[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Llengües arhuaques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües arhuaques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaColòmbia Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües txibtxa
llengües magdalèniques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Codis
Codi Glottologarhu1241 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si. En l'actualitat només tres d'elles encara són parlades als departaments de Magdalena i Cesar (Colòmbia).

Classificació

[modifica]

Les llengües arhuaques constitueixen un grup compacte dins de les llengües txibtxa. Des del punt de vista de les similituds lèxiques es planteja el següent arbre filogenètic:



Kogui




ikun




Damana



Kankuí





Descripció lingüística

[modifica]

Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic de les llengües arhuaques és el següent:

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
No-continuant sorda p t tš k ʔ[d]
No-continuant sonora b d dž[k] g
Continuant sorda s š[i] h[i]
Continuant sonora z ž
líquides l[i], ɾ[k], r[i][k]
Nasal m n ŋ[k][d]

Els fonemes sense subíndexs són comuns a totes les llengües arhuaques supervivents, la resta de fonemes pot faltar en alguna de les llengües. Així el superíndex [i] indica que el fonema falta en ika, [k] que falta en kogui i [d] que falta en damana.

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals en diferents varietats arhuaques són:[1]

GLOSA Kogui Damana
(Malayo)
Iku PROTO-
ARHUAC
'1' éizua škwa inʔgui *ekwa
'2' móuʒuə moa mouga *móuga
'3' máiguə maigwa máikʌnɨ *máigwa
'4' məkkáiwə makegwa maʔkeiwa *maʔkáiwa
'5' hačígwə ʉjčgwa asewa *atigwa
'6' teiʒúwə tainwa čingwa *teingwa
'7' kúguə kugwa koga *kugwa
'8' ábiguə ambiɡwa abewa *abiwa
'9' etáguə ijkagwa ikawa *ikawa
'10' uguá ugwa uga *ugwa

Referències

[modifica]
  1. «Chibchan numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 26 gener 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Adelaar, Wilhem. «2. The Chibcha Sphere». A: The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 65-74. ISBN 978-0-521-36275-7.