Francesc Paradaltas i Pintó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1809  Barcelona |
| Mort | 25 abril 1887 (77/78 anys) |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1868 – 1870 ← Antoni Cebrià Costa i Cuxart – Antoni Rave i Bergnes → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Activitat | |
| Ocupació | argenter, numismàtic |
| Ocupador | Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona |
| Membre de | |
Francesc Paradaltas i Pintó (Barcelona, 1809 - 17 d'abril de 1887) fou un argenter i moneder català.[1][2]
Argenter, expert en l'afinació de metalls preciosos i en l'encunyació de monedes establert al carrer Argenteria, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, que fou el principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la Seca de Barcelona entre 1808 i 1814. Estudià alguns anys a l'Escola Politècnica de París diverses assignatures, en especial les referents a l'enginyeria de mines. Exercí com a catedràtic d'Arquitectura subterrània i docimàsia on s'encarregava de l'assignatura de Geometria descriptiva[2] a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou també acadèmic.[3] En temps d'Isabel II, Francesc Paradaltas fou assajador de la Seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s'hi batessin, a més de coures, monedes d'or i d'argent.[1] Fou el director de la Casa de la Moneda de la Ciutat de Barcelona,[2] i soci de la Reial Societat d'Amics del País de la Província de Barcelona.[3] Fou encarregat d'encunyar en or, en plata i en bronze les medalles que l'Ajuntament de Barcelona concedí en 1852, per premiar els millors projectes del concurs per a la Plaça Reial. Exercí els càrrecs d'Intendent honorari de província, Superintendent de les Cases de Moneda de Segòvia, Barcelona, Madrid i Sevilla. Fou nomenat Cavaller de la Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III.[2] L'any 1835 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), on ocupà diversos càrrecs, des del d'encarregat del Gabinet de la Secció de Ciències físico-matemàtiques (1841-1845), passant per Director d'aquesta Secció (1846-1867), i finalment convertint-se en el President de la RACAB entre els anys 1868 i 1870.[2] Entre les seves obres, destaquen Tratado de Monedas. Sistema monetario y proyectos para su reforma (1847) i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona (1843).[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Francesc Paradaltas i Pintó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Francesc Paradaltas i Pintó». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Felipe, Mateu y Llopis «Notas para el estudio de los orígenes del sistema monetario español (Con antecedentes de la situación en Barcelona, Valencia y Mallorca)». NVMISMA. Revista de la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN), Núm. 67, 1964, pàg. 19-61 [Consulta: 15 gener 2021].