Fortuny I de Pamplona
 Retrat imaginari de Fortuny Garcés del segle XIX  | |
| Nom original | (eu) Orti Gartzez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 826 |
| Mort | 922 (95/96 anys) Monestir de Leire (Navarra) |
| Sepultura | Monestir de Leire |
| Rei de Pamplona | |
| 882 (Gregorià) – 905 (Gregorià) ← Garcia Ènnec de Pamplona – Sanç Garcés I de Pamplona → | |
| Rei de Sobrarb | |
| 870 – 905 ← Garcia Ènnec de Pamplona | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant, monjo |
| Família | |
| Família | Dinastia Ènnega |
| Cònjuge | Àwriya |
| Fills | Lope Fortúnez, Velasco Fortúnez, Aznar Fortúnez, Ènnec Fortúnez, Ònnega Fortúnez |
| Pares | Garcia Ènnec de Pamplona i Urraca de Pamplona |
| Germans | Ònnega Garcés |
Fortuny I Garcés[1] (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905,[2] darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza. Abans d'ascendir al tron va ser capturat i retingut a Còrdova i a la mort del seu pare, va actuar com a regent Garcia Ximenes; a la seva tornada va ser un monarca feble que va actuar com a rei amb l'antic regent, a més davant de la seva poca experiència militar, els Banu Quasi van fer incursions, tot i que després establiria bones relacions amb ells que no va agradar al rei d'Astúries i del comte de Pallars que van organitzar un cop d'estat, que va instal·lar a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, com a nou rei.
Família
[modifica]Fill de Garcia I de Pamplona i la seva primera esposa Urraca Jiménez. Els seus avis paterns foren Ènnec Aritza de Pamplona i Onneca Velasco.
Es casà vers el 845 amb Àwriya o Òria ibn Mussa, filla del valí Mussa ibn Mussa. Amb ella va tenir diversos fills:
- Ènnec, casat amb Sança Garcés de Pamplona, filla de Garcia II de Pamplona.
- Asnar
- Balasc
- Llop, mort infant.
- Onneca Fortúnez, esposa de l'emir de Còrdova Abd-Al·lah I, en segones núpcies d'Asnar Sanxes de Larraun, amb qui tingué Toda de Navarra (reina consort de Navarra).
Ascens al tron navarrès
[modifica]Va ser capturat en una ràtzia musulmana de l'emir Muhàmmad I contra Pamplona el 860, i romangué presoner a Còrdova fins al 880. El seu pare Garcia I va morir el 870, mentre Fortuny era pres a l'Àndalus. Aleshores va ocupar el tron de Pamplona Garcia Ximenes, senyor d'Àlaba, en nom de Fortuny Garcés.
Alliberat el 880, Fortuny fou coronat com a co-rei de Navarra juntament amb Garcia Ximenes.
Regnat de Fortuny
[modifica]Fortuny va resultar un monarca dèbil i, a causa del seu captiveri a Còrdova, sense experiència militar. Els Banu Qasi, aliats de l'emir cordovès, van realitzar diferents ofensives envers els cristians, van aconseguir dominar un extens territori entre Nájera i Montsó.[3] Aquests, que havien perdut el favor del pare de Fortuny, s'aliaren amb els cabdills musulmans i actuaren com a veritables conversos a l'islam.
Fortuny Garcés va establir posteriorment bones relacions amb alguns membres dels Banu Qasi, cosa que no agradà al seu cunyat, el rei Alfons III d'Astúries i tampoc al comte Ramon I de Pallars, enemics dels Banu Qasi. És per això que aquests van organitzar un cop d'estat que va permetre ocupar el tron de Pamplona a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, regent durant el captiveri de Fortuny.
Es creu que Fortuny Garcés va acabar els seus dies al Monestir de Leire i morí el 906.
Referències
[modifica]- ↑ «Fortuny I de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ «Fortún I Garcés» (en castellà). Enciclopèdia Auñamendi. Fundació Euskomedia, 2011. [Consulta: 2 octubre 2016].
- ↑ Usunáriz Garayoa, Jesús María. Historia breve de Navarra. Madrid: Sílex, 2006, p. 30. ISBN 978-84-7737-147-2.
| Precedit per: Garcia Ènnec |
Rei de Pamplona 882-905 |
Succeït per: Sanç I |