Komkovita
 Komkovita | |
|---|---|
| Fórmula química | BaZr[Si₃O9]·3H₂O |
| Epònim | Aleksandr I. Komkov (en)   |
| Localitat tipus | Massís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DM.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DM.10 |
| Dana | 59.2.4.1 |
| Heys | 14.10.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,52Å; c = 15,73Å; |
| Duresa | 3 a 4 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,671 nε = 1,644 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Impureses comunes | Hf, Fe, Ca, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-032 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Kkv |
| Referències | [1] |
La komkovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del mineralogista i cristal·lògraf Aleksandr Ivanovich Komkov (Александра Ивановича Комкова) (1926-1987).
Característiques
[modifica]La komkovita és un silicat de fórmula química BaZr[Si₃O9]·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la komkovita pertany a «09.DM - Inosilicats amb 6 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: stokesita, calciohilairita, hilairita, sazykinaïta-(Y), pyatenkoïta-(Y), gaidonnayita, georgechaoïta, chkalovita, vlasovita, revdita, scheuchzerita i terskita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al massís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi, situat a l'óblast de Múrmansk, dins el Districte Federal del Nord-oest, a Rússia. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.