiació de les inscripcions sobre roca que es conserven.

Història

[modifica]

Les úniques restes d'aquesta llengua estan en topònims, noms propis trobats en monuments i en els registres de l'època. En la seva màxima extensió s'havia de parlar des de les Illes Shetland fins a Fife. Va ser reemplaçada pel gaèlic al segle ix després de la unió del Regne picte amb la resta d'Escòcia.

Des d'almenys el segle v, algunes poblacions provinents d'Irlanda, de parla gaèlica, van ocupar Argyll, a la frontera oest del territori picte, la qual va començar a expandir-se políticament, culturalment i lingüística. Aquest fet va augmentar d'ençà que una dinastia gaèlica va prendre el control sobre el territori picte a partir de mitjans del segle ix. Tot i que no comptem amb proves que ens permetin conèixer el ritme del retrocés del picte a favor del gaèlic, hi ha comentaris en les cròniques angleses que asseguren que al segle xii aquest ja s'havia extingit.

Hi ha indicis que aquesta llengua, branca septentrional del britònic, ja s'estava escindint de la llengua britònica parlada més al sud a l'època a la qual es remunta el nostre primer testimoni, en el segle i aC. Per a Beda, escriptor de principis del segle viii, el picte era una llengua independent.

Classificada tradicionalment com una llengua cèltica britònica, aquest assumpte és encara controvertit. És destacat el parer que en una revisió sobre el picte que va fer Jackson, va considerar que el picte podia no ser celta o tenir un substrat no cèltic. Amb tot, Forsyth no hi està d'acord.

No obstant això, l'opinió més estesa continua sent que el picte era una llengua cèltica britònica, així com una llengua celta.

Referències

[modifica]
  • Ball, Martin J. and James Fife (eds.) The Celtic Languages. London: Routledge (2001) ISBN 0-415-28080-X.
  • Cox, R. A. V. "Abstract: Modern Scottish Gaelic Reflexes of Two Pictish Words: *pett and *lannerc." in Ronald Black, William Gillies, and Roibeard Ó Maolalaigh (eds.) Celtic Connections: Proceedings of the Tenth International Congress of Celtic Studies, Vol. 1. East Linton: Tuckwell Press (1999), p. 504.
  • Ferguson, William.; The Identity of the Scottish Nation Edinburgh University Press, 1999. ISBN 0-7486-1071-5.
  • Forsyth, K. Language in Pictland : the case against 'non-Indo-European Pictish' in Studia Hameliana #2. Utrecht: de Keltische Draak (1997). Etext Rev. Damian McManus. Cambrian Medieval Celtic Studies #38 (Winter 1999), pp. 109-110.