Eliza Wigham
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1820  Edimburg (Escòcia) | ||
| Mort | 3 novembre 1899 (79 anys) Dublín (Irlanda) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sufragista, abolicionista | ||
| Família | |||
| Parents | Jane Wigham, madrastra | ||
Eliza Wigham (23 de febrer del 1820 - 3 de novembre del 1899) fou una sufragista i abolicionista a l'Edimburg del segle xix. Va participar en campanyes importants pels drets de les dones. La seua madrastra, Jane Smeal, fou una destacada activista de Glasgow.
Biografia
[modifica]Eliza Wigham nasqué el 23 de febrer del 1820 a Edimburg, filla de John Tertius Wigham, un fabricant de cotó, i Jane Richardson.[1] La família va tenir sis fills, i residien a Edimburg.[2] Formaven part d'una xarxa de famílies quàqueres antiesclavistes que operaven a Edimburg, Glasgow, Newcastle i Dublín.[1] La mare d'Eliza, la seua germana major i el seu germà menor van morir quan ella tenia uns deu anys. El 1840 son pare es tornà a casar, amb Jane Smeal.[3]
Participació en campanya
[modifica]
Eliza Wigham era la tresorera de la Societat d'Emancipació de les Dames d'Edimburg,[4] que a diferència d'altres organitzacions abolicionistes, continuava funcionant el 1870.[5]
El 1840, Eliza Wigham i la seua amiga Elizabeth Pease Nichol se n'anaren a Londres per a assistir a la Convenció Mundial contra l'Esclavitud, començada el 12 de juny. Hi anaren activistes britàniques com ara Lucy Townsend i Mary Anne Rawson, i activistes americanes com Lucretia Mott i Elizabeth Cady Stantom.[6][7]
Eliza Wigham, la seua madrastra i alguns amics seus van crear el capítol d'Edimburg de la Societat Nacional del Sufragi Femení. Eliza i la seua amiga Agnes McLaren en foren secretàries, Priscilla Bright McLaren n'era la presidenta, i Elizabeth Pease Nichol la tresorera.[8]
El 1863 Eliza Wigham treballà en el comité de la Societat d'Emancipació de les Dames de Londres de Clementia Taylor amb Mary Estlin.[9] Aquell any, escrigué The Anti-Slavery Cause in America and its Martyrs (La causa antiesclavista a Amèrica i els seus màrtirs), un llibre destinat a influir en el govern britànic. En aquell moment es temia que Gran Bretanya es posàs del costat dels Estats Confederats d'Amèrica en la Guerra de Secessió americana i donàs suport a l'esclavitud.[10]
Eliza Wigham participà en la campanya per a derogar les lleis del Parlament que pretenien contenir la prostitució. L'Associació Nacional de Dames per a la Derogació de les Lleis de Malalties Contagioses es creà en resposta a aquestes lleis, i va assolir els seus objectius.
Vida com a cuidadora
[modifica]
El pare d'Eliza Wigham va morir el 1864, i ella va continuar vivint a casa de la seua madrastra Jane, a South Gray Street, a Edimburg. La va cuidar fins que va morir al novembre del 1888. Després de la mort del seu germà al 1897, Eliza va vendre la propietat per mudar-se a Dublín, on els seus parents podrien tenir-ne cura.
Eliza Wigham va morir a Foxrock, prop de Dublín, al 1899.
Llegat
[modifica]El 1901 es publicà un llibre commemoratiu d'Eliza Wigham.[11] El 2015, quatre de les dones associades a les campanyes sufragistes i abolicionistes d'Edimburg foren objecte d'un projecte dels historiadors locals: el reconeixement d'Eliza Wigham, Elizabeth Pease Nichol, Priscilla Bright McLaren i Jane Smeal, «heroïnes oblidades» de la ciutat.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lesley M. Richmond, "Wigham, Eliza (1820–1899)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, accés: 30 de maig de 2015.
- ↑ «Wigham, John Richardson (1829–1906), engineer and inventor of gas lighting for lighthouses» (en anglés). [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ Ewan. The Biographical Dictionary of Scottish Women From the Earliest Times to 2004. Edimburg: Edinburgh University Press, 2006, p. 376. ISBN 0748626603.
- ↑ Edinburgh Ladies Emancipation Society «Annual Report of the Ladies' Emancipation Society». Wilson Anti-Slavery Collection, 15-02-1866, pàg. 2. JSTOR: 60238978.
- ↑ Eliza Wigham. Arxivat 2015-05-31 a Wayback Machine.The Scottish Suffragists. Accés: 30 de maig de 2015.
- ↑ «Women and the Anti-Slavery Movement» (en anglés). [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide, 1866-1928 (en anglés). Psychology Press, 2001. ISBN 978-0-415-23926-4.
- ↑ National Society of Women's Suffrage. Examiner; 14 de gener de 1871; 3285; British Periodicals p. 55.
- ↑ Crawford, Mary. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866–1928, 2003, p. 209. ISBN 1135434026.
- ↑ Wigham, Eliza. Anti-slavery cause in America and its martyrs. Cambridge Univ Press, 2014 (original:1863). ISBN 1108075649.
- ↑ Eliza Wigham. Eliza Wigham. (A Brief Memorial. Reprinted and Revised from the "Annual Monitor".) [With a Portrait.]., 1901.
- ↑ «Campaign to honour four 'forgotten' heroines of Scottish history» (en anglés), 02-06-2013. [Consulta: 8 octubre 2023].