Herman Otto Hartley

Herman Otto Hartley

Biografia
Naixement	13 abril 1912 Berlin, Alemanya
Mort	1980 (67/68 anys) Durham, Carolina del Nord
Nacionalitat	Alemanya Nord-americana
Formació	Universitat de Berlin Universitat de Cambridge
Director de tesi	Adolf Hammerstein i John Wishart
Es coneix per	Prova de Hartley Components de la variància
Activitat
Camp de treball	Estadística
Ocupació	Estadística, Matemàtica Mètodes numèrics de càlcul
Organització	University College Iowa State College Texas A&M University Duke University
Membre de	Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1949–)
Obra
Estudiant doctoral	George E. P. Box, Herbert Aron David (en) , James E. Gentle (en) , Ronald R. Hocking (en) , William J. Hemmerle (en) , Helen Bozivich (en) , Jon N. K. Rao (en) , James Morgan Lucas (en) , James Henry Matis (en) , Melchor Ortiz, Jr. (en) , William Boyce Smith (en) , Jack Ellsworth Doyle (en) , Essam K. Al-Hussaini (en) , Aaron Hicks Booker (en) , Dale David Grosvenor (en) , William Thomas Lewish (en) , William K. Vaughn (en) , Alvin Paul Rainosek (en) , Walter E. Johnston (en) , Richard F. Fawcett (en) , Anand S. Katiyar (en) , Prabhaker D. Ghangurde (en) , Suharto Soedardjo (en) , Sterling W. McGuire (en) , Ben Franklin Houston (en) , William P. Cooke, Jr. (en) , David Wayne Berry (en) , Thabet El-Sayed Ahmed (en) , Mohammad Ashraf Ali (en) , Larry J. Ringer (en) , Lyle D. Broemeling (en) , Lee H. Smith (en) , Ersen Arseven (en) , Alan Harold Feiveson (en) , Jerry L. Hintze (en) , Kannangara Sumanadasa Edwin Jayatillake (en) i Burton Oñate (en)
Premis
Medalla Samuel S. Wilks (1973)

H. O. Hartley (1912 - 1980), nascut Herman Otto Hirschfeld i col·loquialment anomenat HOH,^[1] va ser un estadístic germano-nord-americà.

Herman Hartley va néixer a Berlin i es va doctorar en matemàtiques a la Universitat de Berlin però amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler va emigrar a Anglaterra. Va fer estudis de postgrau i el 1940 va obtenir el doctorat en Estadística Matemàtica, sota la direcció de John Wishart, per la Universitat de Cambridge. Els primers treballs publicats els va signar com a H. O. Hirschfeld.^[2]

Va col·laborar amb Egon Pearson en el càlcul de les tables de les distribucions beta, khi quadrat, Student i Fisher recopilades en el llibre “Biometrika Tables for Statisticians” actualitzant així les publicades per Karl Pearson.^[3] El 1946 es va incorporar a University College London com a professor.

El 1953 va visitar, com a professor visitant, Iowa State College on va ser professor d'Estadística des de 1954 fins a 1963, any en què es va incorporar a Texas A & M University on va fundar el Departament d'Estadística i el va dirigir fins a 1979, any en què es va retirar. Tot i això va ser professor visitant a Duke University i estadístic al National Testing Service a Durham.

Va desenvolupar la prova d'igualtat de les variàncies o prova de Hartley. En 1967, ell i J. N. K. Rao van publicar un mètode de màxima versemblança per a la recerca de components de la variància en models mixtos. Va fer importants contribucions a la programació matemàtica, l'optimització, l'anàlisi de correspondències i el mostreig.^[4]

El 1979 va ser President de l'American Statistical Association. Va morir el 1980 a Durham, Carolina del Nord.