Hebreu samarità

Hebreu samarità
עברית שומרונית‬
	;
Tipus	llengua sacra, dialecte, llengua morta i llengua extinta
Dialecte de	hebreu
Ús
Autòcton de	samaritans i Governació de Nablus
Estat	Israel i Estat de Palestina
Coordenades	32° 05′ N, 35° 27′ E / 32.08°N,35.45°E
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües afroasiàtiques; llengües semítiques; llengües semítiques occidentals; llengües semítiques centrals; llengües semítiques nord-occidentals; llengües canaanites; hebreu
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet samarità
Codis
ISO 639-3	smp
Glottolog	sama1313
Linguasphere	12-AAB
Ethnologue	smp
IETF	smp

L'hebreu samarità és una tradició de lectura per a l'hebreu bíblic tal com la practiquen els samaritans per a la lectura del Pentateuc que ells posseeixen. La seva pronunciació és molt semblada a la de l'àrab que parlen, el qual usen per a l'oració.^[1]

Escriptura

Detall del Pentateuc Samarità de Nebil en hebreu samarità.

L'hebreu samarità s'escriu amb l'alfabet samarità, una escriptura que va evolucionar directament de l'alfabet paleohebreu, l'origen del qual d'aquest últim està en l'alfabet fenici. A diferència de tots els altres dialectes de l'hebreu, els quals s'escriuen amb l'alfabet hebreu, una versió de l'alfabet arameu.

Fonologia

Consonants

**Consonants de l'hebreu samarità**^[2]
		Labials	Alveolars		Prepalatals	Palatals	Velars~Uvulars		Farín- gies	Glotals
		Labials	planes	emfàtiques	Prepalatals	Palatals	planes	emfàtiques	Farín- gies	Glotals
Nasals		m	n
Plosiva	Sorda		t	tˤ			k	q		ʔ
Plosiva	Sonora	b	d				ɡ
Fricatives	Sorda	f	s	sˤ	ʃ
Fricatives	Sonora		z						ʕ
Aproximants			l			j	w
Vibrants			r

L'hebreu samarità mostra les següents diferències consonàntiques pel que fa a l'hebreu bíblic usat pels jueus:

Les consonants primordials */b/, /g/, /d/, /k/, /p/ i /t/ manquen d'al·lòfons fricativitzats, malgrat que, almenys, algunes en tinguessin al principi, com ho demostra la preposició "en": ב- /af/ o /b/.
/p/ es va transformar en /f/, excepte quan de vegades */pː/ > /bː/.
/w/ es va transformar en /b/ en tots els casos, menys en la conjunció ו- 'i', que es pronuncia /w/.
/l/ es va fusionar amb /ʃ/, a diferència de totes les altres tradicions hebrees contemporànies en què es pronuncia com a /s/.
Les guturals /ʔ/, /ħ/, /h/ i /ʕ/ s'han transformat en /ʔ/ o han emmudit per a qualsevol cas, menys davant de /a/ o /ɒ/ on */ħ/ o /ʕ/ de vegades es converteixen en /ʕ/.
/q/ de vegades es pronuncia com a [ʔ], encara que no en la lectura del Pentateuc, a causa de la influència àrab.^[3]

En una lectura ràpida, rares vegades pot arribar a passar que /q/ també es pronunciï com [χ].^[3]

Vocals

La durada vocàlica és diferenciadora, p. ex. /rɒb/ רב 'gran' contra /rɒːb/ רחב 'ample'.^[4] Les vocals llargues comunament són el resultat de l'elisió de consonants guturals.^[4]

Vocals samaritanes^[5]
	Anteriors	Posteriors
Tancades	i iː	u uː
Mitjanes	e eː	(o)
Obertes	a aː	ɒ ɒː
Reduïdes	(ə)

La /i/ i la /i/ es pronuncien com [ə] en síl·labes tancades posttòniques, p. ex. /bit/ בית 'casa' /ˈabbət/ הבית 'la casa', /ger/ גר /ˈaggər/.^[6] En altres casos, /i/ accentuada canvia a /i/ quan aquesta síl·laba ja no s'accentua, ex. /dabˈbirti/ דברתי a diferència de דברתמה /dabberˈtimma/. /u/ i /o/ solament s'alternen en síl·labes obertes posttòniques, ex. ידו /ˈjedu/ 'la seva mà' ידיו /ˈjedu/ 'les seves mans', on /o/ és el resultat d'un diftong contret.^[6]^[7] En altres casos, /o/ apareix en síl·labes tancades i /o/ en síl·labes obertes, ex. דור /dor/ דורות /duro/.^[7]

Accentuació

L'accent en general difereix al de les altres tradicions, ja que normalment recau en la penúltima i de vegades última síl·laba.

Gramàtica

Pronoms

Personals

Jo	anáki
Tu (masculí)	átta
Tu (femení)	átti (fixi's en la iod final)
ell	û
ella	î
nosaltres	anánu
vosaltres	attímma
vosaltres	éttên
ells	ímma
elles	ínna

Demostratius

Això masc. ze, fem. zéot, pl. ílla. Allò alaz (escrit amb una he al començament).

Relatius

Qui, que: éšar.

Interrogatius

Qui = mi, què = ma.

Substantiu

Quan s'afegeixen sufixos, la ê i ô de l'última síl·laba poden convertir-se en î i û: bôr (en jueu bohr) "foradada" > búrôt "foradades". I af "enuig" > éppa "el seu enuig".

Els segolats es comporten més o menys com en altres dialectes hebreus: beţen "estómac" > báţnek "el teu estómac", ke′seph "plata" > ke′sefánu (hebreu judaic kaspe′nu) "nostra plata", dérek "camí" > dirkakimma "els vostres camins", però áreş (en hebreu judaic: ’i′rets) "terra" > árşak (hebreu judaic ’arts-ekha) "la teva terra".

Article

L'article definit és a- o e-, i causa geminació de la consonant que li segueix, excepte quan és gutural. S'escriu amb una he, la qual no obstant això sol ser muda. Per això, per exemple: énnar / ánnar = "el jove"; ellêm = la carn", a'émur = "l'ase".

Nombre

Els sufixos regulars de plural són fem., -êm (hebreu judaic -im), masc., -ôt (hebreu judaic -oth). Exemples: eyyamêm "els dies", elamôt "somnis".

El dual a vegades és ayem (hebreu judaic: a′yim), ex. šenatayem "dos anys", però generalment és -êm com en yédêm "mans" (hebreu judaic yadhayim).

Tradició del Nom Diví

Els samaritans tenen la tradició de lletrejar-ho en les lletres samaritanes: "Yohth, Ie', Baa, Ie’" o dir "Shema" que significa "El Nom (Diví)" en arameu, que s'assembla a l'hebreu judaic "Ha-Shem".

Verbs

Els afixos són:

Perfet	Imperfet
Jo	-ti	e-
Tu (m.)	-ta	ti-
Tu (f.)	-ti	?
ell	-	yi-
ella	-a	ti-
nosaltres	?	ne-
vosaltres	-tímma	te- -un
vosaltres	-tên	?
ells	-o	yi- -u
elles	?	ti- -inna

Preposicions

"en, mitjançant", pronunciades:

b- davant d'una vocal o, per tant, una anterior gutural: b-érbi = "amb una espasa"; b-íšla teva "amb la seva esposa".
ba- davant una consonant bilabial: bá-bêt (hebreu judaic: ba-ba′yith) "en una casa", ba-*mádbar "a la muntanya".
ev- davant una altra consonant: ev-lila "en una nit", ev-dévar "mitjançant la cosa".
ba-/be- davant l'article definit ("el"): barrášet (hebreu judaic: bere’•shith′) "en el principi"; béyyôm "en el dia".

"com, segons", pronunciades:

ka sense l'article: ka-demútu "a la seva semblança".
ke amb l'article: ké-yyôm "com el dia".

"a, per" pronunciades:

l- davant una vocal: l-ávi "al meu pare", l-évad "a l'esclau"
el-, al- davant una consonant: al-béni "als fills (de)"
le- davant l: le-léket "a anar"
l- davant l'article definit: lammúad "en el temps assenyalat"; la-şé'on "al ramat"

"y" pronunciada:

w- davant consonants: wal-Šárra "i a Sara"
u- davant vocals: u-yeššeg "i ell va sostenir".

Altres preposicions:

al: cap a
elfáni: abans
bêd-o: per a ell
elqérôt: contra
balêd-i: menys jo

Conjuncions

u: o
em: si, quan
avel: però

Adverbis

la: no
kâ: també
afu: també
ín-ak: faltar
ífa (ípa): on
méti: quan
fâ: aquí
šémma: allà
mittét: a baix

Referències

↑ Ben-Ḥayyim (2000:29)
↑ Ben-Ḥayyim (2000:31,37)
↑ ^3,0 ^3,1 Ben-Ḥayyim (2000:34–35)
↑ ^4,0 ^4,1 Ben-Ḥayyim (2000:47–48) (Por su parte, Ben-Hayyim señala cuatro grados de longitud vocálica, con lo que admite que solo su "cuarto grado" tiene un valor fonemático)
↑ Ben-Ḥayyim (2000:43–44, 48)
↑ ^6,0 ^6,1 Ben-Ḥayyim (2000:49)
↑ ^7,0 ^7,1 Ben-Ḥayyim (2000:44, 48–49)

Bibliografia

J. Rosenberg, Lehrbuch der samaritanischen Sprache und Literatur, A. Hartleben's Verlag: Wien, Pest, Leipzig.
Ben-Ḥayyim, Ze'ev. A Grammar of Samaritan Hebrew. Jerusalén: הוצאת הספרים עש יל מאגנס הנה, 2000. ISBN 1-57506-047-7.

[1] Ben-Ḥayyim (2000:29)

[2] Ben-Ḥayyim (2000:31,37)

[bhq-3] 3,0 ^3,1 Ben-Ḥayyim (2000:34–35)

[bh47-48-4] 4,0 ^4,1 Ben-Ḥayyim (2000:47–48) (Por su parte, Ben-Hayyim señala cuatro grados de longitud vocálica, con lo que admite que solo su "cuarto grado" tiene un valor fonemático)

[5] Ben-Ḥayyim (2000:43–44, 48)

[bh49-6] 6,0 ^6,1 Ben-Ḥayyim (2000:49)

[bhou-7] 7,0 ^7,1 Ben-Ḥayyim (2000:44, 48–49)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]