Leif Eriksson

Leif Eriksson

Nom original	(non) Leifr heppni Eiríksson
Biografia
Naixement	c. 978 Estat liure d'Islàndia (Estat liure d'Islàndia)
Mort	c. 1020 (41/42 anys) Brattahlíð (Groenlàndia), possible
Nacionalitat	Islandès
Religió	paganisme escandinau, convertit al cristianisme vora el 999
Es coneix per	explorador i descobridor de Vinland (part de l'Amèrica del Nord, possiblement Terranova)
Activitat
Ocupació	explorador, marí
Família
Cònjuge	Thorgunna (c. 999)
Fills	Thorgils, Thorkell
Pares	Eric el Roig i Theodhild
Germans	Freydís Eiríksdóttir Thorvald Eiriksson Thorstein Eiriksson

En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.

Leif Eriksson (nòrdic antic: Leifr Eiríksson) (970 dC – 1020 dC), anomenat L'afortunat, fou un explorador viking, que ha estat reconegut durant els últims anys com al primer europeu a arribar i assentar-se en el continent americà. La seva arribada és datada cap a l'any 1000, quasi 500 anys abans de Cristòfor Colom.

Es creu que Leif Eriksson va néixer al voltant de l'any 970 dC a l'illa d'Islàndia,^[a] fill del també explorador Eric el Roig (nòrdic antic: Eiríkr inn rauði) i Thjodhild (Þjóðhildr).^[2] El seu pare Eric fou un dels primers colonitzadors vikings de Groenlàndia.

Tenia dos germans, Thorvald i Thorsteinn, i una germana, Freydís. Leif es va casar amb una dona anomenada Thorgunna, i van tenir un fill, Thorkell Leifsson.

Es creu que va morir a Groenlàndia anys després de tornar de Vinland, tot i que aquestes dades tan exactes són difícils de confirmar, ja que es basen en les sagues, un gènere literari que barreja realitat i ficció constantment, escrites 200 anys després dels mateixos fets, i en les quals es troben algunes contradiccions cronològiques.

Durant l'estada a Noruega, Leif Eriksson va convertir-se al cristianisme,^[3] igual que molts altres nòrdics en aquell moment, a instància del rei Olaf I. Quan va retornar a Groenlàndia, va comprar l'embarcació del comerciant Bjarni Herjólfsson, el qual li va relatar el seu accidentat viatge cap a l'oest, marcat pels vents i l'espessa boira, amb el posterior albirament d'una terra verda i fèrtil, la qual es creu que podria ser la costa de la península del Labrador (actual Canadà).

La Saga dels groenlandesos narra com Leif va iniciar el seu viatge l'any 1002 o 1003 amb 35 persones per seguir la ruta de Bjarni, però en direcció cap al nord.^[b]

Les primeres terres que va trobar eren grans roques planes (nòrdic antic: hella). A causa d'això, va anomenar-les Helluland ('Terra de les roques planes'). Segurament es tractava de l'Illa de Baffin. Les següents terres que va trobar eren planes i boscoses, amb platges de sorra blanca, de manera que va anomenar-les Markland ('Terra de la fusta'). Es tracta possiblement de Labrador.^[4]

Leif i els seus seguidors van deixar Markland i van navegar amb direcció sud, fins a trobar terra una vegada més, la qual van anomenar Vinland ("Terra de vinyes"). Van desembarcar-hi i van establir-hi una petita colònia (Leifbundir). Aquest petit campament constitueix el primer assentament europeu a Amèrica, cinc-cents anys abans que hi arribés Cristòfor Colom.^[5][6] Era una àrea amb abundància de pastures, raïm, i de salmons en els rius. El clima era temperat, amb una mica de gel a l'hivern i herba verda durant l'any. Els contactes amb els indígenes van ser cordials en un principi, però després aquests van destruir el campament i van assassinar el seu germà Thorvald —un dels primers exploradors de l'interior (zones no costaneres) de l'est de Nord-amèrica— uns anys més tard durant l'absència de Leif, que havia retornat en un principi de manera temporal al seu país.

La riquesa de la terra i el clima agradable la convertien en una zona perfecta per establir-s'hi, tot i que l'agressivitat dels indígenes (anomenats Skræling), sense el suport militar adequat, s'ha acceptat que va ser una de les principals causes de l'abandonament de la colònia. En el viatge de tornada, Leif va rescatar un nàufrag islandès anomenat Þórir i la seva tripulació, fet que li va fer rebre el malnom de "L'afortunat" (nòrdic antic: Leifr hinn heppni).

Recerques dutes a terme en els anys 50 i 60 per l'explorador Helge Ingstad i la seva dona, l'arqueòloga Anne Stine Ingstad, les quals van centrar-se en un antic campament indígena a l'extrem nord de l'illa de Terranova, lloc conegut actualment com a l'Anse aux Meadows, han confirmat la veracitat de les sagues de Vinlàndia, i l'assentament de Leifbundir. Partint de la base dels seus coneixements sobre cultures nòrdiques, l'anàlisi feta de les restes materials trobades al suposat campament indígena els va menar a la conclusió que aquell campament no podia ser de cap manera un assentament amerindi, sinó la famosa colònia vikinga del mateix Leif Eriksson.

L'última referència d'una expedició en direcció a l'oest procedent de Groenlàndia data de l'any 1347. No foren expedicions amb un objectiu de conquesta o colonització, sinó d'abastiment. Els coneixements d'una terra rica en fusta ubicada a l'occident van generar nombrosos viatges amb l'objectiu d'abastir-se de fusta i altres materials que escassejaven a la colònia groenlandesa. És possible que es produïssin més expedicions posteriors al 1347, de les quals no hi ha documentació escrita, o no s'ha conservat.^[1]

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Wahlgren, Erik. Los vikingos y América (en castellà). Barcelona: Destino, 1990. ISBN 84-233-1915-6.