Josep Valle i Mas

Josep Valle

Nom original	(es) José Valle
Biografia
Naixement	Josep Valle i Mas 13 de novembre de 1918 Oliete, Espanya
Mort	31 de desembre de 2005(2005-12-31) (als 87 anys) Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1935 -
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs juvenils - New Catalonia 1929-1934 Vilacortens Clubs professionals Anys Equip 1934-1940 UE Sants 1940-1948 FC Barcelona 78 (20) 1948-1950 CF Badalona 1950-1952 UE Sant Andreu 1952-1953 Palamós CF Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1943-1944[1] Catalunya 2 (2) Equips entrenats - UA Horta 1954-1957 UE Sant Andreu – CE Constància 1959-1965 UD Maó 1965-1966 UE Sant Andreu
Llista Trajectòria   Equip – UE Sant Andreu 1940–1948 FC Barcelona 78 (20)   Selecció nacional –   Catalunya

Josep Valle i Mas (Oliete, 13 de novembre de 1918 - Barcelona, 31 de desembre de 2005^[2][3]) fou un futbolista català, nascut a l'Aragó, dels anys 1930 i 1940.

Malgrat el fet que els seus pares ja residissin a la ciutat de Barcelona, aquests van voler que Josep Valle fos nat a Oliete, Aragó. Fou, per tant, a Barcelona on va créixer i es formà, humanament i futbolística.^[4]

Començà a jugar a futbol a l'equip del seu col·legi, La Salle Bonanova de Sarrià, passant el 1929, amb 12 anys, al Vilacortens.^[4] L'any 1935 debutà amb la UE Sants, als 17 anys, però amb l'inici de la guerra civil espanyola fou cridat al front, i més tard capturat i internat en un camp de concentració a França.^[4] La temporada 1939-40 retornà al seu antic club, el Sants. L'antic jugador de Sants i Barça Agustí Sancho recomanà Valle pel FC Barcelona, club on debutà el 23 de juny de 1940 en un partit amistós a Les Corts en el qual el Barcelona vencé el Donostia FC per 6 a 2.^[3][4]

Al Barcelona jugà durant vuit temporades entre 1940 i 1948 disputant 141 partits i marcant 49 gols. En el seu palmarès hi destaquen dues lligues i una copa. Un cop deixà el club blaugrana continuà jugant a diversos clubs catalans, el CF Badalona, la UE Sant Andreu i el Palamós CF, on es retirà.^[4] A continuació fou entrenador de diversos clubs catalans i balears, UA Horta, UE Sant Andreu (1954-1957), CE Constància d'Inca (Mallorca) i UE Maó.^[4]

Les lesions li van impedir jugar amb la selecció espanyola. En canvi fou internacional amb Catalunya en dos partits davant Castella i el País Valencià que guanyà Catalunya a domicili per 1-5 i 3-4.^[4]

Fou un dels principals impulsos de l'Agrupació de Veterans del FC Barcelona, essent conegut com "l'Àngel de la guarda", i on realitzà una gran tasca de recerca dels antics jugadors del club.^[3][4]

FC Barcelona

• Lliga espanyola: 2
  • 1944-45, 1947-48
• Copa espanyola: 1
  • 1941-42
• Copa d'Or Argentina: 1
  • 1944-45
• Copa Eva Duarte de Perón: 1
  • 1947-48

• Perfil a BDFutbol