Estàtua-menhir

Una estàtua-menhir és una estàtua esculpida dins un menhir, o més precisament, un monument megalític format per un sol bloc esculpit en bust rodó o en baix relleu i representant una figura humana. Aquestes figures es troben a Catalunya en cronologies del neolític final (3500-2200 aC.) (Martínez 2009, Moya et al. 2010, Martínez et al. 2015, López et al. 2015), si bé a la resta d'Europa també hi han exemples durant el Calcolític, Edat de Bronze i Edat del Ferro.

Sovint el personatge és representat en la seva totalitat o en part sobre les diferents cares del bloc, aconseguint una visió en les 3 dimensions, a diferència del terme "estela" que fa referència a un gravat o escultura feta sobre una de les cares del bloc. Encara que alguns investigadrs utilitzen obertament el terme d'estàtua-menhir per designar qualsevol exemple de figura antropomorfa, molts autors especialistes són favorables al seu exemple exclusiu.

S'han trobat o documentat estàtues menhirs en diverses zones hiper-localitzades, generalment al nord de la mar Mediterrània

Espanya:

• Estàtua-menhir de Ca l'Estrada: Fou la primera estàtua-menhir antropomorfa descoberta a Catalunya, el 2004 (Fortó et al. 2008; Martínez et al. 2010). També el 2007 es trobaria la cista de Reguers de Seró (López et al., 2010 y 2015) que ha propiciat identificacions de noves figures, totes elles reunides en l'anomenat grup escultòric de Seró (López y Moya 2010) i el 2009 una molt gran al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès (Martínez, 2011), amb prop de 5 metres d'alt i 6 tones de pes.

França :

• Grup de Saint-Pons i Rouergue : A la zona de la Rouergue^[1] (a l'encreuament entre els departaments francesos d'Aveyron, du Tarn i Hérault) s'han trobat un centenar d'estàtues-menhir fetes majoritàriament de gres i estilísticament molt homogènies, datades al III mil·lenni abans de crist. Algunes es conserven al Museu Fenaille de Rodez ^[2][3] i al Museu de Saint-Pons-de-Thomières Arxivat 2016-11-06 a Wayback Machine.
• Grup de Languedoc A la zona de le Gard i l'Hérault hi ha una quarantena. Són menys treballats que els de la Rouergue i la seva ornamentació és una mica més simple. Es calcula que són del neolític final o del principi de l'edat del coure. Es poden veure algunes al Museu arqueològic de Nîmes.
• Grup Provençal : Una trentena s'ha documentat en aquesta zona, on les obres adopten sovint una forma triangular.
• Grup cors : Les estàtues-menhirs d'aquesta zona destaquen per dur una arma de tipus sabre o ganivet al seu front.

Itàlia :

• Sardenya
• Ligúria
• Val Camonica.

Suïssa, Valais: Es poden observar peces al Museu arqueològic de Sion.

Romania : Museu arqueològic de Cetatea Histria (Dacie)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estàtua-menhir

• FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P. & MUÑOZ, V. (2008): “L'estàtua-menhir de Ca l'Estrada (Canovelles, Vallès Oriental)”, M.S. Hernández, J.A. Soler y J.A. Lopez (eds.) Actas del IV Congreso del neolítico peninsular. Alicante 27-, Museu Arqueológico de Alicante, t. I.[2]

• -LÓPEZ, J.B. y MOYA, A. (2010): Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d'un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró. 2e Colloqui d'Arqueologia d'Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pp. 63-80.
• -LOPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O. y NIETO, A. (2010): La cista tumulària amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): una aportació insòlita dins de l'art megalític peninsular i europeu”. Tribuna d'Arqueologia 2008-2009. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 87-125.[3]
• -LOPEZ, JB.; MOYA, A. y MARTÍNEZ, P. (2015): Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): Un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi. Actes du 3e Colloque International sur la statuaire mégalithique: Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique (Saint-Pons-de-Thomières, 10 au 12 septembre 2012), Saint-Pons-de-Thomières. pp. 381-396. [4]
• -Marta Diaz-Guardamino Uribe: Iconical signs, indexical relations. Bronze Age stelae and statue-menhirs in the Iberian Peninsula. In: Journal of Iberian Archaeology, Jg. 10 (2008) ISSN|0874-2677.
• -MARTINEZ P. (2009): “Estàtues menhirs. Testimonis d'una religió que va abastar Europa en el tercer mil·lenni abans de la nostra era”. Centre d'Estudis Molletans, Notes, 25, pp. 81-99.[5]
• -MARTINEZ, P. (2011): La estatua-menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès, Vallès Oriental. Complutum, 22 (1), pp. 71-87.[6]
• -MARTÍNEZ, P., FORTÓ, A. y MUÑOZ, V. (2010): La estatua-menhir de Ca l'Estrada (Canovelles, Barcelona) y los elementos figurativos del grupo de la Rouerge (Aveyron, Francia), Actas del Congreso Internacional sobre Megalitismo y otras manifestaciones fuenarias contemporáneas es su contexto social, económico y cultural, Beasain, julio 2007, Munibe suplemento 32, pp. 498-505.[7]
• -MARTÍNEZ, P.; MOYA, A.; LÓPEZ, J.B. (2015): Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final-Calcolítico catalán : singularidades y vínculos con la estatuaria del Midi francés. Actes du 3e Colloque International sur la statuaire mégalithique : Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique (Saint-Pons-de-Thomières, 10 au 12 septembre 2012), Saint-Pons-de-Thomières. pp. 269-284.[8]
• -MARTÍNEZ, P.; MOYA, A.; LÓPEZ, J.B. (en prensa): “Protoestatuas-menhires. Hacia la definición de un estadio de desarollo de la estatuaria megalítica en Catalunya”. VI Congreso del Neolítico en la Península Ibérica. Granada.
• -MOYA A. ; MARTINEZ P. y LOPEZ J.B. (2010): «Èssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l'art megalithic de Catalunya, Cypsela, 18, pp.11-41.[9]