Lidocaïna
 | |
| Malaltia objecte | dolor, taquicàrdia paroxística, arrítmia, malaltia bucal, malaltia de l'esòfag, cremada, taquicàrdia, fibril·lació ventricular i síndrome de Wolff-Parkinson-White  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | amida |
| Codi ATC | N01BB02, S02DA01, C01BB01, R02AD02, S01HA07, D04AB01 i C05AD01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C14H22N2O |
| Massa molecular | 234,173 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 137-58-6 |
| PubChem (SID) | 3676 |
| IUPHAR/BPS | 2623 |
| DrugBank | DB00281 |
| ChemSpider | 3548 |
| UNII | 98PI200987 |
| KEGG | C07073 i D00358 |
| ChEBI | 6456 |
| ChEMBL | CHEMBL79 |
| PDB ligand ID | LQZ |
| AEPQ | 100.004.821 |
La lidocaïna, també coneguda com a xilocaïna i lignocaïna és un fàrmac de fórmula 2-dietilamino-2,6-dimetilfenilacetamida, C14H22N2O.
Les seves propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina, en forma d'hidroclorur, com a anestèsic local, per al tractament de les arrítmies ventriculars, com a sedant, analgèsic i anticonvulsant.[1] També és usada per tractar la taquicàrdia ventricular i per formar bloqueig dels nervis.[2][1] La lidocaïna barrejada amb una petita quantitat d'adrenalina (epinefrina) està disponible per permetre dosis més grans per adormir el teixit, disminuir l'hemorràgia i fer que l'efecte adormiment duri més (atès que l'adrenalina provoca vasoconstricció local i fa que la sang trigui més en "esbandir" la lidocaïna).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Lidocaine Hydrochloride (Local)». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2015-09-06. [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Lidocaine Hydrochloride (Antiarrhythmic)». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2015-08-10. [Consulta: 26 agost 2015].