Lamiàcies
Lamiaceae  | |
|---|---|
 melissa | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula i baia |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae Martinov, 1820 |
| Tipus taxonòmic | Lamium |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Les lamiàcies (Lamiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides.[1] Aquesta família també pot ser anomenada de manera alternativa com a labiades (Labiatae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal,[2] Agrupa més de 7.000 espècies en més de 230 gèneres, és una família comopolita[3] amb espècies utilitzades a l'alimentació humana, especialment com a condiment i espècies, i com a plantes ornamentals.[4] Entre els seus representants més coneguts destaquen la menta, l'orenga, la farigola o el romaní.
Descripció
[modifica]Molt sovint són plantes aromàtiques i riques en olis essencials.[5] La majoria són arbustos i rarament arbres o lianes. El nom antic d'aquesta família (Labiades)[6] era degut a la forma de la flor (generalment violada), 5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i més curt, i un llavi inferior, trilobulat, els 5 sèpals també hi són units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a voltes més o menys) floretes cadascú. Típicament les tiges són quadrangulars amb fulles ovades, oposades i decusades.
Taxonomia
[modifica]Aquesta família fou descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836)[7] sota el nom de Labiatae.[8] El nom Lamiaceae va ser publicat per primer cop l'any 1820[9] a l'obra Техно-ботанический словарь на латинском и российском языках (Diccionari tecno-botànic en llatí i rus) pel botànic rus Ivan Martinov (1771-1833).[10] Aquesta família havia estat anomenada tradicionalment com a labiades, seguint Jussieu, però aquest nom ha estat substituït pel de Lamiaceae, que és l'utilitzat a la literatura científica, degut a que no podia complir l'article 18.1 del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, que indica que el nom d'una família ha de derivar del nom d'un dels seus gèneres.[2] El gènere tipus de la família és Lamium.[11]
Subfamílies
[modifica]Dins de les lamiàcies es reconeixen les 12 subfamílies següents:[12]
- Prostantheroideae Luersson
- Callicarpoideae Bo Li & Olmstead
- Viticoideae Briquet
- Symphorematoideae Briquet
- Nepetoideae (Dumortier) Luersson
- Tectonoideae Bo Li & Olmstead
- Premnoideae Bo Li, Olmstead & Cantino
- Ajugoideae Kosteletzky
- Peronematoideae Bo Li, Olmstead & Cantino
- Scutellarioideae (Dumortier) Caruel
- Cymarioideae Bo Li, Olmstead & Cantino
- Pogostemoneae Briquet
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen 232 gèneres:[9]
- Acanthomintha (A.Gray) A.Gray
- Acanthoprasium (Benth.) Spach
- Achyrospermum Blume
- Acrotome Benth. ex Endl.
- Acrymia Prain
- Aegiphila Jacq.
- Aeollanthus C.Mart. ex Spreng.
- Agastache Clayton ex Gronov.
- Ajuga L.
- Ajugoides Makino
- Alvesia Welw.
- Amasonia L.f.
- Amethystea L.
- Anisomeles R.Br.
- Apatelantha T.C.Wilson & Henwood
- Asterohyptis Epling
- Ballota L.
- Basilicum Moench
- Benguellia G.Taylor
- Betonica L.
- Blephilia (L.) Raf.
- Brachysola Rye
- Brazoria Engelm. & A.Gray
- Bystropogon L'Hér.
- Callicarpa L.
- Cantinoa Harley & J.F.B.Pastore
- Capitanopsis S.Moore
- Caryopteris Bunge
- Catoferia (Benth.) Benth.
- Cedronella Moench
- Chaiturus Ehrh. ex Willd.
- Chamaesphacos Schrenk ex Fisch. & C.A.Mey.
- Chelonopsis Miq.
- Chloanthes R.Br.
- Cleonia L.
- Clerodendrum L.
- Clinopodium L.
- Colebrookea Sm.
- Coleus Lour.
- Collinsonia L.
- Colquhounia Wall.
- Comanthosphace S.Moore
- Condea Adans.
- Congea Roxb.
- Conradina A.Gray
- Cornutia Plum. ex L.
- Craniotome Rchb.
- Cuminia Colla
- Cunila D.Royen
- Cyanocephalus (Pohl ex Benth.) Harley & J.F.B.Pastore
- Cyanostegia Turcz.
- Cyclotrichium (Boiss.) Manden. & Scheng.
- Cymaria Benth.
- Dasymalla Endl.
- Dicerandra Benth.
- Dicrastylis Drumm. ex Harv.
- Discretitheca P.D.Cantino
- Dracocephalum L.
- Drepanocaryum Pojark.
- Elsholtzia Willd.
- Endostemon N.E.Br.
- Eplingiella Harley & J.F.B.Pastore
- Equilabium Mwany., A.J.Paton & Culham
- Eriope Humb. & Bonpl. ex Benth.
- Eriophyton Benth.
- Eriopidion Harley
- Eriothymus (Benth.) Rchb.
- Eurysolen Prain
- Fuerstia T.C.E.Fr.
- Galeopsis L.
- Garrettia H.R.Fletcher
- Glechoma L.
- Glechon Spreng.
- Glossocarya Wall. ex Griff.
- Gmelina L.
- Gomphostemma Wall. ex Benth.
- Gontscharovia Boriss.
- Gymneia (Benth.) Harley & J.F.B.Pastore
- Hanceola Kudô
- Haplostachys (A.Gray) Hillebr.
- Haumaniastrum P.A.Duvign. & Plancke
- Hedeoma Pers.
- Hemiandra R.Br.
- Hemigenia R.Br.
- Hemiphora (F.Muell.) F.Muell.
- Hesperozygis Epling
- Heterolamium C.Y.Wu
- Hoehnea Epling
- Holmskioldia Retz.
- Holocheila (Kudô) S.Chow
- Horminum L.
- Hosea Ridl.
- Hoslundia Vahl
- Hymenocrater Fisch. & C.A.Mey.
- Hymenopyramis Wall. ex Griff.
- Hypenia (Mart. ex Benth.) Harley
- Hypogomphia Bunge
- Hyptidendron Harley
- Hyptis Jacq.
- Hyssopus L.
- Isodon (Benth.) Schrad. ex Spach
- Isoleucas O.Schwartz
- Kalaharia Baill.
- Karomia Dop
- Killickia Bräuchler, Heubl & Doroszenko
- Kudrjaschevia Pojark.
- Kurzamra Kuntze
- Lachnostachys Hook.
- Lagochilus Bunge ex Benth.
- Lagopsis (Bunge ex Benth.) Bunge
- Lallemantia Fisch. & C.A.Mey.
- Lamium L.
- Lavandula L.
- Leonotis (Pers.) R.Br.
- Leonurus L.
- Lepechinia Willd.
- Leptohyptis Harley & J.F.B.Pastore
- Leucas R.Br.
- Leucosceptrum Sm.
- Lophanthus Adans.
- Loxocalyx Hemsl.
- Lycopus L.
- Macbridea Elliott ex Nutt.
- Marrubium L.
- Marsypianthes Mart. ex Benth.
- Martianthus Harley & J.F.B.Pastore
- Matsumurella Makino
- Medusantha Harley & J.F.B.Pastore
- Meehania Britton
- Melissa L.
- Melittis L.
- Mentha L.
- Mesosphaerum P.Browne
- Metastachydium Airy Shaw ex C.Y.Wu & H.W.Li
- Microcorys R.Br.
- Micromeria Benth.
- Microtoena Prain
- Minthostachys (Benth.) Spach
- Moluccella L.
- Monarda L.
- Monardella Benth.
- Monochilus Fisch. & C.A.Mey.
- Mosla (Benth.) Buch.-Ham. ex Maxim.
- Muniria N.Streiber & B.J.Conn
- Nepeta L.
- Newcastelia F.Muell.
- Obtegomeria Doroszenko & P.D.Cantino
- Ocimum L.
- Ombrocharis Hand.-Mazz.
- Oocephalus (Benth.) Harley & J.F.B.Pastore
- Origanum L.
- Orthosiphon Benth.
- Otostegia Benth.
- Ovieda L.
- Oxera Labill.
- Panzerina Soják
- Paralamium Dunn
- Paraphlomis Prain
- Pentapleura Hand.-Mazz.
- Perilla L.
- Perillula Maxim.
- Peronema Jack
- Petitia Jacq.
- Petraeovitex Oliv.
- Phlomidoschema (Benth.) Vved.
- Phlomis L.
- Phlomoides Moench
- Phyllostegia Benth.
- Physominthe Harley & J.F.B.Pastore
- Physopsis Turcz.
- Physostegia Benth.
- Piloblephis Raf.
- Pityrodia R.Br.
- Platostoma P.Beauv.
- Plectranthus L'Hér.
- Pogogyne Benth.
- Pogostemon Desf.
- Poliomintha A.Gray
- Prasium L.
- Premna L.
- Prostanthera Labill.
- Prunella L.
- Pseudocarpidium Millsp.
- Pseudocaryopteris (Briq.) P.D.Cantino
- Pseudochamaesphacos Parsa
- Pseudodictamnus Fabr.
- Pseudomarrubium Popov
- Pycnanthemum Michx.
- Quoya Gaudich.
- Renschia Vatke
- Rhabdocaulon (Benth.) Epling
- Rhaphiodon Schauer
- Rhododon Epling
- Rostrinucula Kudô
- Rotheca Raf.
- Roylea Wall. ex Benth.
- Rubiteucris Kudô
- Rydingia Scheen & V.A.Albert
- Saccocalyx Coss. & Durieu
- Salvia L.
- Satureja L.
- Schnabelia Hand.-Mazz.
- Scutellaria L.
- Sideritis L.
- Siphocranion Kudô
- Sphenodesme Jack
- Stachydeoma Small
- Stachys L.
- Stenogyne Benth.
- Suzukia Kudô
- Symphorema Roxb.
- Synandra Nutt.
- Syncolostemon E.Mey. ex Benth.
- Tectona L.f.
- Teijsmanniodendron Koord.
- Tetraclea A.Gray
- Tetradenia Benth.
- Teucrium L.
- Thorncroftia N.E.Br.
- Thuspeinanta T.Durand
- Thymbra L.
- Thymus L.
- Tinnea Kotschy ex Hook.f.
- Trichostema L.
- Tripora P.D.Cantino
- Vitex L.
- Volkameria L.
- Warnockia M.W.Turner
- Wenchengia C.Y.Wu & S.Chow
- Westringia Sm.
- Zataria Boiss.
- Ziziphora L.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3, 19-20.
- ↑ 2,0 2,1 «International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen Code). Article 18. Names of Families and Subfamilies, Tribes and Subtribes» (en anglès). IAPT, 2018. [Consulta: 2 desembre 2022].
- ↑ «Lamiaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ «list of economically important members of the family Lamiaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ De Martino, Laura; De Feo, Vincenzo; Nazzaro, Filomena «Chemical Composition and in Vitro Antimicrobial and Mutagenic Activities of Seven Lamiaceae Essential Oils» (en anglès). Molecules, 14, 10, 10-2009, pàg. 4213–4230. DOI: 10.3390/molecules14104213. ISSN: 1420-3049.
- ↑ «lamiàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Labiatae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 110-111.
- ↑ 9,0 9,1 «Lamiaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ «Lamiaceae Martinov» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ Park, Shinb i Park, 2019, p. 3216.
- ↑ «LAMIACEAE Martynov,» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 13 abril 2023].
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum secundum Ordines Naturales disposita (en llatí i francès), 1789.
- Parka, Kyu Tae; Shinb, Jaehang; Park, Seonjoo «Complete chloroplast genome ofLamium takesimeseNakai (Lamiaceae): an endemic species in South Korea» (en anglès). Mitochondrial DNA Part B, vol. 4, núm. 2, 2019, pàg. 3216-3217. DOI: 10.1080/23802359.2019.1667899.
