[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Estats hausses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEstats hausses
Imatge
Tipusestat desaparegut i grup Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Llengua utilitzadahaussa Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle IX Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1808 Modifica el valor a Wikidata
Següentsultanat de Sokoto Modifica el valor a Wikidata

Els estats hausses, també coneguts com a Regne Haussa, foren una sèrie de ciutats estats independents a la regió entre el riu Níger i el llac Txad (actualment el nord de Nigèria). Es trobaven entre els regnes sudànics occidentals de l'antiga Ghana i Mali i els regnes sudànics orientals de Kanem-Bornu.

La barreja de la població negra sudanesa amb amazics i àrabs va originar el poble haussa, que va crear una organització política de ciutats estat (Kano, Daura, Gobir, Katsina, Zaria, Biram, Rano) dedicades al comerç de sal, or i esclaus amb els estats del nord d'Àfrica, estaven subjectes principalment a tributs a grans imperis com l'Imperi de Kanem al llac Txad, i que van arribar al seu apogeu entre els segles XV i XVII. Van prendre forma com a regió política i cultural durant el primer mil·lenni com a resultat de l'expansió cap a l'oest dels pobles haussa, que tenien una llengua, lleis i costums comunes. Arribaren a aquesta regió quan el terreny s’anava convertint de boscós a sabana i van començar a conrear cereals, fet que provocà una població camperola més densa.

L'Islam va arribar a Nigèria a través de l'Imperi de Kanem el 1086[1] i en els estats hausses durant el segle XI.[2]

Al segle XIV, totes les elits governants dels estats hausses eren musulmans, encara que la majoria de la població no es va convertir fins al segle XVIII. A partir de l'any 1400, els primers documents escrits amb cartes de Nigèria es van produir al nord del país. Formaven part de l'obra missionera islàmica i estaven escrites en ajami, una escriptura basada en àrab, però complementada amb cartes especials per a les llengües locals (hausa, fula, ioruba).[3] Els hausa van començar a escriure història, i en la Crònica de Kano, la història de l'estat hausa es remunta a l'any 999.[4]

Malgrat el creixement relativament constant des del segle XV fins al segle XVIII, els estats eren vulnerables per les guerres constants interna i externa i al segle XVIII estaven esgotats econòmicament i políticament. Les fams es van fer molt comunes durant aquest període i els sultans es van dedicar a impostos pesats per finançar les seves guerres.

Guerra fulani: El final dels estats hausses

[modifica]

El peul Osman Dan Fodio, un destacat erudit i professor islàmic, va ser exiliat de Gobir pel rei Yunfa, un dels seus antics alumnes, i Usman va predicar la guerra santa, va ser elegit com el "Comandant dels fidels" (Amir al-Mu'minin) pels seus seguidors i va reunir un exèrcit islàmic per dirigir una gihad contra els regnes haussa del nord de Nigèria. Abdullahi dan Fodio i Abdullahi dan Fodio es van enfrontar i derrotar a la numèricament superior cavalleria de Gobir a la batalla de Tabkin Kwatto.[5]

Usman dan Fodio va crear llavors una sèrie de banderes entre els que el seguien, creant una estructura política primerenca de l'imperi. Malgrat les pèrdues a la batalla de Tsuntua,[6] les forces de dan Fodio van començar a prendre algunes ciutats clau a partir de 1805. Els fulani van utilitzar la guerra de guerrilles per girar el conflicte al seu favor, i van reunir el suport de la població civil, que havia arribat a ressentir-se del domini despòtic i dels alts impostos dels reis haussa. Fins i tot alguns Fulani no musulmans van començar a donar suport a dan Fodio. La guerra va durar des de 1804 fins a 1808, i va provocar milers de morts. Les forces de dan Fodio van poder capturar els estats de Katsina i Daura, l'important regne de Kano el 1807, l'emirat de Kebbi en 1808[7] i finalment van conquerir Gobir el 1809. El mateix any, Muhammed Bello, fill de dan Fodio, va fundar la ciutat de Sokoto, que es va convertir en la capital del Sultanat de Sokoto

Hausa Bakwai

[modifica]

Segons la tradició, els estats hausses van ser fundats per Bayajidda. Inicialment foren set estats coneguts com els bakwai hausses (set hausses):

Banza Bakwai

[modifica]

Posteriorment es van fundar altres estats originats tradicionalment en els fills d'una concubina del fundador Bayajidda i coneguts com a bakwai banza (set bastards). Aquestos estats (no tots ètnicament hausses) foren:

Els estats hausses van dominar la regió del que després fou nord de Nigèria del segle xiii al XVIII. Entre 1804 i 1808 els estats foren conquerits pels guerrers musulmans fulbes d'Osman Dan Fodio, que va fundar el sultanat de Sokoto.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Palmer, Richmond. The Bornu Sahara and Sudan. London: John Murray, 1936, p. 90–95. 
  2. ↑ Balogun, Ismail A. B.. The penetration of Islam into Nigeria (en anglès). Khartum: University of Khartoum, Sudan Research Unit, 1969. OCLC 427362. 
  3. ↑ Fallou Ngom, Daivi Rodima-Taylor Mustapha, Hashim Kurfi. «The social and commercial life of African Ajami» (en anglès). LES, 01-10-2019. [Consulta: 19 novembre 2024].
  4. ↑ Hiskett, M. «The Kano Chronicle» (en anglès). Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1/2, 1957, pàg. 79–81. ISSN: 0035-869X. JSTOR: 25201990.
  5. ↑ Smith, Robert Sydney. Warfare & Diplomacy in Pre-colonial West Africa (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1989, p. 129. ISBN 9780299123345. 
  6. ↑ «The Jihad and the Formation of the Sokoto Caliphate». Islamic Studies, 38, 1, 199 9, pàg. 119–131. Arxivat de l'original el 2018-01-02. JSTOR: 20837029 [Consulta: 15 novembre 2022].
  7. ↑ Collins, Robert O. Western African History (en anglès), 1990 ublisher=M. Wiener Pub.. ISBN 978-1-55876-015-8. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estats_hausses&oldid=34285861»