Ferropargasita

Ferropargasita
Fórmula química	NaCa₂(Fe₄2+Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Epònim	pargasite rootname series (en) i Ferrós
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Heys	16.22.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,95Å; b = 18,14Å; c = 5,35Å; β = 105,05°
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	de marró verdós a verd fosc, negre
Macles	simples o múltiples al llarg de {100}
Exfoliació	perfecta en {110}
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	de verd-gris clar a marró verdós
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,700 nβ = 1,713 nγ = 1,718
Birefringència	δ = 0,018
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Mn, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd), mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Fprg
Referències	[1][2]

La ferropargasita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel pargasita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva similitud química amb la pargasita i al seu contingut en ferro(II).

La ferropargasita és un silicat de fórmula química NaCa₂(Fe₄²⁺Al)(Si₆Al₂)O₂₂(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de manganès i potassi. Cristal·litza en el sistema monoclínic com a intercreixements homoaxials amb la grunerita.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

És el terme extrem d'una sèrie de solució sòlida amb la pargasita (NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O₂₂(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferropargasita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

La ferropargasita apareix en amfibolites (roques metamòrfiques que contenen amfíbols) en formacions amb bandes de ferro metamorfosades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: grunerita, almandina, biotita, clinoclor, magnetita i quars.^[2]

S'ha trobat ferropargasita a Alemanya, Angola, l'Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, França, Groenlàndia, l'Índia, Itàlia, el Japó, Mongòlia, Namíbia, Noruega, Polònia, la República Txeca, Rússia, Suïssa i la Xina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina primera, a la localitat de Bellmunt del Priorat (Tarragona),^[1] i a la zona de Bellesguard, a la muntanya del Tibidabo (Barcelona).^[3]