Loris Capirossi

Loris Capirossi

(2005)
Biografia
Naixement	4 abril 1973 (51 anys) Castel San Pietro Terme (Itàlia)
Altres noms	Capirex
Residència	Montecarlo
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme
Disciplina esportiva	motociclisme de velocitat
Núm. esportiu	65
Premis
(1998)  Collar d'or al Mèrit Esportiu

Loris Capirossi (Castel San Pietro Terme, 4 d'abril de 1973)^[1] és un antic pilot de motociclisme italià que va guanyar tres Campionats del Món (dos de 125cc i un de 250cc) durant la dècada del 1990. En guanyar el seu primer títol de 125cc el 1990 a l'edat de 17 anys i 165 dies, va esdevenir el campió del món de motociclisme més jove de la història.^[2] En córrer la seva cursa número 300 al Gran Premi de Qatar del 2010 va esdevenir el primer pilot de la història del mundial a haver corregut en un mínim de 300 Grans Premis.^[3]

Actualment, Capirossi exerceix d'assessor de seguretat de Dorna Sports, l'empresa titular dels drets comercials de les curses del mundial de motociclisme.

Loris Capirossi va tenir la seva primera minimoto a quatre anys i a catorze va participar per primera vegada en una cursa amb una Honda NS125. Aquell any va quedar sisè al Campionat d'Itàlia de Sport Production. L'any següent participà al mateix campionat en la categoria de 125 GP, on quedà novè, i el 1988 va córrer al Campionat d'Europa, on quedà també novè al seu primer any, però subcampió al segon, el 1989.

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	1990 - 2011
Marques	Honda, Yamaha, Aprilia, Ducati, Suzuki
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc	2 (1990 - 1991)
C. Món 250cc	1 (1998)
Total: 3 Campionats Mundials
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 328 29 99 41 32 3.190

Capirossi va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el 1990 amb l'equip Polini Honda, dirigit per l'excampió del món Paolo Pileri. Aquell any ja va acabar entre els sis primers en deu ocasions, vuit d'elles al podi, i va obtenir victòries a Gran Bretanya, Hongria i Austràlia. El nombrós contingent italià el va ajudar a la ronda final fent pinya al seu voltant i frustrant les aspiracions al títol del seu rival més proper, Hans Spaan, posant fi així a una temporada controvertida. En la seva primera temporada completa als Grans Premis, doncs, Capirossi va guanyar el seu primer campionat del món a només disset anys, 5 mesos i 13 dies.^[4]

La seva segona temporada (1991) va ser encara millor i va poder defensar còmodament el títol de 125cc. Aquell any, Capirossi i el seu equip van rebre el patrocini d'AGV Helmets i AGV Sportleathers. L'italià només va sortir una vegada per darrere de la primera fila de la graella i va aconseguir cinc pole positions, així com quatre voltes ràpides. D'un total de tretze proves, va pujar al podi a dotze i va acabar sisè a Àustria. Va quedar segon cinc vegades i va guanyar a Austràlia, Malàisia i tres Grans Premis europeus.^[5] Gràcies als seus 225 punts totals, 200 de nets, va guanyar el títol i l'any següent va pujar a la categoria de 250cc.

Capirossi va passar als 250cc el 1992 amb una Honda NSR250 de l'any anterior. El 1993 va aconseguir la seva primera victòria en aquesta categoria al Gran Premi dels Països Baixos i en va afegir dues més a San Marino i als Estats Units, però finalment va acabar la temporada segon a només a quatre punts de Tetsuya Harada. Va passar el mateix el 1994, aquesta vegada amb una victòria més i tot, quan finalment va acabar tercer per darrere de Max Biaggi i Tadayuki Okada.

La temporada de 1995 va passar a la categoria màxima, els 500cc, amb una Pileri Honda i tot i que sovint feia millors temps als entrenaments que a les curses, encara va poder acabar en la sisena posició final. El 1996 no va poder acabar cinc de les set primeres curses, però a partir de llavors va acabar sovint amb punts i va arribar a guanyar la darrera cursa, a Austràlia, amb l'equip Yamaha de Wayne Rainey.

Capirossi va tornar al mundial de 250cc el 1997 amb l'equip d'Aprilia. Tot i que va acabar sisè en el seu primer any amb l'equip en aquesta cilindrada, va ser molt més competitiu la temporada 1998, en què va lluitar pel títol amb el seu company d'Aprilia, Tetsuya Harada, fins al Gran Premi de l'Argentina, en què tots dos es van veure involucrats en un incident controvertit.^[6] Harada anava davant del seu company a la segona posició darrere de Valentino Rossi a l'últim revolt de l'última volta, quan la moto de Capirossi va colpejar pel darrere la de Harada i va fer sortir de la pista el japonès.^[6] Rossi es va endur la victòria, mentre que Capirossi es va recuperar de la topada i va aconseguir el segon lloc i el campionat del món. Aprilia el va alliberar del contracte en acabar-se la temporada.^[6]

Capirossi va passar aleshores a Honda per al mundial de 1999, en què acabà tercer amb tres victòries. Es va veure esquitxat de nou per la polèmica quan li mostraren la bandera negra a Mugello per conducció perillosa després d'haver estat involucrat en un incident amb Marcellino Lucchi al començament de la cursa i haver avançat sota banderes grogues.^[7] Capirossi va tornar al campionat de 500cc el 2000 amb l'equip Honda de Sito Pons. L'italià va romandre definitivament en aquesta categoria i hi va viure l'evolució a l'era MotoGP de 990 cc i, finalment, 800 cc de quatre temps. El 2000 va guanyar el Gran Premi d'Itàlia i va acabar setè de la general, a un punt de Carles Checa. La temporada del 2001 va ser millor i va acabar tercer darrere de Valentino Rossi i Max Biaggi, tot i que no va obtenir cap victòria durant el campionat. Aquella fou també l'última temporada de la categoria dels 500cc.

La temporada del 2002, primera de l'era MotoGP, va resultar poc reeixida per a Capirossi ja que va patir una lesió al canell a la setena cursa en saltar-se la xicana i sortir de la pista. Honda no li va donar accés a la moto de quatre temps a finals de temporada mentre que sí que n'hi donava al seu company d'equip Alex Barros, ja que Capirossi era a punt de de deixar l'equip.

El 2003, Capirossi va entrar a Ducati, aconseguint la seva primera victòria al circuit de Catalunya^[8] (la primera victòria d'un italià amb moto italiana al mundial des de 1976) i la quarta posició final al campionat. La temporada del 2004, però, fou decebedora a causa de la moto, que tot i oferir una gran velocitat en línia recta tenia poca adherència. Va continuar a Ducati el 2005 i a finals d'any va aconseguir dues victòries (GP del Japó^[9] i GP de Malàisia)^[10] ajudat per la millora dels pneumàtics Bridgestone.

Capirossi i Ducati van començar la temporada del 2006 amb una sorprenent victòria al circuit de Jerez i l'italià es va classificar segon tant al Gran Premi de França com al d'Itàlia, empatant així al primer lloc de la classificació provisional del mundial amb el nord-americà Nicky Hayden. Tanmateix, es va veure atrapat en una col·lisió múltiple a la sortida del Gran Premi de Catalunya i es va haver de perdre la repetició de la sortida, retrocedint en la classificació del campionat envers Hayden. Tot i que va sortir malparat en aquell accident, aparentment molt greu, no va patir ferides significatives més enllà de contusions importants. Va tornar a la següent ronda, però una sèrie de resultats discrets el van fer caure al cinquè lloc de la classificació provisional abans de la cursa de Brno, on va començar des del segon lloc, va avançar al començament i es va allunyar de la resta fins a aconseguir una fàcil victòria.^[11] Capirossi va atribuir l'èxit a un canvi de configuració tardà que l'equip pensava que es podria aplicar a la moto a tots els circuits. Va pujar a la classificació del campionat i finalment va acabar-hi en tercer lloc després de quedar segon a l'última cursa darrere del seu company d'equip Troy Bayliss.^[12]

El 2007 no va ser una temporada tan reeixida per a Capirossi. Immediatament després de la conclusió del Gran Premi dels Estats Units a Laguna Seca, Ducati va anunciar el fitxatge de Marco Melandri i l'extensió del contracte de Casey Stoner per a les temporades 2008 i 2009. Això va deixar Capirossi sense una posició ferma a l'equip Marlboro Ducati; es va plantejar la possibilitat d'esdevenir el tercer pilot de fàbrica o bé l'opció de gestionar un equip satèl·lit, però Capirossi no va ser informat de la decisió abans que l'afer fos publicat a la premsa, cosa que el va disgustar.^[13]

El 16 d'agost de 2007, Capirossi va anunciar que correria amb l'equip de fàbrica de Suzuki les temporades de 2008 i 2009, al costat de l'australià Chris Vermeulen.^[14] El 2008, l'italià va tenir una temporada menys reeixida a causa de molts resultats fluixos durant la temporada. L'únic podi que va obtenir va ser al Gran Premi de la República Txeca, a Brno. Al circuit de Catalunya, Capirossi es va lesionar i es va perdre les dues curses següents. Va acabar la temporada en desè lloc, la seva posició més baixa des de 1996. El 2009 va començar la temporada amb un accident al Gran Premi de Qatar quan anava segon. A Itàlia, Capirossi va lluitar amb Stoner pel primer lloc, però va caure al cinquè per culpa de la Suzuki, més lenta a la recta principal. Va acabar la temporada en novè lloc sense podis per primera vegada des de 1992.

L'11 d'abril de 2010, Capirossi va esdevenir el primer pilot de la història a haver pres la sortida en 300 curses quan va acabar novè al Gran Premi de Qatar. La resta de la temporada va estar farcida de retirades i lesions. De cara al 2011 va anunciar que canviaria a l'equip Ducati Pramac.

L'11 de juny de 2010, Capirossi va pilotar una Suzuki al Snaefell Mountain Course de l'illa de Man com a part del 50è aniversari de la marca al TT de l'illa de Man. En acabar la seva volta va qualificar l'experiència d'«increïble».

L'1 de setembre de 2011, Capirossi va anunciar que es retiraria de les curses en acabar la temporada.^[15]

Després de la seva retirada, el seu dorsal, el 65, es va retirar extraoficialment de la categoria de MotoGP. El 7 de novembre de 2016, durant les setmanes prèvies al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, es va anunciar que el seu dorsal havia estat retirat de totes les categories del mundial de motociclisme.^[16] Tanmateix, podria ser que només es tractés d'una retirada oficial de la classe de MotoGP, ja que dos dies després, durant la publicació de la llista d'inscrits de la temporada de Moto3 del 2017, Philipp Öttl figurava encara amb aquest número (un número, d'altra banda, que Öttl havia fet servir durant tota la seva carrera fins aleshores).^[17]

Capirossi es va casar amb Ingrid Tence l'agost de 2002 i actualment la parella resideix a Mònaco. El seu primer fill, Riccardo Capirossi, va néixer el 2 d'abril de 2007.^[18]

L'agost de 2007, l'autoritat fiscal italiana va anunciar que Capirossi estava sota investigació per sospita d'evasió fiscal en relació amb presumptes ingressos no declarats d'1,3 milions d'euros el 2002. L'autoritat també va investigar Valentino Rossi, resident a Londres. El tècnic i antic director d'equip de Capirossi, Carlo Pernat, va declarar a la premsa: «És absolutament absurd. En Loris viu realment a Montecarlo. No entenc què li poden tenir. No té cap propietat a Itàlia».^[19]

Capirossi és membre del club 'Champions for Peace', un grup de més de 90 famosos creat per Peace and Sport, una organització internacional amb seu a Mònaco i sota l'Alt Patrocini del príncep Albert II. Aquest grup de campions de primer nivell vol fer de l'esport una eina de diàleg i de cohesió social.^[20]

El 2017, l'editorial Sperling & Kupfer va publicar la biografia de Capirossi sota el títol 65 – la mia vita senza paura ('65 – la meva vida sense por'). El llibre va ser escrit conjuntament amb l'escriptora italiana Simone Sarasso i només es va publicar a Itàlia.^[21]

El llibre Belìn che paddock del director de MotoGP Carlo Pernat, que va dirigir Capirossi durant diversos anys, també descriu moments clau de la carrera del campió.^[22]

A la primera part del documental Mancini, the Motorcycle Wizard, del director Jeffrey Zani,^[23] Capirossi i el seu antic mecànic Guido Mancini rememoren el primer any del pilot al Campionat d'Itàlia de 125 GP. Capirossi també va ser entrevistat per al documental de MotoGP Faster, de Mark Neale

Any	Categoria	Moto	Equip	Curses	Victòries	Podis	Poles	FLaps	Pts	Posició	Títols
1990	125cc	Honda RS125	Polini Honda	14	3	8	0	0	182	1r	1
1991	125cc	Honda RS125	Polini Honda	13	5	12	5	4	200	1r	1
1992	250cc	Honda NSR250	Marlboro Honda	13	0	0	0	0	27	12è	–
1993	250cc	Honda NSR250	Marlboro Honda	14	3	7	7	5	193	2n	–
1994	250cc	Honda NSR250	Marlboro Honda	14	4	9	5	5	199	3r	–
1995	500cc	Honda NSR500	Team Pileri	12	0	1	0	0	108	6è	–
1996	500cc	Yamaha YZR500	Rainey-Yamaha	15	1	2	0	0	98	10è	–
1997	250cc	Aprilia RS250	Aprilia Racing Team	14	0	3	1	2	116	6è	–
1998	250cc	Aprilia RS250	Aprilia Racing Team	14	2	9	8	3	224	1r	1
1999	250cc	Honda RS250	Elf Axo Honda Gresini	15	3	9	2	3	209	3r	–
2000	500cc	Honda NSR500	Emerson Honda Pons	16	1	4	1	1	154	7è	–
2001	500cc	Honda NSR500	West Honda Pons	16	0	9	4	1	210	3r	–
2002	MotoGP	Honda NSR500	West Honda Pons	14	0	2	0	0	109	8è	–
2003	MotoGP	Ducati GP3	Ducati Marlboro Team	16	1	6	3	1	177	4t	–
2004	MotoGP	Ducati GP4	Ducati Marlboro Team	16	0	1	0	1	117	9è	–
2005	MotoGP	Ducati GP5	Ducati Marlboro Team	15	2	4	3	1	157	6è	–
2006	MotoGP	Ducati GP6	Ducati Marlboro Team	17	3	8	2	5	229	3r	–
2007	MotoGP	Ducati GP7	Ducati Marlboro Team	18	1	4	0	0	166	7è	–
2008	MotoGP	Suzuki GSV-R	Rizla Suzuki MotoGP	16	0	1	0	0	118	10è	–
2009	MotoGP	Suzuki GSV-R	Rizla Suzuki MotoGP	17	0	0	0	0	110	9è	–
2010	MotoGP	Suzuki GSV-R	Rizla Suzuki MotoGP	16	0	0	0	0	44	16è	–
2011	MotoGP	Ducati GP11	Pramac Racing Team	13	0	0	0	0	43	17è	–
Total				328	29	99	41	32	3190		3

Categoria	Any	1r GP	1r Podi	1a Victòria	Curses	Victòries	Podis	Poles	FLaps	Pts	Títols
125cc	1990–1991	GP del Japó 1990	GP de les Nacions 1990	GP de Gran Bretanya 1990	27	8	20	5	4	382	2
250cc	1992–1994, 1997–1999	GP del Japó 1992	GP d'Àustria 1993	Dutch TT 1993	84	12	37	23	18	968	1
500cc	1995–1996, 2000–2001	GP d'Austràlia 1995	GP de Catalunya 1995	GP d'Austràlia 1996	59	2	16	5	2	570	0
MotoGP	2002–2011	GP del Japó 2002	GP de Sud-àfrica 2002	GP de Catalunya 2003	158	7	26	8	8	1270	0
Total	1990–2011				328	29	99	41	32	3190	3

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	Posició	Pts
1990	125cc	Honda	JPN 6	ESP 7	NAT 3	GER 3	AUT 2	YUG 2	DTT Ret	BEL 2	FRA 4	GBR 1	SWE 7	CSR Ret	HUN 1	AUS 1					1r	182
1991	125cc	Honda	JPN 3	AUS 1	ESP 3	ITA 2	GER 2	AUT 6	EUR 1	DTT 2	FRA 1	GBR 1	SM 2	CSR 2	MAL 1						1r	200
1992	250cc	Honda	JPN 9	AUS Ret	MAL 9	ESP 11	ITA 9	EUR Ret	GER 9	DTT 8	HUN Ret	FRA Ret	GBR 7	BRA 7	RSA 5						12è	27
1993	250cc	Honda	AUS Ret	MAL 12	JPN 10	ESP 10	AUT 2	GER 2	DTT 1	EUR Ret	SM 1	GBR 2	CZE 5	ITA 2	USA 1	FIM 5					2n	193
1994	250cc	Honda	AUS 3	MAL 3	JPN 2	ESP Ret	AUT 1	GER 1	DTT Ret	ITA 3	FRA 1	GBR 1	CZE Ret	USA Ret	ARG 5	EUR 2					3r	199
1995	500cc	Honda	AUS 8	MAL Ret	JPN Ret	ESP 6	GER 6	ITA 9	DTT 4	FRA	GBR 4	CZE 4	BRA 9	ARG 5	EUR 3						6è	108
1996	500cc	Yamaha	MAL Ret	INA 3	JPN Ret	ESP 4	ITA Ret	FRA Ret	DTT Ret	GER 12	GBR 6	AUT 8	CZE 5	IMO Ret	CAT 9	BRA 12	AUS 1				10è	98
1997	250cc	Aprilia	MAL Ret	JPN 11	ESP Ret	ITA 3	AUT 4	FRA 4	DTT 3	IMO Ret	GER 5	BRA 4	GBR 3	CZE Ret	CAT 5	INA 14	AUS				6è	116
1998	250cc	Aprilia	JPN 9	MAL 5	ESP 1	ITA 4	FRA 3	MAD 3	DTT Ret	GBR 1	GER 4	CZE 2	IMO 2	CAT 3	AUS 2	ARG 2					1r	224
1999	250cc	Honda	MAL 1	JPN 3	ESP 3	FRA Ret	ITA EX	CAT	DTT 1	GBR 2	GER 2	CZE 7	IMO 1	VAL 3	AUS 6	RSA 5	BRA 3	ARG Ret			3r	209
2000	500cc	Honda	RSA 3	MAL Ret	JPN 12	ESP 6	FRA 8	ITA 1	CAT 6	DTT 3	GBR 4	GER 6	CZE 5	POR 13	VAL Ret	BRA Ret	PAC 8	AUS 2			7è	154
2001	500cc	Honda	JPN 8	RSA 2	ESP 8	FRA 7	ITA 2	CAT 3	DTT 3	GBR 10	GER 8	CZE 3	POR 2	VAL Ret	PAC 3	AUS 3	MAL 2	BRA 5			3r	210
2002	MotoGP	Honda	JPN 9	RSA 3	ESP 4	FRA 7	ITA 6	CAT 6	DTT Ret	GBR	GER	CZE 6	POR Ret	BRA 5	PAC 3	MAL 9	AUS Ret	VAL Ret			8è	109
2003	MotoGP	Ducati	JPN 3	RSA Ret	ESP Ret	FRA Ret	ITA 2	CAT 1	DTT 6	GBR 4	GER 4	CZE Ret	POR 3	BRA 6	PAC 8	MAL 6	AUS 2	VAL 3			4t	177
2004	MotoGP	Ducati	RSA 6	ESP 12	FRA 10	ITA 8	CAT 10	DTT 8	BRA 4	GER Ret	GBR 7	CZE 5	POR 7	JPN Ret	QAT Ret	MAL 6	AUS 3	VAL 9			9è	117
2005	MotoGP	Ducati	ESP 13	POR 9	CHN 12	FRA 7	ITA 3	CAT 12	DTT 10	USA 10	GBR 6	GER 9	CZE 2	JPN 1	MAL 1	QAT 10	AUS	TUR	VAL 7		6è	157
2006	MotoGP	Ducati	ESP 1	QAT 3	TUR 6	CHN 8	FRA 2	ITA 2	CAT Ret	DTT 15	GBR 9	GER 5	USA 8	CZE 1	MAL 2	AUS 7	JPN 1	POR 12	VAL 2		3r	229
2007	MotoGP	Ducati	QAT Ret	ESP 12	TUR 3	CHN 6	FRA 8	ITA 7	CAT 6	GBR Ret	DTT Ret	GER 2	USA Ret	CZE 6	SM 5	POR 9	JPN 1	AUS 2	MAL 11	VAL 5	7è	166
2008	MotoGP	Suzuki	QAT 8	ESP 5	POR 9	CHN 9	FRA 7	ITA 7	CAT Ret	GBR	DTT	GER 7	USA 15	CZE 3	SM 7	INP 16	JPN 6	AUS 10	MAL 7	VAL 9	10è	118
2009	MotoGP	Suzuki	QAT Ret	JPN 7	ESP 6	FRA 8	ITA 5	CAT 5	DTT 9	USA Ret	GER 11	GBR 11	CZE 5	INP 7	SM 5	POR Ret	AUS 12	MAL 9	VAL 14		9è	110
2010	MotoGP	Suzuki	QAT 9	ESP Ret	FRA Ret	ITA 10	GBR Ret	DTT 13	CAT 7	GER 11	USA 10	CZE Ret	INP 11	SM Ret	ARA	JPN Ret	MAL Ret	AUS NVC	POR 13	VAL Ret	16è	44
2011	MotoGP	Ducati	QAT Ret	ESP 11	POR 12	FRA Ret	CAT 9	GBR 10	DTT NVC	ITA	GER	USA 12	CZE 13	INP Ret	SM Ret	ARA Ret	JPN	AUS 9	MAL C	VAL 9	17è	43

• Perfil a MotoGP.com (anglès)
• Trajectòria a Motociclismo.es (castellà)