Holmquistita

Holmquistita
Fórmula química	☐{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O22)(OH)₂
Epònim	Per Holmquist
Localitat tipus	Mines d'Utö, Utö, Haninge, Comtat d'Estocolm, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.06
Dana	66.1.2.9
Heys	16.1.9
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 18,3 Å; b = 17,69 Å; c = 5,3 Å;
Grup espacial	Pnma
Color	negre, violeta fosc, blau cel clar
Exfoliació	perfect (en)
Duresa	5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc lleugerament blau cel
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,613 a 1,625 nβ = 1,634 a 1,645 nγ = 1,646 a 1,666
Birefringència	δ = 0,033 a 0,041
Angle 2V	mesurat: 49°, calculat: 72° a 90°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Ti, Mn, Ca, Na, K, F
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Hlm
Referències	[1]

La holmquistita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel holmquistita. Rep el nom en honor de Per Johan Holmquist (Goteborg, Suècia, 23 de gener de 1866 - Djursholm, Suècia, 3 de març de 1946), petròleg suec.

La holmquistita és un silicat de fórmula química ☐{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la holmquistita pertany a «09.DD - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; ortoamfíbols» juntament amb els següents minerals: ferroantofil·lita, ferrogedrita, gedrita, protomanganoferroantofil·lita, sodicantofil·lita, sodicferroantofil·lita, sodicferrogedrita, sodicgedrita, ferroholmquistita i protoantofil·lita.

Va ser descoberta a les mines d'Utö, situades a la localitat d'Utö, al municipi de Haninge, al comtat d'Estocolm (Suècia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holmquistita