Llengua colima

Llengua colima
Tipus	llengua
Ús
Autòcton de	Cundinamarca
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua; llengua no classificada
Codis
ISO 639-3	cap valor
Glottolog	cap valor

El colima és una llengua indígena extinta parlada fins al segle xix en la riba dreta del riu Magdalena i sobre els rius Negro i Pacho, en el departament colombià de Cundinamarca.

Classificació

La llengua es coneix per almenys dues llistes de vocabulari que contenen menys d'una cinquantena de paraules en total. Si bé aquestes dades no permeten classificar la llengua amb seguretat, uns quants dels termes evidencien parentiu amb les llengües carib i similituds amb el muzo, una altra llengua de difícil classificació de la mateixa regió.^[1] No obstant això, alguns experts consideren que no hi ha dades suficients per a classificar aquestes llengües.^[2]

Vocabulari

En els vocabularis recollits per Juan Suárez de Cepeda podem trobar, entre altres les següents paraules:^[3]^[4]^[5]

Amtor: armadillo.
Amonca: pantà
Apavi: casa gran.
Api: àvia
Are: Déu, primer home creador.
Aro: iuca.
Arpa: ametlla.
Ático: palla.
Az: ardente
Aza: riu Magdalena.
Buco: blanc.
Cachipay: chontaduro (Bactris gasipaes).
Capacapí: jagua (Genipa sp.).
Caparra: lodozo
Caqui: gran
Carma: guagua, guartinaja
Cora: mohán.
Corque: sarna.
Cuacua: comején.
Cuco: mico.
Chicuacha: cargols petits.
Chin: boira.
Maquipa: dimoni.
Marie: formiga
Miz: batata.
Muzocay: guatlla.
Nama: guaiaba.
Namayanzo: felí negre que caça gallines.
Namaychicho: puma.
Namaypera: felí inofensiu.
Namaytaza: jaguar.
Nauras: indis yariguí.
Neme: betum.
Nicua: sal.
Ñipas: mercaders txibtxa.
Nunca: fique, pita.
Pam: danta
Papa: pare
Pata: alvocat
Pauna: cargol.
Paayme: alt.
Pin: salt d'aigua.
Sabo: paujil (ocell)
Sara: metge
Sarbi: falguera
Satim: ocell
Saure: espina de peix
Sapapi: Opòssum de Virgínia
Seip: cérvol vermell petit.
Suri: guamo.
Tateoca: arbre de trementina.
Tapa: pedra.
Toma: saíno.
Toro: rodó
Tucurvi: perdiu.
Tutum: esquirol.
Utut: ós
Vica: dona
Yaco: candela.
Ybacapi: folla vermella comestible.
Yuca: ós formiguer.
Yvi: varó
Yacota: jobo (fruita).
Yoma: papa.

Referències

↑ Del Castillo Mathieu, Nicolás «El vocabulario Muzo-Colima de la Relación de Juan Suárez de Cepeda (1582)». Thesaurus, XVII, 3, 1972, pàg. 413-441.
↑ Durbin, Marshall & Haydée Seijas (1973): "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 1 (Jan., 1973), pp. 47-51.
↑ Suárez de Cepeda, Juan (1581) "Relación hecha a su Majestad..." (sobre la Villa de La Palma); Germán Latorre, Relaciones geográficas de Indias, Sevilla, 1919, p.p. 103-130.
↑ Suárez de Cepeda, Juan (1582) "Relación de los indios Colimas de la Nueva Granada"; Anales del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnografía, México, 1913, p.p. 505-529. Anuario de Estudios Americanos, Sevilla, t. XV, 1958, p.p. 583-616.
↑ Simón, Fray Pedro (1892). Noticias historiales de las conquistas de Tierra firme en las Indias occidentales. Bogotá: Casa Editorial de Medardo Rivas, tomo 3, p.p. 209-229.

[1] Del Castillo Mathieu, Nicolás «El vocabulario Muzo-Colima de la Relación de Juan Suárez de Cepeda (1582)». Thesaurus, XVII, 3, 1972, pàg. 413-441.

[2] Durbin, Marshall & Haydée Seijas (1973): "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 1 (Jan., 1973), pp. 47-51.

[3] Suárez de Cepeda, Juan (1581) "Relación hecha a su Majestad..." (sobre la Villa de La Palma); Germán Latorre, Relaciones geográficas de Indias, Sevilla, 1919, p.p. 103-130.

[4] Suárez de Cepeda, Juan (1582) "Relación de los indios Colimas de la Nueva Granada"; Anales del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnografía, México, 1913, p.p. 505-529. Anuario de Estudios Americanos, Sevilla, t. XV, 1958, p.p. 583-616.

[5] Simón, Fray Pedro (1892). Noticias historiales de las conquistas de Tierra firme en las Indias occidentales. Bogotá: Casa Editorial de Medardo Rivas, tomo 3, p.p. 209-229.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]